Residus!

Residus, el títol d'aquest post no és altra cosa que la resposta a la pregunta: "What else?" del nostre amic en George.

Perquè si per fer un cafè tota la vida s'ha fet servir una cafetera més cara o més barata, segons els gustos i les possibilitats del consumidor en qüestió, i s'hi ficava un o altre cafè, una altra vegada millor o pitjor segons les diverses butxaques, ara ja ha arribat la democràcia al món del cafè.

Quin orgull!!! Democràcia al món del cafè. I per què? Doncs perquè fins que els nostres amics de Nescafé llegeixin aquest post no hauran pensat que hi ha qui està disposat a pagar molt més pel mateix cafè, i tots, absolutament tots haurem de caure a fer servir aquell cafè que ve ficat dintre d'aquells caputxons de colors tan bonics i tan atractius, i que, això sí ens sotmetran al lligam, com els "serfs de la terra" medievals a comprar sense cap alternativa els seus recanvis. Però tots al mateix preu. Ja ho deia, democràcia!

El cafè, tant si es fa servir una cafetera d'aquelles italianes que tenien dues mitats que s'enroscaven, una de tipus americà, de les que cau l'aigua a sobre d'un grapat de cafè sense comprimir, una d'aquestes modernes tipus cafeteria (també expresso), o qualsevol altre mitjà per fer un cafè, els residus sempre eren una cosa biodegradable que fins i tot serveix com a adob o per netejar els tubs de l'aigüera. Sembla que sempre alguna cosa positiva.

Bé, doncs ara ja no. Ara, amb aquesta globalització del món del cafè, hi haurà un nou tipus de residu per contaminar el nostre planeta: els caputxons dels amics aquests tan solidaris i ecològics, que per una altra banda no deuen guanyar gaire amb l'invent ja que si a la botiga que hi ha al Passeig de Gràcia de Barcelona no hi ha 15 ó 20 persones atenent una extensió que sembla un cine dels de tota la vida, no hi ha ningú. Com ho deuen mantenir tot això?, em pregunto.

I per si de cas la cafetera no serveix per res més i el preu és prou important. Per a mostra un botó. L'espumador (allò que fa l'espumeta del capuccino) que a l'Ikea no arriba a 2 Euros, el venen per 20,90. Jo també en vull un benefici així!

Cada un que faci el que vulgui, però des de fa més de vint anys intento seguir comportaments més o menys respectuosos amb el medi ambient i darrerament, deu ser amb l'edat, se m'ha accentuat una mica més i no voldria imposar res, però convidaria a reflexionar sobre si el cafè ha de ser amb aquests residus o sense i a més amb avantatges.

Tot s'ha de dir, al despatx hi ha una d'aquestes cafeteres i el cafè és molt bo, però no hi estic d'acord amb com contaminem el planeta.

El Pare Noel a la finestra

Tothom sap que el Pare Noel viu a Finlàndia i per Nadal ve màgicament amb el seu trineu que arrosseguen els seus cérvols i en una sola nit reparteix tots els regals que la gent ha demanat o que creu convenients, segons els casos. I també sabem que vesteix de vermell, amb ornaments blancs, te una barba blanca i duu un barret a joc amb la seva roba. El trineu és gran i a la part de darrera hi cap el sac on hi ha els regals.

Tot això és conegut de tothom, així com que el sistema de lliurar els regals és aparcant el trineu a la teulada, i quan hi ha una xemeneia entra per aquesta per fer la seva feina. Clar que quan no tenim llar de foc a casa suposem que el mètode emprat és la finestra, però sempre aparcant el trineu al capdamunt de l'edifici. Deu ser que no hi ha cap normativa que ho prohibeixi, i tant per tant, és el Pare Noel, tampoc no li posarem difícil la seva feina.

Bé doncs, explico això perquè ja han començat a aparèixer les típiques imitacions de pares Noel penjats als balcons de Barcelona amb una corda que penja. I penja d'aquest cap a avall.

