Moltes vegades les idees bullen al cap com si aquest fos una olla a pressió i perilla que esclatin totes juntes en qualsevol moment. Unes són positives i d'altres, pot ser pel seny que en algun moment ens apareix als catalans, no ho són tant i ens fan reflexionar més.
En aquest sentit aquests dies m'he trobat amb una cosa nova. I aquesta cosa està a internet. Però internet és quelcom que faig servir des de fa més de deu anys. L'altre dia ho comptava, tot pensant quan vaig comprar aquell Pentium II que em va vincular a la xarxa. I així doncs què he trobat de nou? Doncs realment ha estat veure com es fa servir una eina que ja coneixia des de fa dos o tres mesos i a la qual no li havia donat gaire més importància: el Facebook [feisbuk].
Tal com deia fa algunes setmanes o mesos vaig descobrir el Facebook, i alguna altra pàgina d'aquest tipus que ara ni recordo com es diu i les vaig tafanejar. En aquest temps he tingut l'agradable sorpresa de trobar gent que feia molt o moltíssim temps que no en sabia res de res i que, com a mínim havien sigut bons companys, sinó amics i, alguns dels quals, estan dispersos al llarg i ample del món.
La sorpresa ha sigut veure tot un grup de gent anant amunt i avall, trobant, adherint, enviant, i no se quantes coses més, això i allò altre per internet gràcies al Facebook, tal com eren els xats en aquells inicis, carregats de paciència, de l'internet.
I el gran dubte, la preocupació o aquell seny de que parlava al començament: Això ho veu, o ho pot veure tothom, i no ens hem plantejat qui pot veure tota la nostra informació, ara o en el futur, i fins i tot de qui som amics i qui són els amics dels nostres amics i com es crea tota aquesta xarxa. I si ens ho plantegem arribem a un dubte que només pretenc que aquells que ho trobin prudent, simplement, s'ho plantegin.
I per cert, hi sóc al Facebook, i si m'ho demaneu us afegiré com a amics. De fet pensem que tot això és positiu, sense deixar d'oblidar que cada cop més som a l'aparador del món.
Bona nit a t0thom! O com diria al "mur": "me'n vaig a dormir així que publiqui això".
En aquest sentit aquests dies m'he trobat amb una cosa nova. I aquesta cosa està a internet. Però internet és quelcom que faig servir des de fa més de deu anys. L'altre dia ho comptava, tot pensant quan vaig comprar aquell Pentium II que em va vincular a la xarxa. I així doncs què he trobat de nou? Doncs realment ha estat veure com es fa servir una eina que ja coneixia des de fa dos o tres mesos i a la qual no li havia donat gaire més importància: el Facebook [feisbuk].
Tal com deia fa algunes setmanes o mesos vaig descobrir el Facebook, i alguna altra pàgina d'aquest tipus que ara ni recordo com es diu i les vaig tafanejar. En aquest temps he tingut l'agradable sorpresa de trobar gent que feia molt o moltíssim temps que no en sabia res de res i que, com a mínim havien sigut bons companys, sinó amics i, alguns dels quals, estan dispersos al llarg i ample del món.
La sorpresa ha sigut veure tot un grup de gent anant amunt i avall, trobant, adherint, enviant, i no se quantes coses més, això i allò altre per internet gràcies al Facebook, tal com eren els xats en aquells inicis, carregats de paciència, de l'internet.
I el gran dubte, la preocupació o aquell seny de que parlava al començament: Això ho veu, o ho pot veure tothom, i no ens hem plantejat qui pot veure tota la nostra informació, ara o en el futur, i fins i tot de qui som amics i qui són els amics dels nostres amics i com es crea tota aquesta xarxa. I si ens ho plantegem arribem a un dubte que només pretenc que aquells que ho trobin prudent, simplement, s'ho plantegin.
I per cert, hi sóc al Facebook, i si m'ho demaneu us afegiré com a amics. De fet pensem que tot això és positiu, sense deixar d'oblidar que cada cop més som a l'aparador del món.
Bona nit a t0thom! O com diria al "mur": "me'n vaig a dormir així que publiqui això".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada