dimecres, 10 de desembre de 2008

La Marató de TV3

El vídeo de la marató de TV3 amb una història fascinant:

http://www.tv3.cat/videos/848389


dijous, 20 de novembre de 2008

Frau fiscal i persecució

Aquesta mateixa nit en Joan Barril al seu esplèndid programa "El cafè de la república" ha fet una introducció que com a ciutadà i com a assessor fiscal m'ha agradat d'allò més, ho compateixo i en el fons he tingut un sentiment d'agraïment en sentir una cosa que molts potser pensem i que també potser ningú no diu per ves a saber quines raons.

En definitiva ha comentat una qüestió d'actualitat sobre el frau fiscal i novetats legislatives, en les quals no entraré perquè no és el propòsit d'aquest post, que fan que tornem a parlar d'aquests temes una altra vegada. Bàsicament el fons del tema és a qui persegueix Hisenda quan ho fa.

Tothom coneix algú al qui li ha arribat una carta per una "paral·lela" de l'Agència Tributària o una revisió de mòduls (aquests no amb poca raó moltes vegades) o una revisió d'unes o altres retencions. Tot plegat mai no passa de mil o dos mil Euros, a vegades tres mil, i poques vegades arriben a sis mil. És una manera de "gratar" una mica d'aquí i una mica d'allí, però on sabem que hi ha i que és fàcil trobar. Seria com buscar aigua i foradar al costat del marge del riu en comptes d'anar a cercar nous pous o corrents subterrànies noves.

En canvi, on hi ha el frau, en els qui compten els diners per feixos de bitllets de 500 Euros ó 200 (si no en tenen prou amb els anteriors, perquè n'hi ha poquets, pel que necessiten) ningú no fa res de res.

Clar, com anem a demostrar que algú que no tenim controlat té una quantitat de diner negre que podem qualificar de "un bon grapat de feixos de bitllets dels més grossos". Clar és més fàcil anar al senyor que te un sou, una retenció, un pis amb hipoteca, un compte a "la Caixa" i dos fills i amb sort unes accions o fa uns donatius cada any a la Marató de TV3 o a la Creu Roja i mirar si això o allò està bé, comprovar-ho, tocar-li els nassos (encara que potser s'ho mereixi) i fer-li pagar una petita misèria que el farà anar malament un parell de mesos.

Doncs això és el què ha sortit avui al programa de ràdio en qüestió i m'ha agradat perquè aquestes són coses que es diuen en "petit comitè" del despatx, però que ningú s'atreveix a dir perquè no són políticament correctes. Clar que s'ha de perseguir tothom, i jo també hi estic d'acord, però també dic que s'ha de prioritzar als que fan mal de veritat, i per una vegada no miraré ningú.

Gràcies Joan Barril, per aquest comentari tan encertat i pel teu programa.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Notícia de la pàgina web d'Hisenda

Avui canviaré l'estil habitual i copio una notícia publicada a la pàgina web d’Hisenda:

Això sí que fa mal a l’economia i a tot el sistema dels que s’esforcen per fer que tot funcioni.

El link a la pàgina i a la notícia és:

http://www.aeat.es

Descubierto un fraude en el IVA de 60.000.000 de euros por la importación de vehículos de lujo

10-noviembre-2008.
Agencia Tributaria

La Policía Nacional y la Agencia Tributaria desmantelan una de las más importantes tramas en la compra de coches desde la UE. Hay ocho detenidos implicados en delitos contra la hacienda pública, falsedad documental y blanqueo de capitales. Utilizaron al menos 23 mercantiles, creadas para estos fines, que en cuatro años habrían manejado unos 365.000.000 € en operaciones y cuyo IVA no ha sido ingresado en las arcas públicas. Hay 37 vehículos de alta gama intervenidos, relojes de prestigiosas marcas, casi 170.000€ en efectivo, 49 viviendas, 27 plazas de garaje, 10 fincas rústicas, una embarcación de 16 metros de eslora y 81 cuentas bancarias bloqueadas.