A veure, si volem fer-ho bé, seria més lògic que des de la teulada de casa pengés la corda i al capdavall d'aquesta hi fos el nino en qüestió. Altrament estem fent una mala imitació... vindria a ser com quan el Nen Jesús és més gran que Sant Josep!

Però del pessebre ja en parlarem un altre dia.

Català emprenyat

La web de "català emprenyat", que està activa fa dies, sota el títol de "Ep!" (http://www.catalaemprenyat.cat) ha tingut un èxit rotund. Segons s'anuncia a la pròpia pàgina el dia 23 serà l'últim per afegir-s'hi, i esperem que siguem molts els que reclamem que definitivament sigui el nostre país el que gestioni les nostres infraestructures. Estic segur que si així ho fem el funcionament serà magnífic i possiblement molt més útil que quan ens imposen allò que a d'altres els fa falta pels seus interessos i no els nostres i d'aquells que ens visiten.

Catalunya ha de demostrar que la gestió d'allò que està a les nostres mans te un funcionament normal, com a qualsevol altre país modern i avançat. I s'ha de fer bé, amb voluntat i esperit vencedor per fer-nos novament un futur brillant com s'ha demostrat tantes vegades al llarg de la història.

Els llums de Nadal

Als carrers de Barcelona ja es comencen a veure algunes llums de Nadal. Encara només la figura, sense llum, es clar. Les festes oficialment no han començat a hores d'ara. Tot i així s'endevinen figures que segur seran molt agradables per il·luminar els dies que, d'una manera màgica tothom és més feliç i ens felicitem els uns als altres per celebrar que arriba aquell moment de l'any tan especial.

De tota manera, aquestes figuretes que amb aquests llums de leds permeten formes que fa uns anys eren difícils d'aconseguir, són més petites que les que havia quan els meus pares em portaven a visitar la Fira de Santa Llúcia, davant de la catedral.

Clar, com no ho havia pensat... són més petites per estalviar energia, i ja no tenen aquelles bombetes, que en el millor dels casos era de 25 wats, per la mateixa raó. Primer les van substituir per unes que devien fer 5 wats, més ecològiques, i ara per aquests leds tan originals. A més permeten que qualsevol tingui una figureta de Nadal de llums. No són gaire cares, segurament.

També recordo els carrers, com ara la Ronda Sant Pere, Portal de l'Àngel, i molts carrers de l'Eixample coberts amb aquells arcs de llum. Quins bons records.

Ara, en molt casos, no hi ha els arcs. S'han canviat per les figuretes. Bé, si això ha de servir per que el nostre planeta estigui millor, i nosaltres puguem respirar i no patir el pugui influir això al canvi climàtic, estic completament d'acord.

L'única cosa que no veig gaire clara, tot i que el sistema educatiu sembla que va a pitjor cada vegada (sí, sí, el sistema educatiu), és que hagem perdut la geometria i el càlcul.

Anem a pams. Les llums aquelles que no eren sostenibles, eren més o menys ordenades a una distància similar les unes de les altres, i sempre que els accidents urbanístics, com qui diu geogràfics, ho permetien eren situades a unes distàncies similars entre elles. I ara, tot passejant per la ciutat veiem un carrer que té tres aquí, una allí, dos més a l'altra banda, cap en tot un tram entre dos carrers.

Què deu haver passat? Millor no entrem.

De tota manera, ja que ho critico voldria donar una proposta de solució: l'Ajuntament. Hauria de fer que si s'ha d'il·luminar, es fes amb coherència, amb seny i sense tot allò al que no vull entrar a discutir. Una altra cosa és el ciutadà que de forma privada instal·la una llumeta a seu balcó, que ja és d'agrair, en molts casos, però aquelles que es financíen amb els tributs dels ciutadans, encara que sigui en el consum, s'haurien de controlar i donar-les-hi coherència.

Tot i els forats i esvorancs, que és tema per a un altre post, Barcelona, a pesar de les botigues, molt útils per comprar, hauria de tornar a "posar-se guapa".