Es va fer molt famós, era de 1986 i segur que el recordeu:
http://www.tv3.cat/videos/467219
...
dimarts, 25 d’agost del 2009
dijous, 20 d’agost del 2009
Economia domèstica d'estiu
Hi ha un tema interessant, des del punt de vista de l'economia "domèstica" relacionat amb l'estiu que comento tot seguit:
Els Calippos, aquells gelats de la casa Frigo, després imitats per la resta de marques, amb noms comercials d'allò més diversos però amb la mateixa forma (i desconec si el mateix gust). Aquests gelats o polos, segons el gust del consumidor, originàriament eren verds, amb gust de lima-llimona (dos gustos que sembla que han d'anar junts i sempre per aquest ordre) i que posteriorment van sortir de maduixa i de cola. Potser hi ha algun altre gust però ja no he arribat tant lluny. Personalment m'he quedat amb el Calippo de la casa Frigo i de gust original.
Bé, doncs, només amb aquest element, i amb aquesta poca amplitud de gustos i marques puc fer la reflexió econòmica que pretenia: els preus dels Calippos, o com darrerament miro, "la cotització del Calippo". Per entrar en antecedents, l'any passat, gairebé sense crisi, o només amb alguns bancs llunyans petant a tort i a dret i el totxo encara a bon preu, el Calippo, com ara, tenia diversos preus. El més car que vaig pagar va ser, al voltant de 2,50 euros. Això va ser en ple estiu en un establiment de Cambrils, davant del port d'aquesta localitat. A més érem uns quants que el demanàvem i pagava jo.
Aquest any sembla que les cotitzacions han baixat, però encara fan pensar en com és de lucratiu el cost d'oportunitat pels comerciants que el distribueixen, ja que suposo que el fabricant sempre el ven al mateix preu. Hi ha una botiga de sota casa que els venen a 1 euro, i es dediquen als gelats amb cons, en tarrines, orxates, etc. Bé imagino que aquest senyor que els té es guanya bé la vida, ja que entre totes les coses que ven el, negoci li ha anat molt bé i en un parell d'anys ha ampliat els productes i l'establiment. Una mica més amunt, arribant a una zona més comercial ja cotitzen a 1,10 i 1,20 euros. Cap al centre de Barcelona comença a pujar la cotització. Deu ser que al centre de Barcelona fa més calor que a l'Hospitalet. Aquí, com que els pisos són una mica més barats fa menys calor. O potser com que qui viu al centre pot pagar més per viure allí també pot pagar més pel apreciat gelat.
Però tornem a Cambrils, una localitat que té una zona turística i de platja prou petita per fer més interessant l'estudi de les cotitzacions.
Resulta que al forn de pa de dos o tres carrers endintre, des del port, valen 1,20 euros, a la botiga de llaminadures de camí cap a la platja, i al costat -gairebé- dels pollastres a l'ast valen 1,40 euros. Això és curiós ja que tan a prop de la calor dels forns haurien de ser molt més cars. Això ho demostra el fet que una botiga més propera, encara, a la font de la calor, però més llunyana de la platja, els ven a 1,60 euros. Quan ens apropem al port i a la platja pugen les cotitzacions com si haguessin de repartir dividends en qualsevol moment i es dispara cap a 1,80 euros. Aquí és on l'any passat valien 2,50 euros. Clar hi ha hagut deflació! No! Sorpresa! En obrir el primer de l'any actual vaig trobar que hi havien un parell de dits menys de producte que l'any passat. Deflació o inflació encoberta?? A més, els fans del Calippo sabran que la forma cònica del tub fa que la part superior, on faltaven els dos dits(!) és la més gruixuda i on hi ha més lima-llimona.
I la qüestió final: si el meu veí viu amb preus on la mostra és un Calippo, un euro, el benefici dels explotadors del cost d'oportunitat i en qualsevol cas de la localització de l'establiment (segurament amortitzat i de propietat) del que tenia el preu màxim a Cambrils, ha de ser proporcionalment major que els de l'Ibex 35 en època de totxos grassos.
Els Calippos, aquells gelats de la casa Frigo, després imitats per la resta de marques, amb noms comercials d'allò més diversos però amb la mateixa forma (i desconec si el mateix gust). Aquests gelats o polos, segons el gust del consumidor, originàriament eren verds, amb gust de lima-llimona (dos gustos que sembla que han d'anar junts i sempre per aquest ordre) i que posteriorment van sortir de maduixa i de cola. Potser hi ha algun altre gust però ja no he arribat tant lluny. Personalment m'he quedat amb el Calippo de la casa Frigo i de gust original.
