Tothom sap que el Pare Noel viu a Finlàndia i per Nadal ve màgicament amb el seu trineu que arrosseguen els seus cérvols i en una sola nit reparteix tots els regals que la gent ha demanat o que creu convenients, segons els casos. I també sabem que vesteix de vermell, amb ornaments blancs, te una barba blanca i duu un barret a joc amb la seva roba. El trineu és gran i a la part de darrera hi cap el sac on hi ha els regals.
Tot això és conegut de tothom, així com que el sistema de lliurar els regals és aparcant el trineu a la teulada, i quan hi ha una xemeneia entra per aquesta per fer la seva feina. Clar que quan no tenim llar de foc a casa suposem que el mètode emprat és la finestra, però sempre aparcant el trineu al capdamunt de l'edifici. Deu ser que no hi ha cap normativa que ho prohibeixi, i tant per tant, és el Pare Noel, tampoc no li posarem difícil la seva feina.
Bé doncs, explico això perquè ja han començat a aparèixer les típiques imitacions de pares Noel penjats als balcons de Barcelona amb una corda que penja. I penja d'aquest cap a avall.
A veure, si volem fer-ho bé, seria més lògic que des de la teulada de casa pengés la corda i al capdavall d'aquesta hi fos el nino en qüestió. Altrament estem fent una mala imitació... vindria a ser com quan el Nen Jesús és més gran que Sant Josep!
Però del pessebre ja en parlarem un altre dia.
dijous, 22 de novembre del 2007
dimecres, 21 de novembre del 2007
Català emprenyat
La web de "català emprenyat", que està activa fa dies, sota el títol de "Ep!" (http://www.catalaemprenyat.cat) ha tingut un èxit rotund. Segons s'anuncia a la pròpia pàgina el dia 23 serà l'últim per afegir-s'hi, i esperem que siguem molts els que reclamem que definitivament sigui el nostre país el que gestioni les nostres infraestructures. Estic segur que si així ho fem el funcionament serà magnífic i possiblement molt més útil que quan ens imposen allò que a d'altres els fa falta pels seus interessos i no els nostres i d'aquells que ens visiten.
Catalunya ha de demostrar que la gestió d'allò que està a les nostres mans te un funcionament normal, com a qualsevol altre país modern i avançat. I s'ha de fer bé, amb voluntat i esperit vencedor per fer-nos novament un futur brillant com s'ha demostrat tantes vegades al llarg de la història.
Catalunya ha de demostrar que la gestió d'allò que està a les nostres mans te un funcionament normal, com a qualsevol altre país modern i avançat. I s'ha de fer bé, amb voluntat i esperit vencedor per fer-nos novament un futur brillant com s'ha demostrat tantes vegades al llarg de la història.
dijous, 8 de novembre del 2007
Els llums de Nadal
Als carrers de Barcelona ja es comencen a veure algunes llums de Nadal. Encara només la figura, sense llum, es clar. Les festes oficialment no han començat a hores d'ara. Tot i així s'endevinen figures que segur seran molt agradables per il·luminar els dies que, d'una manera màgica tothom és més feliç i ens felicitem els uns als altres per celebrar que arriba aquell moment de l'any tan especial.
De tota manera, aquestes figuretes que amb aquests llums de leds permeten formes que fa uns anys eren difícils d'aconseguir, són més petites que les que havia quan els meus pares em portaven a visitar la Fira de Santa Llúcia, davant de la catedral.
Clar, com no ho havia pensat... són més petites per estalviar energia, i ja no tenen aquelles bombetes, que en el millor dels casos era de 25 wats, per la mateixa raó. Primer les van substituir per unes que devien fer 5 wats, més ecològiques, i ara per aquests leds tan originals. A més permeten que qualsevol tingui una figureta de Nadal de llums. No són gaire cares, segurament.
També recordo els carrers, com ara la Ronda Sant Pere, Portal de l'Àngel, i molts carrers de l'Eixample coberts amb aquells arcs de llum. Quins bons records.