10 de noviembre de 2008. La Agencia Tributaria en colaboración con la Policía Nacional, han descubierto una trama que había defraudado 60.000.000 de euros en el IVA por la adquisición intracomunitaria de vehículos de lujo procedentes de Alemania, Holanda y Bélgica. En la operación han sido detenidas ocho personas implicadas en delitos contra la Hacienda Pública, falsedad documental mercantil y blanqueo de capitales. Utilizaron al menos 23 mercantiles, creadas para estos fines, que en cuatro años habrían manejado unos 365.000.000 € en operaciones y cuyo IVA no fue ingresado en las arcas públicas.

Las investigaciones se iniciaron en 2006 por parte de la delegación de la Agencia Tributaria en Alicante en colaboración con la Oficina Nacional de Investigación del Fraude (ONIF) y han concluido con la detención de cuatro personas en Alicante, una en Onteniente (Valencia), dos en Madrid y otra en Albalate de Zorita (Guadalajara). La operación ha sido desarrollada por la UDEF Central, adscrita a la Comisaría General de Policía Judicial, en colaboración con la Brigada Provincial de Policía Judicial de Alicante, la Jefatura Superior de Valencia y la Agencia Tributaria.

Operativa de la trama

El esquema clásico de la trama es el siguiente: un operador fraudulento registrado en el Registro de Operadores Intracomunitarios es situado en el primer escalón de la importación y simula realizar operaciones de compra de productos en la Unión Europea (UE). Al tratarse de operaciones intracomunitarias, están exentas de IVA. Este primer operador español recibe el nombre de trucha y suele ser una sociedad limitada, con poco o nulo capital y tiene como administradores o apoderados a sujetos insolventes.

Esta primera sociedad trucha transmite los vehículos en facturas con IVA a otras sociedades pantalla , que actúan como parachoques ante la acción de la justicia y el fisco. El IVA aquí repercutido no es declarado ni ingresado en la Hacienda Pública por las truchas . Las sociedades pantalla son sociedades instrumentales, vacías de contenido patrimonial y controladas por la misma organización que las primeras, actuando ambas en perfecta sintonía. El único propósito que persigue la organización delictiva con este tipo de entidades es el de servir de cortafuegos: cuantas más entidades de este tipo se colocan, más dificultades se generan para su descubrimiento.

El esquema concluye cuando los automóviles pasan a un empresario de la distribución que previamente los ha encargado, quien los vende a clientes finales u a otros distribuidores de España, en una acción concertada con truchas y pantallas. El IVA no ingresado en la primera fase por la trucha en las arcas de la Hacienda Pública se reparte entre todos los escalones de la cadena delictiva. Incluso, en ocasiones el IVA no ingresado se destina al abaratamiento de los precios de los automóviles, lo que supone una competencia desleal para las empresas que sí cumplen con sus obligaciones fiscales.

Registros practicados y efectos intervenidos

La investigación ha culminado con la detención de ocho personas. Se han practicado siete registros en Alicante, Madrid, Guadalajara y Valencia, en los que se han intervenido 37 vehículos de lujo (Porsche, Mercedes, Lexus, Maserati, Jaguar, BMW,…), dos yates, casi 170.000 euros en efectivo, relojes de prestigiosas marcas y diversa documentación. Además se han bloqueado 81 cuentas corrientes de la organización y se ha procedido a la anotación preventiva respecto de 86 inmuebles (viviendas, plazas de garaje y fincas rústicas)

diumenge, 9 de novembre de 2008

El mòbil català !!!

Avui, per tal de formular una queixa referent als serveis de facturació de Movistar he trucat al seu "servei d'atenció (o no) al client" i seguint indicacions d'una publicitat sobre tarifes que conservo on diu “Además te atenderemos en tu idioma” m'he dirigit a ells en català. Després de que l'operadora hagi descobert que no em podia entendre (segurament m'estaven atenent des d'algun país sudamericà) m'ha dit que em passaria amb algun operador que pogués entendre l'idioma en que estava parlant.

Després d'una llarga estona d'espera un contestador automàtic d'aquells que donen opcions de prémer el número corresponent a diferents alternatives em deia en anglès, alemany, francès i italià que podia ser atès en qualsevol d'aquests idiomes. El català no hi era, tot i que he esperat la repetició de la locució per verificar això últim. Finalment he trobat que com tantes vegades el nostre país i la nostra llengua pateix una falta de respecte que no hauríem de permetre.

