Fins als 400 Euros del govern

Sí, això mateix. Resulta que es prometen (jejeje) 400 Euros a tots els espanyols, i jo no m'ho crec i dic: això anirà via renda... i sembla que així serà, però amb molts matisos.

Punt 1. Això serveix per reactivar l'economia. I com que ho cobrarà tothom els més adinerats i que no ho necessiten per reactivar l'economia ompliran el dipòsit del Mercedes i ja està. Després estan molts altres des de fa poca o gens falta fins va bé i algun "em treu d'un apuro".

Punt 2. Com funciona (de forma simple): De les retencions que tenim a la nòmina ens restaran (de forma que ho ingressarem de més) al juny 200 Euros (sempre que hi hagi prou retencions) i la resta repartit en els següents 6 mesos.

Punt 3. Hi ha gent que m'he deixat al "punt 1" i que són els que ho necessiten. Gent que guanya molt poc i jubilats amb pensions que fan riure per no plorar. Aquests, ni que ajuntessin les retencions de tot l'any no arribaran a tenir els 400 Euros en retencions, però que ni en somnis. I segurament (perque no m'he preocupat en esbrinar-ho) la diferència anirà per renda com una quantitat a retornar i així es justifica que ho percebran.

Punt 4. Els "peròs". Però molts d'aquests no tenen retencions o són baixes per motius obvis: canvis de feina o jubilacions que malgrat que sigui incorrecte tenen les retencions mal calculades i així, tenint en compte la no obligació a declarar, tenen més ingressos. Però clar, també haurien de tenir el 400 Euros (com l'amic del Mercedes) i resulta que si declaren, i donades les retencions que comentava, els surt a pagar. I aquí està la denuncia a que anava... els que els sortirà a pagar compensarà els 400 Euros que el govern va fer entendre que enviaria a casa en un xec i es quedaran com estaven.

Conclusió: Els que més necessiten els 400 Euros no els tindran. Però com que això suposo que no es pot dir, fem veure que no he dit res i pensem una mica sobre això.

El nou setge a Barcelona

Un nou setge a Barcelona. A l'edat mitjana l'enemic de "tota la vida" del nostre país, Gènova assetjava de tant en tant la ciutat i el país. Bloquejaven el comerç cap al Mediterrani i ja hi érem de nou... Després van ser els espanyols i el famós setge de Barcelona de 1714... Aquest va acabar pitjor. Bé de fet sembla que encara continua, però no parlaré de política.

I ara, a començament del segle XXI l'hem fet més modern i més tecnològic. Ja no són vaixells de guerra a la costa, ni batallons de Felip V i Lluís XIV. Ara tenim els camioners que bloquegen la ciutat i ens amenacen amb aquest nou setge. Al supermercat està tot una mica buit, però encara hi ha llençols, espardenyes, algunes llaunes i capses de cereals per l'esmorzar. Tot i que no hi ha llet per sucar-los. No es pot tenir tot.

Analitzem la situació: tot funciona amb benzina. Per moltes raons que donarien per uns quants llibres, i que deixo de banda, aquesta puja de preu. Així doncs hi ha vaga de qui necessita benzina i per tant tampoc no tindrem a les gasolineres, on no arriba per art de màgia. Així doncs necessitarem una bicicleta. Que adient, després de la festa de diumenge, eh! Però per moure la bicicleta i per poder sobreviure al setge dels camioners haurem de menjar.

Segons m'han dit els experts, a més d'aigua necessitarem proteïna i hidrats de carboni. Així doncs necessitarem arròs, farina, cereals (encara que sigui sense llet) i carn i peix que no es facin malbé: llaunes de tonyina, paté, i coses per l'estil.

Bé de tota manera els dels camions també hauran de pagar la hipoteca (Oh santa hipoteca!) i per tant per molt que acumulin tot això no deixen de ser "serfs de la banca" i per tant hauran de pagar el delme corresponent i hauran de tornar a treballar tard o d'hora, i per tant la vaga se'n anirà a fer punyetes.

Si ja ho deia en Adam Smith que hi ha una mà invisible que regula el mercat... fins que arriba el mercat de la propietat immobiliària i ho enfonsa tot. Però ara el govern els ho arreglarà tot, tot i tot i els donarà més dinerets per continuar jugant al seu particular "monopoly" i s'haurà acabat la crisi. I per tant, el setge.

Ole, ole!

Barcelona i la festa de la bici

Barcelona és molt més que qualsevol ciutat. En poc més de 4 anys el canvi que s'ha vist pel que fa al transport en bicicleta sembla increïble. Quan viatjàvem a Holanda pensàvem que mai podria passar quelcom semblant al que tenen allí, gràcies al terreny tan pla que hi ha, però finalment hem aconseguit una fita molt important: s'han començat a imposar les bicicletes i, encara que tingui moltes mancances, el sistema del "Bicing".

Realment podem fer tot allò que ens proposem a una ciutat com aquesta i ara que ens estem acabant el petroli potser per certs trajectes aquest serà un bon sistema.

I diumenge feia goig veure la quantitat de bicicletes que hi havia a la ciutat a la "Festa de la bici i els patins". Com sempre, bicis grans i petites, nens que s'ho prenien d'allò més seriosament per acabar el recorregut. Artilugis per portar els petits, gossos que no deixaven els seus amos, i tots els patinadors que seguien la cursa. I al final una gran festa que hauríem de tenir ben present tot l'any i no només aquest dia.

La Eurocopa ja arriba...

Bé, de fet no sé gairebé quan arriba ja que malgrat les recomanacions de tants i tants prospectes d'hipermercats, cadenes de botigues d'electrodomèstics i altres que potser oblido no he comprat un nou televisor amb pantalla plana, TDT, i noséquantescosesmés...

Perquè quan arriba l'Eurocopa, el mundial, o qualsevol altre esdeveniment esportiu en el que el futbol sigui principal s'ha de canviar la tele.

Ho reconec sóc poc esportista. No llegeixo la secció d'esports dels diaris, no miro el futbol, encara que el que jugui no sigui l'equip que m'agrada, tampoc no segueixo els partits de basquet i fins i tot si a la ràdio diuen que l'equip de Pau Gasol ha guanyat tan me fa i continuo afaitant-me com si res.

I el pitjor de tot... no faig tot això encara que sí tinc un sofà i un silló que són comodíssims i que em van costar tres vegades més que la tele.

Que hi farem, això de pensar que l'esport està més aviat al Decathlon que a Electrodomèstics Acme és molt poc esportiu.