dimecres, 22 d’octubre de 2008

El restaurant de la màfia

És curiós. La meva foto que actualment hi ha al bloc està feta a un restaurant, molt recomanable per cert, que hi ha a una placeta al costat de la Piazza Spagna de Roma, just davant de l'Ambaixada Espanyola a Itàlia, i mireu per on, avui a La Vanguardia surt una notícia, a les pàgines de color sèpia (centrals) on parlen d'un restaurant que sembla que a més de ser punt de trobada de famosos d'aquell país està vinculat (o estava fins que l'ha trobat el jutge) a la màfia.


Doncs bé, si no estic equivocat, un i altre sembla que estan gairebé de costat i aquest estiu hi vaig anar vaires vegades al que NO és de la màfia. Ara resulta que estic content per no haver-los donat els meus diners i tinc la desil·lusió de no poder tenir l'anècdota d'haver sopat a un lloc tan peculiar. Però que hi farem, com a mínim ha donat per aquest petit escrit.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

El llibre de cares

Moltes vegades les idees bullen al cap com si aquest fos una olla a pressió i perilla que esclatin totes juntes en qualsevol moment. Unes són positives i d'altres, pot ser pel seny que en algun moment ens apareix als catalans, no ho són tant i ens fan reflexionar més.

En aquest sentit aquests dies m'he trobat amb una cosa nova. I aquesta cosa està a internet. Però internet és quelcom que faig servir des de fa més de deu anys. L'altre dia ho comptava, tot pensant quan vaig comprar aquell Pentium II que em va vincular a la xarxa. I així doncs què he trobat de nou? Doncs realment ha estat veure com es fa servir una eina que ja coneixia des de fa dos o tres mesos i a la qual no li havia donat gaire més importància: el Facebook [feisbuk].

Tal com deia fa algunes setmanes o mesos vaig descobrir el Facebook, i alguna altra pàgina d'aquest tipus que ara ni recordo com es diu i les vaig tafanejar. En aquest temps he tingut l'agradable sorpresa de trobar gent que feia molt o moltíssim temps que no en sabia res de res i que, com a mínim havien sigut bons companys, sinó amics i, alguns dels quals, estan dispersos al llarg i ample del món.

La sorpresa ha sigut veure tot un grup de gent anant amunt i avall, trobant, adherint, enviant, i no se quantes coses més, això i allò altre per internet gràcies al Facebook, tal com eren els xats en aquells inicis, carregats de paciència, de l'internet.

I el gran dubte, la preocupació o aquell seny de que parlava al començament: Això ho veu, o ho pot veure tothom, i no ens hem plantejat qui pot veure tota la nostra informació, ara o en el futur, i fins i tot de qui som amics i qui són els amics dels nostres amics i com es crea tota aquesta xarxa. I si ens ho plantegem arribem a un dubte que només pretenc que aquells que ho trobin prudent, simplement, s'ho plantegin.

I per cert, hi sóc al Facebook, i si m'ho demaneu us afegiré com a amics. De fet pensem que tot això és positiu, sense deixar d'oblidar que cada cop més som a l'aparador del món.

Bona nit a t0thom! O com diria al "mur": "me'n vaig a dormir així que publiqui això".


dimecres, 15 d’octubre de 2008

Una salutació


Això és només una salutació per a tots els companys de feina que avui han descobert el meu bloc i que segur que estaran molt contents de veure això.



Fins demà !