Bé, doncs, només amb aquest element, i amb aquesta poca amplitud de gustos i marques puc fer la reflexió econòmica que pretenia: els preus dels Calippos, o com darrerament miro, "la cotització del Calippo". Per entrar en antecedents, l'any passat, gairebé sense crisi, o només amb alguns bancs llunyans petant a tort i a dret i el totxo encara a bon preu, el Calippo, com ara, tenia diversos preus. El més car que vaig pagar va ser, al voltant de 2,50 euros. Això va ser en ple estiu en un establiment de Cambrils, davant del port d'aquesta localitat. A més érem uns quants que el demanàvem i pagava jo.
Aquest any sembla que les cotitzacions han baixat, però encara fan pensar en com és de lucratiu el cost d'oportunitat pels comerciants que el distribueixen, ja que suposo que el fabricant sempre el ven al mateix preu. Hi ha una botiga de sota casa que els venen a 1 euro, i es dediquen als gelats amb cons, en tarrines, orxates, etc. Bé imagino que aquest senyor que els té es guanya bé la vida, ja que entre totes les coses que ven el, negoci li ha anat molt bé i en un parell d'anys ha ampliat els productes i l'establiment. Una mica més amunt, arribant a una zona més comercial ja cotitzen a 1,10 i 1,20 euros. Cap al centre de Barcelona comença a pujar la cotització. Deu ser que al centre de Barcelona fa més calor que a l'Hospitalet. Aquí, com que els pisos són una mica més barats fa menys calor. O potser com que qui viu al centre pot pagar més per viure allí també pot pagar més pel apreciat gelat.
Però tornem a Cambrils, una localitat que té una zona turística i de platja prou petita per fer més interessant l'estudi de les cotitzacions.
Resulta que al forn de pa de dos o tres carrers endintre, des del port, valen 1,20 euros, a la botiga de llaminadures de camí cap a la platja, i al costat -gairebé- dels pollastres a l'ast valen 1,40 euros. Això és curiós ja que tan a prop de la calor dels forns haurien de ser molt més cars. Això ho demostra el fet que una botiga més propera, encara, a la font de la calor, però més llunyana de la platja, els ven a 1,60 euros. Quan ens apropem al port i a la platja pugen les cotitzacions com si haguessin de repartir dividends en qualsevol moment i es dispara cap a 1,80 euros. Aquí és on l'any passat valien 2,50 euros. Clar hi ha hagut deflació! No! Sorpresa! En obrir el primer de l'any actual vaig trobar que hi havien un parell de dits menys de producte que l'any passat. Deflació o inflació encoberta?? A més, els fans del Calippo sabran que la forma cònica del tub fa que la part superior, on faltaven els dos dits(!) és la més gruixuda i on hi ha més lima-llimona.
I la qüestió final: si el meu veí viu amb preus on la mostra és un Calippo, un euro, el benefici dels explotadors del cost d'oportunitat i en qualsevol cas de la localització de l'establiment (segurament amortitzat i de propietat) del que tenia el preu màxim a Cambrils, ha de ser proporcionalment major que els de l'Ibex 35 en època de totxos grassos.
diumenge, 16 d’agost del 2009
Sobre la independència de Catalunya...
Fa no gaire em van fer arribar per correu-e un missatge que vaig trobar d'allò més interessant. Es tracta d'un text que podríem dir que és com una paràbola sobre la independència de Catalunya, i fa un paral·lelisme amb uns homes que prenen cervesa a un bar cada dia... (I ESTÀ EN CASTELLÀ!).
No us ho perdeu! El reprodueixo simplement havent-lo formatat:
No us ho perdeu! El reprodueixo simplement havent-lo formatat:
Principio básico de la independencia de Catalunya
Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza. La cuenta total de los diez hombres es de 100€.
Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:
Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.
El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el más rico) paga 59€.
A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: "Ya que ustedes son tan buenos clientes," les dijo, "Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80€."
El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.
Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto. Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?
Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€.
Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.
El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: (ahorro 33%)
El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: ( ahorro 28%).
El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: ( ahorro 25%).
El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: ( ahorro 22%).
El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:( ahorro 16%).
Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes: los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también. Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.
"Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados," dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo "Pero él recibió 10!" "Sí, es correcto," dijo el 5º hombre. "Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo."
"Verdad!!" , exclamó el 7º hombre. "¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!"
"Un momento!", gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo.
"Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!"
Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.
La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante:
Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta.
Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga más impuestos son los que deberian recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable.
Para quienes comprenden, no es necesaria una explicación.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)