dijous, 13 de desembre del 2007

El "Bocamoll" de TV3

Aquesta tarda he tingut una agradable sorpresa. He arribat a casa i m'han dit que hi ha un programa que es diu "Bocamoll" que potser m'agradaria. I algú ha pitjat el botonet del comandament a distància. Realment tenien raó. Però m'explicaré: el programa és una mena de concurs que s'emet per TV3 on sembla que hi ha unes parelles que, a mida que es superen proves, passen o no a la següent fase de l'eliminatòria. Més o menys com es feia al mític "1,2,3... Responda otra vez". La qualitat no és per "tirar coets" però la meva satisfacció ve de que, des del punt en que l'he començat a veure, m'ha semblat més o menys una versió en català del famós "Pasapalabra" que han fet o fan a alguna cadena privada genuïnament espanyola.

La gràcia de tot això és que per fi semblarà que la nostra llengua també serveix per aquestes qüestions i diversions. I realment és interessant donat el nivell del vocabulari que he pogut veure que es feia servir. I la decepció és el baix coneixement que m'ha semblat que tenien els que, com a mínim, se suposa que el tenen per poder participar.

Al cap i a la fi no sé si el programa, com a tal, és bo o no, jo modestament el qualificaria de "necessita millorar", però el fet de la seva existència m'ha alegrat enormement.

dimecres, 12 de desembre del 2007

Aigües de luxe


Darrerament ha aparegut alguna notícia sobre noves marques d'aigües o nous formats. Moltes vegades de cases ja conegudes que fan novetats, segurament després d'un “intens” procés d'investigació i recerca.

Aquest estiu vaig entrar a una botiga d'alimentació d'un poble de la costa on eren tan espectaculars alguns dels productes com molts dels compradors. La majoria amb prou productes a les mans com per passar gana tota una setmana, pagant això sí, el preu per no passar-ne. Potser per poder portar la bossa de la botiga en qüestió fins a casa i a més ser vistos per amics, coneguts i saludats. El més espectacular era aquesta novetat de la que em proposo parlar.


Es tracta “d'aigües de luxe”. O hauríem de dir envasos de luxe? Eren unes ampolles molt atractives i molt boniques que es feien mirar. Contenien AIGUA i crec que res més. I per fora a més dels envasos tan meravellosos i atractius les diferenciava el preu. No els recordo massa bé però si que puc assegurar que vaig haver de inspeccionar les etiquetes per saber si realment era aigua o alguna mena de vi de qualitat que desconeixia. Curiositat d'economista, que hi farem.


I fa pocs dies, pot ser per manca de res més interessant, sortia això mateix a algun telenotícies, i parlaven des de preus realment astronòmics fins a preus més “normalets” que anaven des d'uns 20 Euros (els més alts dels “normalets”) fins al que pot ser hem vist fins ara que val una Evian o una Perrier. El més curiós de tot és que ara als restaurants tenen el somelier de tota la vida, però que es dedica a recomanar quina aigua va millor amb segons quins menjars. Poca feina.


I per altra banda surten notícies que diuen que l'aigua de la nostra ciutat ha estat contaminada, com si d'una pel·lícula d'en Batman es tractés i que es desmenteix en qüestió d'hores. Ja el meu avi, segons m'han explicat, deia que és millor l'aigua de l'aixeta que la que podem comprar embotellada a qualsevol preu. Té molts més controls, el quals moltes de les que comprem en ampolles no passarien. I crec que estic d'acord. Vaig llegir fa poc un article d'en Rolf Halden de la Universitat John Hopkins dels Estats Units que parlava en aquest sentit. I si apliquem un procés d'osmosi inversa a l'aigua de l'aixeta tindrem el millor que podem tenir.


I a més a més no contaminarem més el planeta. Perquè amb això de comprar l'aigua els residus que generem són cada dia més i més, però això ja és prou conegut com per tornar una altra vegada. Cada un que pensi el que vulgui.


Felicitació de Nadal de "El Petit Princep"

"Els estels no són pas iguals per a tothom. Per als qui viatgen, els estels són guies. Per a altres no són altra cosa que petits llumets. Per a altres, els savis, els estels són problemes. Per al meu home de negocis, eren riquesa. Però totes aquestes menes d'estels són silenciosos. Tu, en canvi, tindràs una mena d'estels com ningú no en té..."

Aquest és un text extret del genial llibre "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Expuréry i crec que és prou bo per aquesta època de Nadal que s'acosta a passos agegantats i ens omple, encara que sigui uns dies molt especials, d'una mena de felicitat que no es dona en cap altre moment de l'any.

