Aquesta mateixa nit en Joan Barril al seu esplèndid programa "El cafè de la república" ha fet una introducció que com a ciutadà i com a assessor fiscal m'ha agradat d'allò més, ho compateixo i en el fons he tingut un sentiment d'agraïment en sentir una cosa que molts potser pensem i que també potser ningú no diu per ves a saber quines raons.
En definitiva ha comentat una qüestió d'actualitat sobre el frau fiscal i novetats legislatives, en les quals no entraré perquè no és el propòsit d'aquest post, que fan que tornem a parlar d'aquests temes una altra vegada. Bàsicament el fons del tema és a qui persegueix Hisenda quan ho fa.
Tothom coneix algú al qui li ha arribat una carta per una "paral·lela" de l'Agència Tributària o una revisió de mòduls (aquests no amb poca raó moltes vegades) o una revisió d'unes o altres retencions. Tot plegat mai no passa de mil o dos mil Euros, a vegades tres mil, i poques vegades arriben a sis mil. És una manera de "gratar" una mica d'aquí i una mica d'allí, però on sabem que hi ha i que és fàcil trobar. Seria com buscar aigua i foradar al costat del marge del riu en comptes d'anar a cercar nous pous o corrents subterrànies noves.
En canvi, on hi ha el frau, en els qui compten els diners per feixos de bitllets de 500 Euros ó 200 (si no en tenen prou amb els anteriors, perquè n'hi ha poquets, pel que necessiten) ningú no fa res de res.
Clar, com anem a demostrar que algú que no tenim controlat té una quantitat de diner negre que podem qualificar de "un bon grapat de feixos de bitllets dels més grossos". Clar és més fàcil anar al senyor que te un sou, una retenció, un pis amb hipoteca, un compte a "la Caixa" i dos fills i amb sort unes accions o fa uns donatius cada any a la Marató de TV3 o a la Creu Roja i mirar si això o allò està bé, comprovar-ho, tocar-li els nassos (encara que potser s'ho mereixi) i fer-li pagar una petita misèria que el farà anar malament un parell de mesos.
Doncs això és el què ha sortit avui al programa de ràdio en qüestió i m'ha agradat perquè aquestes són coses que es diuen en "petit comitè" del despatx, però que ningú s'atreveix a dir perquè no són políticament correctes. Clar que s'ha de perseguir tothom, i jo també hi estic d'acord, però també dic que s'ha de prioritzar als que fan mal de veritat, i per una vegada no miraré ningú.
Gràcies Joan Barril, per aquest comentari tan encertat i pel teu programa.
En definitiva ha comentat una qüestió d'actualitat sobre el frau fiscal i novetats legislatives, en les quals no entraré perquè no és el propòsit d'aquest post, que fan que tornem a parlar d'aquests temes una altra vegada. Bàsicament el fons del tema és a qui persegueix Hisenda quan ho fa.
Tothom coneix algú al qui li ha arribat una carta per una "paral·lela" de l'Agència Tributària o una revisió de mòduls (aquests no amb poca raó moltes vegades) o una revisió d'unes o altres retencions. Tot plegat mai no passa de mil o dos mil Euros, a vegades tres mil, i poques vegades arriben a sis mil. És una manera de "gratar" una mica d'aquí i una mica d'allí, però on sabem que hi ha i que és fàcil trobar. Seria com buscar aigua i foradar al costat del marge del riu en comptes d'anar a cercar nous pous o corrents subterrànies noves.
En canvi, on hi ha el frau, en els qui compten els diners per feixos de bitllets de 500 Euros ó 200 (si no en tenen prou amb els anteriors, perquè n'hi ha poquets, pel que necessiten) ningú no fa res de res.
Clar, com anem a demostrar que algú que no tenim controlat té una quantitat de diner negre que podem qualificar de "un bon grapat de feixos de bitllets dels més grossos". Clar és més fàcil anar al senyor que te un sou, una retenció, un pis amb hipoteca, un compte a "la Caixa" i dos fills i amb sort unes accions o fa uns donatius cada any a la Marató de TV3 o a la Creu Roja i mirar si això o allò està bé, comprovar-ho, tocar-li els nassos (encara que potser s'ho mereixi) i fer-li pagar una petita misèria que el farà anar malament un parell de mesos.
Doncs això és el què ha sortit avui al programa de ràdio en qüestió i m'ha agradat perquè aquestes són coses que es diuen en "petit comitè" del despatx, però que ningú s'atreveix a dir perquè no són políticament correctes. Clar que s'ha de perseguir tothom, i jo també hi estic d'acord, però també dic que s'ha de prioritzar als que fan mal de veritat, i per una vegada no miraré ningú.
Gràcies Joan Barril, per aquest comentari tan encertat i pel teu programa.