Empreses com aquesta estan incomplint el nostre Estatut, les lleis més elementals de convivència del nostre país i a més a més ens estan mentint en la seva publicitat.


I una petita observació: seria tot un detall que, amb tots els beneficis que tenen aquestes empreses, en èpoques d'aquestes que diuen que són de crisi i que l'atur augmenta, contractessin persones del nostre país per atendre'ns en comptes de fer més diners emportant-se aquest serveis on hi ha treballadors que tot i que siguin igual de bons en l'atenció no poden entendre el nostre idioma.

Visca Catalunya!

dimecres, 22 d’octubre de 2008

El restaurant de la màfia

És curiós. La meva foto que actualment hi ha al bloc està feta a un restaurant, molt recomanable per cert, que hi ha a una placeta al costat de la Piazza Spagna de Roma, just davant de l'Ambaixada Espanyola a Itàlia, i mireu per on, avui a La Vanguardia surt una notícia, a les pàgines de color sèpia (centrals) on parlen d'un restaurant que sembla que a més de ser punt de trobada de famosos d'aquell país està vinculat (o estava fins que l'ha trobat el jutge) a la màfia.


Doncs bé, si no estic equivocat, un i altre sembla que estan gairebé de costat i aquest estiu hi vaig anar vaires vegades al que NO és de la màfia. Ara resulta que estic content per no haver-los donat els meus diners i tinc la desil·lusió de no poder tenir l'anècdota d'haver sopat a un lloc tan peculiar. Però que hi farem, com a mínim ha donat per aquest petit escrit.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

El llibre de cares

Moltes vegades les idees bullen al cap com si aquest fos una olla a pressió i perilla que esclatin totes juntes en qualsevol moment. Unes són positives i d'altres, pot ser pel seny que en algun moment ens apareix als catalans, no ho són tant i ens fan reflexionar més.

En aquest sentit aquests dies m'he trobat amb una cosa nova. I aquesta cosa està a internet. Però internet és quelcom que faig servir des de fa més de deu anys. L'altre dia ho comptava, tot pensant quan vaig comprar aquell Pentium II que em va vincular a la xarxa. I així doncs què he trobat de nou? Doncs realment ha estat veure com es fa servir una eina que ja coneixia des de fa dos o tres mesos i a la qual no li havia donat gaire més importància: el Facebook [feisbuk].

Tal com deia fa algunes setmanes o mesos vaig descobrir el Facebook, i alguna altra pàgina d'aquest tipus que ara ni recordo com es diu i les vaig tafanejar. En aquest temps he tingut l'agradable sorpresa de trobar gent que feia molt o moltíssim temps que no en sabia res de res i que, com a mínim havien sigut bons companys, sinó amics i, alguns dels quals, estan dispersos al llarg i ample del món.

La sorpresa ha sigut veure tot un grup de gent anant amunt i avall, trobant, adherint, enviant, i no se quantes coses més, això i allò altre per internet gràcies al Facebook, tal com eren els xats en aquells inicis, carregats de paciència, de l'internet.

I el gran dubte, la preocupació o aquell seny de que parlava al començament: Això ho veu, o ho pot veure tothom, i no ens hem plantejat qui pot veure tota la nostra informació, ara o en el futur, i fins i tot de qui som amics i qui són els amics dels nostres amics i com es crea tota aquesta xarxa. I si ens ho plantegem arribem a un dubte que només pretenc que aquells que ho trobin prudent, simplement, s'ho plantegin.

I per cert, hi sóc al Facebook, i si m'ho demaneu us afegiré com a amics. De fet pensem que tot això és positiu, sense deixar d'oblidar que cada cop més som a l'aparador del món.

Bona nit a t0thom! O com diria al "mur": "me'n vaig a dormir així que publiqui això".


dimecres, 15 d’octubre de 2008

Una salutació


Això és només una salutació per a tots els companys de feina que avui han descobert el meu bloc i que segur que estaran molt contents de veure això.