Ara, en molt casos, no hi ha els arcs. S'han canviat per les figuretes. Bé, si això ha de servir per que el nostre planeta estigui millor, i nosaltres puguem respirar i no patir el pugui influir això al canvi climàtic, estic completament d'acord.
L'única cosa que no veig gaire clara, tot i que el sistema educatiu sembla que va a pitjor cada vegada (sí, sí, el sistema educatiu), és que hagem perdut la geometria i el càlcul.
Anem a pams. Les llums aquelles que no eren sostenibles, eren més o menys ordenades a una distància similar les unes de les altres, i sempre que els accidents urbanístics, com qui diu geogràfics, ho permetien eren situades a unes distàncies similars entre elles. I ara, tot passejant per la ciutat veiem un carrer que té tres aquí, una allí, dos més a l'altra banda, cap en tot un tram entre dos carrers.
Què deu haver passat? Millor no entrem.
De tota manera, ja que ho critico voldria donar una proposta de solució: l'Ajuntament. Hauria de fer que si s'ha d'il·luminar, es fes amb coherència, amb seny i sense tot allò al que no vull entrar a discutir. Una altra cosa és el ciutadà que de forma privada instal·la una llumeta a seu balcó, que ja és d'agrair, en molts casos, però aquelles que es financíen amb els tributs dels ciutadans, encara que sigui en el consum, s'haurien de controlar i donar-les-hi coherència.
Tot i els forats i esvorancs, que és tema per a un altre post, Barcelona, a pesar de les botigues, molt útils per comprar, hauria de tornar a "posar-se guapa".
De tota manera, aquestes figuretes que amb aquests llums de leds permeten formes que fa uns anys eren difícils d'aconseguir, són més petites que les que havia quan els meus pares em portaven a visitar la Fira de Santa Llúcia, davant de la catedral.
Clar, com no ho havia pensat... són més petites per estalviar energia, i ja no tenen aquelles bombetes, que en el millor dels casos era de 25 wats, per la mateixa raó. Primer les van substituir per unes que devien fer 5 wats, més ecològiques, i ara per aquests leds tan originals. A més permeten que qualsevol tingui una figureta de Nadal de llums. No són gaire cares, segurament.
També recordo els carrers, com ara la Ronda Sant Pere, Portal de l'Àngel, i molts carrers de l'Eixample coberts amb aquells arcs de llum. Quins bons records.
Ara, en molt casos, no hi ha els arcs. S'han canviat per les figuretes. Bé, si això ha de servir per que el nostre planeta estigui millor, i nosaltres puguem respirar i no patir el pugui influir això al canvi climàtic, estic completament d'acord.
L'única cosa que no veig gaire clara, tot i que el sistema educatiu sembla que va a pitjor cada vegada (sí, sí, el sistema educatiu), és que hagem perdut la geometria i el càlcul.
Anem a pams. Les llums aquelles que no eren sostenibles, eren més o menys ordenades a una distància similar les unes de les altres, i sempre que els accidents urbanístics, com qui diu geogràfics, ho permetien eren situades a unes distàncies similars entre elles. I ara, tot passejant per la ciutat veiem un carrer que té tres aquí, una allí, dos més a l'altra banda, cap en tot un tram entre dos carrers.
Què deu haver passat? Millor no entrem.
De tota manera, ja que ho critico voldria donar una proposta de solució: l'Ajuntament. Hauria de fer que si s'ha d'il·luminar, es fes amb coherència, amb seny i sense tot allò al que no vull entrar a discutir. Una altra cosa és el ciutadà que de forma privada instal·la una llumeta a seu balcó, que ja és d'agrair, en molts casos, però aquelles que es financíen amb els tributs dels ciutadans, encara que sigui en el consum, s'haurien de controlar i donar-les-hi coherència.
Tot i els forats i esvorancs, que és tema per a un altre post, Barcelona, a pesar de les botigues, molt útils per comprar, hauria de tornar a "posar-se guapa".
dimarts, 23 d’octubre del 2007
El fax
Fa uns dies vaig contractar una assegurança i em van demanar una documentació per completar la sol·licitud. La sorpresa va ser que no la volien per carta (s'escriu i imprimeix, o bé es fotocopia el que sigui i es fica a una bústia), ni per e-mail (encara més fàcil... que haig de dir del e-mail). No, ho volien per fax. Ni més ni menys que per fax.