Així doncs, en companyia de "El Petit Príncep", el deixo en forma de post com a avanç de felicitació d'aquest Nadal de 2007.

diumenge, 2 de desembre del 2007

Windows Vista

Què puc dir del nou Windows Vista? Tot just no fa un mes que el faig servir i ja n'estic fins allà dalt d'ell. Un sistema operatiu molt bonic, colorets suaus, quadrets transparents, un rellotge molt bonic (semblant al que tinc al blog), unes quantes tonterietes més d'aquest tipus i alguna cosa que no acabo d'entendre que fa la lletra més rodoneta i bonica.

Però clar, per què he comprat aquest aparell (l'ordinador)? Ah! Per treballar. I què no fa el Windows Vista? Facilitar la feina.

Així doncs, per què vull això (el Vista)? Per que cada cosa que faig sigui
un problema. Com a economista de tant en tant faig servir programes de comptabilitat. Bé, doncs amb el Vista el Contaplus no s'instal·la ni amb la versió de demostració. I sorpresa! Ara fa una estona volia incloure una foto de la manifestació en el post anterior i clar, la foto era al mòbil. Però això és fàcil, agafo el meu bluetooth, l'instal·lo al ordinador (amb el programari original, lògicament) i ja està, adjunto la foto.

Doncs no. El Vista no accepta el programari del bluetooth que fa no res vaig comprar per
l'ordinador amb XP. Busco per internet i instal·lo el nou programa (el mateix en versió actualitzada) i quan estic passant la informació em diu el programa que està limitat a 5 Mb i si el vull el tinc que comprar: però si ja el vaig comprar! I val 14 Euros. Clar que per 14 Euros vaig dilluns a la botiga i compro un nou aparell d'aquests. A sobre que el descarrego, em fa perdre una hora per comprendre com s'instal·la aquesta versió, i ara tinc que pagar més del que val l'aparell, només pel programa que ja tenia però que Vista no vol ni veure.

Gràcies Bill! La propera vegada que Windows faci un nou Sistema "No" Operatiu, primer el podria desenvolupar i fer-lo compatible amb la resta de programes que tothom ens veiem obligats a fer servir. Seria tot un detall.

En definitiva: si algú vol actualitzar l'XP a MS Vista, RECOMANO NO FER-HO! És un suïcidi informàtic. I si es tracta de comprar un nou ordinador i no voleu gastar el que val un Mac, la recomanació és reclamar-lo amb l'XP, que com a mínim funcionava més o menys bé.

Ja m'estic plantejant fer-me amic del pingüí de Linux. Adjunto la seva foto!

dissabte, 1 de desembre del 2007

La manifestació

Aquesta tarda per fi ha arribat el moment de sortir al carrer a dir prou a tota la presa de pel que estem patint els catalans des de fa temps. Cap a les cinc de la tarda la Plaça de Catalunya de Barcelona s'anava omplint de més i més gent. Curiosament hem arribat i ens ha tocat un foradet que hi havia entre CiU i ERC, quines casualitats que te la vida. Tampoc no era qüestió de, amb la gentada que érem, posar-s'hi a buscar el lloc dels sense partit i no adherit a les institucions convocants.

Així doncs al costat de la senyera gega
nt! Un cop signat el manifest de rigor a esperar. Segons un company d'espera, d'ERC suposo, allò era com Catalunya, que no es mou perquè davant hi ha CiU. Una nota divertida, però hi ha més... Al cap d'una estona, no se sap d'on ni com, han arribat dues senyores, no massa grans amb un to de castellà que destacava a l'entorn, buscant quelcom que hem suposat que era el metro. Encara ric ara quan les imagino. Allò era el rovell de l'ou de la gent d'Esquerra i tot s'ha de dir que era realment difícil arribar fins allí. Que hi farem.

Els altres dos moments "estranys", si més no, han estat dos crits, podríem dir que de guerra, que deien: "Puigcercós, on és en Montilla?" i tot seguit s'ha sentit "Carod, botifler". Si pensem que aquests dos polítics eren a pocs metres d'on estàvem, la gent d'aprop no eren gaire oposats en ideologia.

I les gràcies que té la globalització, la modernitat i la nostra societat de consum del segle XXI. Molts dels que esperaven feien comentaris relatius a "podríem anar a El Corte Inglés a fer les compres de Nadal mentre esperem. La imatge que m'ha arribat al cap ha estat que si els avis que van fer les lluites de la revolució industrial, de la república o fins i tot de lluites més recents, aquells que no volien cedir ni un pam davant del capital, ho sentissin no s'ho creurien.

Evidentment aquesta no era una revolució ni tenia un sentit
anticapitalista, però el fet de unir una manifestació amb consumisme encara sembla una cosa fora d'allò que qualificaríem de normal.

Els temps canvien i esperem que la nostra societat també, però que sigui per millorar.