diumenge, 20 d’abril de 2008

Festes de Primavera

Aquest cap de setmana s'han celebrat les Festes de Primavera de L'Hospitalet. Una cosa molt interessant i una festa molt maca per celebrar el renaixement de la natura després de l'hivern. Es celebra que torna el bon temps i els dies més llargs, i moltes coses molt agradables i que des del punt de vista de la nostra societat, i fins i tot antropològicament, són ancestrals.

Bé dons això està molt bé, i celebrar-ho està, com en altres, en la nostra cultura. Ara que, podem dir que donat el que es celebra diria que festes fins a certes hores són prou raonables, per allò dels dies més llargs. El que perd tota la raó de ser és agrupar una quantitat molt important d'elements maleducats, incívics i amb ganes de destrossar les ciutats, fer treballar els Mossos d'Esquadra i Policia Municipal i fins i tot serveis sanitaris de forma desmesurada. Fins i tot al dia següent les estacions de metro apareixen brutes com no estarien encara que, per l'ús normal, no es netegessin durant molts i molts dies.

I on passa això? Dons a les festes de la primavera de L'Hospitalet en els actes que es fan a la nit a l'Avinguda Josep Tarradellas.

Pot ser l'Ajuntament d'aquesta ciutat s'hauria de plantejar si fer una cosa d'aquest tipus, malgrat els beneficis econòmics per les empreses cerveseres i els cantants de moda de torn i altres serveis annexes es prou raonable vist la despesa pública innecessària que provoca i la baixa repercussió que té per tal de fomentar el nou esclat de la primavera.


dimecres, 9 d’abril de 2008

Equilibri... what else?

Avui podria parlar de moltes coses i d'avui potser en trauré idees per molts posts, però tot al seu temps.

A molts economistes ens agrada simplificar fins a l'extrem tot dient que l'economia és bàsicament això o allò altre. Bé, no seré menys, però crec que apart de moltes d'aquestes idees, com ara l'estudi de les expectatives o els incentius hi ha una cosa que també és important a l'economia: l'equilibri.

Com totes les coses al món busquem un equilibri. I els números que representen les coses que tenim, el preus, el creixement, la relació entre unes coses i altres, tot cerca un equilibri i en la seva manca és on s'ha d'estudiar per què passa el fet concret que ens preocupa.

I això és justament el que passa actualment amb l'economia. Com dic sovint, molts han intentat fer créixer el que tenien, tant i tant, que potser han arribat a extrems que han fet que ara tot hagi de tornar a una certa normalitat.

Bé, així doncs només deixaré una petita idea molt breu i simple, però crec que efectiva i que ha de servir per pensar en el que fem tots plegats per deixar un món millor del que ens hem trobat. I aquesta no és altra que buscar un equilibri en tot el que fem. I per aclarir-ho, això de l'equilibri, mirem una cosa que sembla que tothom domina actualment: la borsa.

La borsa representa el valor de les empreses al mercat. Evidentment, com tothom sap, la borsa no pot créixer indefinidament a grans passos. Si això passés voldria dir que cada dia les empreses valen molt més que el dia anterior, i així successivament. I, clar, que cada dia les grans corporacions valguin més és normal a la nostra societat, però si el valor incrementa molt d'un dia per un altre sense cap justificació què passarà? Doncs que al cap d'un temps, major o menor, s'ajustarà. I quan això passa de forma exagerada ens trobem les famoses "bombolles", com la tecnològica de fa uns anys o la immobiliària de l'actualitat.

Així doncs, l'únic que cal fer és actuar amb racionalitat. Si les coses és fan equilibradament evitem que després tothom tingui que patir les conseqüències de la irracionalitat de tots plegats. I només cal portar això a la vida del dia a dia: en el consum, en la demanda de crèdits, en la inversió en borsa, i en la vida en general, perque què és la economia sinó l'estudi del comportament de les nostres societats.


dimarts, 1 d’abril de 2008

Medicaments genèrics... o no

Fa uns dies em van explicar una anècdota sobre els genèrics. La redacto sense noms per tal que qualsevol similitud amb la realitat sigui pura coincidència.


En Pep pren un medicament regularment i sempre li recepten, a la Seguretat Social, un genèric que a la recepta suposem que diu "Genèric ACME". Clar, és un genèric, però a la recepta hi diu marca "ACME". El curiós del cas és que quan en Pep va a la farmàcia sempre li diu el farmacèutic: "ho sento senyor però no li podré donar el de marca "ACME", no el tenim. En Pep li diu, no passa res, el de marca "ACME" no l'he pres mai, mai l'he trobat i de fet no sé per què ho diu a la recepta, és un genèric".


La setmana passada en Pep va agafar dues receptes i va anar a la farmàcia, la que agafa de camí, com sempre, i aquesta vegada el farmacèutic de torn li va dir: "ho sento senyor però només li podré donar un de la marca "ACME", l'altra haurà de ser d'una altra marca". La resposta va ser semblant a totes les respostes que havia donat en els últims anys a tots els farmacèutics que li ho havien dit.


En Pep va pensar que per fi veuria un d'aquells medicaments de la famosa i desapareguda marca "ACME", i se'n va anar tot content.


Aquella nit repassant el tiquet que li havia lliurat el farmacèutic va veure la diferència: el de marca "ACME" val 50 cèntims més (sobre uns 2 Euros) que tots els altres que havia comprat en els últims, com a mínim 5 anys anteriors. L'altre genèric, el de marca "no-t'hi-fixis" encara tenia el preu de sempre.


Conclusió: el genèric de marca, que recepten a la Seguretat Social val un 25% més que la resta de genèrics. Però els recepten a la Seguretat Social! Potser hem trobat un sistema de finançament alternatiu a la Seguretat Social (o d'algú altre?), i millor no entrem a investigar en profunditat que... amb la Indústria Farmacèutica hem topat.


Així doncs podem dir que tots els genèrics són iguals però "hi ha uns genèrics més genèrics que altres".


Salut !