Tot s'ha de dir que no són aquests els únics que ho fan, per això no cal donar noms, però, no s'han fixat les empreses que el fax ningú (amb algunes excepcions) té un aparell de fax a casa? En canvi un e-mail actualment el té pràcticament tothom, com a mínim que pugui llegir això.
Doncs no, les empreses sembla que els fa il·lusió que els enviem faxos. Com fa 10, 15 ó fins i tot vint anys quan el cap del departament o l'amo de l'empresa esperava el fax ell mateix, sense que li calgués la secretària per a aquesta tasca. Allí ben plantadet esperant que la maquineta en qüestió expulsés aquell paperot (aleshores tèrmic per fer-ho més interessant).
Això ens passa sovint també, i un altre cop, a les asseguradores quan s'ha de tramitar un incident cobert per l'assegurança. I recordeu quan els de la empresa de telefonia corresponent ens demanaven un fax per tramitar la baixa.
Així doncs haurem de córrer abans que s'acabin... imagineu-vos que es deixen de comercialitzar. I també una bona màquina d'escriure per redactar el document que després introduirem a l'aparell engolidor de informació. La sort que tenim és que ara estan molt bé de preu.
En qualsevol cas, pot ser seria interessant que ens actualitzéssim. Fins i tot a moltes empreses (on jo treballo ja passa) els faxos ens arriben en forma de mail. Sembla que els únics que no ho saben són els de les empreses multinacionals (sobretot asseguradores) que no tenen gaires ganes de rebre allò que esperen.
Pot ser ja em trobat la diferència amb aquells caps de departament o fins i tot directors generals ansiosos de rebre personalment el seu fax: aquests no el volen rebre, o això sembla.
I és que tot avança tan ràpid que ens passa desapercebut.
Tot s'ha de dir que no són aquests els únics que ho fan, per això no cal donar noms, però, no s'han fixat les empreses que el fax ningú (amb algunes excepcions) té un aparell de fax a casa? En canvi un e-mail actualment el té pràcticament tothom, com a mínim que pugui llegir això.
Doncs no, les empreses sembla que els fa il·lusió que els enviem faxos. Com fa 10, 15 ó fins i tot vint anys quan el cap del departament o l'amo de l'empresa esperava el fax ell mateix, sense que li calgués la secretària per a aquesta tasca. Allí ben plantadet esperant que la maquineta en qüestió expulsés aquell paperot (aleshores tèrmic per fer-ho més interessant).
Això ens passa sovint també, i un altre cop, a les asseguradores quan s'ha de tramitar un incident cobert per l'assegurança. I recordeu quan els de la empresa de telefonia corresponent ens demanaven un fax per tramitar la baixa.
Així doncs haurem de córrer abans que s'acabin... imagineu-vos que es deixen de comercialitzar. I també una bona màquina d'escriure per redactar el document que després introduirem a l'aparell engolidor de informació. La sort que tenim és que ara estan molt bé de preu.
En qualsevol cas, pot ser seria interessant que ens actualitzéssim. Fins i tot a moltes empreses (on jo treballo ja passa) els faxos ens arriben en forma de mail. Sembla que els únics que no ho saben són els de les empreses multinacionals (sobretot asseguradores) que no tenen gaires ganes de rebre allò que esperen.
Pot ser ja em trobat la diferència amb aquells caps de departament o fins i tot directors generals ansiosos de rebre personalment el seu fax: aquests no el volen rebre, o això sembla.
I és que tot avança tan ràpid que ens passa desapercebut.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Barcelona a la tardor
Ara amb la tardor la ciutat té una llum especial. Us recomano que visiteu carrers com la Av. Diagonal i el Pg. de Gràcia, a la tarda, i ho mireu tot amb un ulls sense preses. Veureu una Barcelona diferent al que trobem tots els dies quan correm a agafar el bus o el metro. També serveix per passejar i fer una mica d'exercici després de passar-nos moltes hores a un despatx.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)