dimarts, 26 de febrer del 2008

L'Elsa Llauradó

Aquesta és la meva nebodeta Elsa Llauradó, la meva fillola. I com que estic molt orgullós de que hi sigui i ens alegra la vida encara que sigui amb una foto, aquí la tenim!

dimecres, 20 de febrer del 2008

Felicitats Kosovë !

Moltes felicitats Kosovë per la vostra independència! Sou un nou referent a Europa del que ha de ser la evolució dels pobles i de les mentalitats de tots. Els catalans ens alegrem molt pel triomf de la voluntat d'un poble que ha pogut triar l'inici del seu destí als nostres dies.


Clicant a sobre de la bandera, per anar aprenent com és, hi ha el link a la Viquipèdia, on parla de Kosovo. Us convido a fer-hi un cop d'ull, per la velocitat amb que es deu haver fet està molt bé.

Principis deontològics dels economistes

Deixo els Principis deontològics dels economistes per tal de que tothom els conegui i pensem que si els seguíssim una mica més tot aniria millor.

També és important pensar que com qualsevol altre professional, per exercir d'economista és obligatori estar col·legiat. Qualsevol que no ho estigui no pot exercir d'economista... en tot cas està fent quelcom il·legal.

Principis deontològics

Principi de Capacitació professional.
L'economista s'esforçarà per estar sempre al dia pel que fa a les tècniques i a la informació necessàries per a l'exercici de la professió, amb èmfasi particular sobre l'especialització escollida. A més, l'Economista vetllarà pel prestigi, el respecte i l'ús adequat dels termes, instruments i tècniques pròpies de la professió.

Principi de Legalitat.
L'economista, tant en les seves actuacions professionals com en les conseqüències que se'n derivin, vetllarà sempre pel compliment de les lleis.

Principi de Lleialtat.
L'economista serà lleial a qui presti els seus serveis professionals i evitarà sempre actituds innobles envers altres professionals. Abans d'exercir una acció penal o reclamació civil en nom propi o de tercers contra un altre company, l'economista ho comunicarà a la Junta del Col·legi d'Economistes de Catalunya per si aquesta considera oportú una mediació entre els companys en conflicte.

Principi d'Integritat i Veracitat.
L'economista es guiarà sempre per la veracitat en els assumptes professionals, amb una conducta íntegra en totes les seves actuacions. És a dir, no alterarà mai el sentit o significat dels temes i materials, que estiguin sota la seva responsabilitat, ni de les conclusions que se'n derivin.

Principi d'Independència.
L'economista ha d'actuar amb criteris d'independència intel·lectual, ja que això constitueix la garantia que els interessos dels clients i de les empreses seran defensats amb objectivitat. L'Economista té l'obligació, sigui quin sigui el lloc on desenvolupi la seva activitat professional, de defensar la seva independència pel que fa als criteris emprats per a l'emissió de la seva opinió, i en l'aplicació de les tècniques que li són pròpies d'acord amb les normes i procediments de la professió generalment acceptats, preservant sempre i per sobre de tot, la seva autonomia professional.

Principi d'Objectivitat.
L'economista durà a terme les seves actuacions professionals tractant els fets i, en general, totes les dades d'un assumpte amb criteris objectius.

Principi de Confidencialitat.
L'economista no divulgarà mai la informació que reculli o rebi en el decurs d'un treball professional. Només estarà eximit d'aquest deure per consentiment exprés del client o per supòsits legals.

Principi de Salvaguarda d'informació privilegiada.
L'economista no utilitzarà de forma il·legal, en benefici propi o de tercers, la informació obtinguda en el decurs de les seves actuacions professionals.

Principi de Consentiment.
L'economista requerirà l'autorització escrita de les persones afectades en les actuacions professionals que impliquin algun tipus d'investigació econòmica o financera.

Principi de Diligència.
L'economista durà a terme la seva feina amb la màxima diligència possible, tenint cura de respondre als estàndards tècnics i professionals.

Principi d'Evidència i Custòdia.
L'economista documentarà degudament i suficientment totes les actuacions que dugui a terme. Aquesta documentació serà ordenada i custodiada, sota la seva responsabilitat, un mínim de cinc anys o, si s'escau, fins a la seva caducitat legal.

Principi d'Equitat.
L'economista tindrà el dret a percebre una retribució per les seves actuacions professionals, que s'ajustarà a allò que prèviament s'hagi pactat. La quantitat pactada, o establerta en el seu moment, haurà de respondre raonablement al treball realitzat, així com a les condicions de l'encàrrec i a la capacitat econòmica de les persones involucrades.

dimarts, 12 de febrer del 2008

La Gimcana de la Laia

És de tots conegut que avui, 12 de febrer -Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona- hi havia una solemne vaga d'autobusos a Barcelona des de les 11 del matí fins ben entrada la tarda. Per aquest motiu per arribar a la feina havia de fer un transbordament de línia de metro i després caminar una estona. Malauradament ja començo a estar acostumat.

La qüestió és que un cop era al metro i feia el passadís per anar cap a la línia 5 des de la 1, a Plaça de Sants he sentit per megafonia, parant molta atenció donada la qualitat de la locució, que el servei de la línia 5, cap on anava, només funcionava des de Cornellà a Can Boixeres i des de Sants Estació fins a Horta. Jo era a una para a l'interval sense servei!


Cap problema, per megafonia anunciaven ben alegrement que per anar pel tram sense servei "es pot fer servir la xarxa d'autobusos". [Suposo que la que estava en vaga].

I jo em pregunto: Fins on deu arribar l'estupidesa humana?

Bé, com que la experiència i la ciència diu que és millor esperar que caminar ho he fet per uns minuts, però veient l'evolució de la qüestió finalment l'alternativa ha estat caminar fins a Sants Estació per poder agafar allí el metro, finalment, per arribar al punt a partir del qual havia de continuar caminant.


Però sorpresa, per entrar al metro la alternativa més propera, i fins i tot més fàcil és fer-ho per dins l'estació de Sants. Així doncs un cop feta la cursa d'obstacles fins a l'estació de Sants -per les obres del TGV- arribo finalment al següent punt de la Gimcana de la Laia: arribar a la feina, la estació. Però que hi havia allí?? Ahh!! Cotxes oficials, els "matons" o "goril·les" dels polítics, segurament més polítics dels que podia veure, i molts, molts periodistes ocupant el pas. A més de les habituals aglomeracions i molts altres amb el meu mateix problema.

I tot perque arribava la ministra dels "esvorancs" -en TGV- per dir-li a en Montilla quan arriba el TGV -anomenat AVE a Espanya-. Si em comptes de dir-ho jo això fos el Polònia semblaria un acudit dels bons.

La resta del camí ha estat com esperava, dues parades de metro i una passejadeta de mig quilometro, i ja esta. Només un detall, en un dia com aquest m'ha fet gràcia veure el guàrdia de la zona blava al costat dels cotxes del seu xamfrà esperant l'hora H per començar la recaptació de la tarda. Per cert, el seu rellotge anava malament, ja eren les 16:05 hores.

Aquí tenim diverses conclusions: la ministra podia haver vingut en autobús en comptes del seu TGV particular que la trasllada des de la capital de l'Imperi. S'hauria estalviat una entrada de Port Aventura.

Segon, pot ser l'error ha estat meu i la solució era no haver agafat l'abric, i així no hauria tingut tanta calor en un dia fred.

I finalment, sembla que Einstein tenia raó quan deia alguna cosa així com que "hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana, tot i que de l'univers no n'estava segur".

Per cert, ara només cal que els economistes assessors fiscals fem una vaga, però tots, durant els mesos de maig i juny. I per què? Doncs és quan més pot tocar el que no sona, com faran els dels autobusos, que han determinat que el dia que més emprenya per fer les següents vagues és el dijous. I així ho faran.

dissabte, 2 de febrer del 2008

ANIVERSARI

Avui és l'aniversari de la meva dona.


MOLTES FELICITATS ANNA !!!!


divendres, 1 de febrer del 2008

Els crèdits dels bancs irresponsables

Em truquen del principal banc amb el que opero, no hi sóc. Immediatament truquen al mòbil, no el sento ja que estava silenciat. Al cap de unes 24 hores tornen a trucar. Aquesta vegada sí sento el mòbil i tot i ser al metro responc, fins que duri la cobertura. Deu ser quelcom massa important per no atendre, és la tercera vegada en poques hores que intenten parlar amb mi. Val a dir que en aquest banc tinc la hipoteca que dura fins després de jubilar-me -si res no canvia-. Això vol dir que és un deute prou important.


Una noia em diu amb una llarga explicació molt retòrica que m'han inclòs en un programa o quelcom semblant i que per tant em concedeixen un crèdit de 10.000 € -quina sort que tinc- per que la faci servir per allò que vulgui. Tot seguit em demana si tinc alguna cosa en ment per fer servir un crèdit d'aquest import. Li dic que no i espero... Al cap d'uns segons em comença a preguntar i donar idees de possibles usos per una quantitat com aquesta. Com que fa uns dies i no els recordo gaire bé diré algun exemple semblant del que segurament em va proposar: un cotxe, un viatge, etc. Però m'ho demanava poc a poc, com ajudant-me realment a pensar en què fer servir aquests diners. Finalment li dic que per sort ara no necessito aquest crèdit i que en el moment en què el necessiti aniré al propi banc a sol·licitar-lo, tot assegurant-li que segurament en aquell moment, com que el necessitaré segurament no me'l concediran, però és el que tenim, i no hi ha més. Finalment li dono la meva visió de l'assumpte, en quatre paraules, i em despedeixo.

I que penso? Doncs penso que aquest banc, com alguns altres, són uns irresponsables, fomentant el consumisme irracional, donant idees de com malbaratar uns diners que no havia pensat a fer servir i a més a més no 10 ó 100 €, no. Ni més ni menys que 10.000 €.

I a més a més a crèdit, no és allò de "tinc 10.000 € avorrits al compte i vaig a fer alguna cosa", no, van molt més enllà. Uns diners que si gasto potser em serà més difícil tornar la hipoteca, i potser podria entrar en un problema financer però que a ells tant els hi fa. Clar que algú, o fins i tot ells, em dirien que han fet càlculs i que per la meva situació tal o qual m'han inclòs en aquell programa, o el que fos, perque ja han calculat que estadísticament puc tornar-lo.

Però, en un moment en que la inflació està tendint al 4,4 %, que tenim una possible recessió econòmica a la porta -iniciada precisament per un problema en el sector immobiliari i creditici-, amb interessos creixents en termes absoluts prenent períodes d'un any -ja que estan estabilitzant-se darrerament- i una morositat cada cop més important, això és una falta de consciència molt important i una falta d'escrúpols sense igual.

Es a dir, vaig contractar la hipoteca en aquest banc per les condicions, que eren i són bones, i per certa simpatia, però m'han demostrat que són uns absoluts irresponsables.

Cal recordar que els banquers són una gent que et deixa el paraigües quan fa sol i quan comença a ploure te'l demanen.

(Clicant al dibuix s'accedeix a un programa de l'Agència Catalana del Consum per controlar els crèdits)