Fins demà !

diumenge, 21 de setembre de 2008

Napoli Prima e Dopo

Fins ara m'havia dedicat a escriure sobre moltes coses i en diversos estils. Faltava una cosa que crec que pot ser interessant i que no era la intenció de fer quan vaig crear el blog: una recomanació d'un restaurant. El que pot passar és que li agafi el gust a fer-ho i es faci habitual, tot i que ara com ara no ho puc saber.

Bé, es tracta d'un restaurant que es a Barcelona i que fan un menjar italià genial.

Es diu: Napoli Prima e Dopo.


Està al carrer Villarroel, 255, molt a prop de la Plaça Francesc Macià i just per sota de la diagonal. I en qualsevol cas us deixo la seva pàgina web:

http://www.napoliprimaedopo.com/cms/

Us puc recomanar la pasta, ben feta, al dente i de una bona qualitat, les pizzes que et traslladen a qualsevol pizzeria italiana de les que es recorden molt de temps i sobre tot, el Tiramisú, que és el primer que tasto fora d'Itàlia que és realment com els que es poden prendre a Itàlia.

Per cert, a la nit s'ha de reservar al telèfon 93 444 21 91


dimarts, 2 de setembre de 2008

Setembre a Barcelona

Comença el setembre i Barcelona es prepara per la seva festa major. Comença a fer menys calor a la nit i al matí i apareixen nous colors que anuncien la tardor que ja fa cua al calendari per portar-nos les festes, els castellers, els gegants: el del Pi i el de la Ciutat, i tots els altres; les orquestres, la música i la llum, els castells de focs i l'alegria.

Retornem a la feina, i la sortida del despatx presenta la Diagonal que poc a poc ens dona la benvinguda a l'oci de la tarda amb els seus llums que allarga fins a les sortides per la Zona Universitària i pel mar i ens ofereix dreceres per la Via Augusta, per la Rambla Catalunya i pel Passeig de Gràcia on ens reben les obres de Gaudí, amb la seva il·luminació i al final la Plaça Catalunya amb gent que riu i nens que encara persegueixen els coloms, poc porucs, que es deixen rodejar d'infants que els alimenten. La llums ens porta, per la Rambla, fins al port.

Els creuers dormen mentre els seus habitants momentanis gaudeixen de la ciutat que els rep i els convida a prendre un gelat, una paella, una amanida acolorida i un cafè.

I la nit s'ho mira amb les estrelles mentre la lluna riu i plegats, impacients, esperen l'arribada dels petards del dia final de la Festa Major.

dimarts, 26 d’agost de 2008

Roma: unes vacances històriques

L'última setmana de les vacances d'estiu d'aquest any l'hem passat a Roma, una ciutat que per molt temps que hi dediquéssim no ens l'acabaríem mai. Ha estat una setmana intensa de visites a monuments, ruïnes, esglésies, i moltes coses que tothom coneixem prou bé de tantes i tantes pel·lícules i reportatges.

Per una altra banda, és sorprenent petits detalls com la gran quantitat de cotxes Smart que es poden arribar a trobar entre, per exemple, el
Coliseu i un temple, o les gelateries amb tants bons gelats que pot haver-hi entre el Vaticà i la Piazza Venezia, o les poques línies que hi ha pintades a les zones pels cotxes dels carrers que podríem trobar entre la Piazza del Popolo i San Giovanni in Laterano. També és impressionant lo bones que poden arribar a ser totes les pizzes que venen a qualsevol carrer, ja sigui a la Piazza di Spagna, a Piazza Pasquino, al Trastevere o a qualsevol "pizza al taglio".

La ciutat és bella i alhora vella, es respira l'antiguitat i s'entreveu la història sense haver de mirar els monuments. Les ruïnes que aquí tindríem com un tresor tancat surten a qualsevol racó i moltes cases aprofiten alguna cosa que van fer els avantpassats romans per recolzar un mur o un balcó.

I el Vaticà, amb la Piazza San Pietro, la basílica, la cúpula, els jardins, els museus Vaticans, que són extremadament grans, tenen un esplendor inimaginable si no és veu. A dintre la fe es confon amb els turistes i reposa als cors dels fidels que visiten el temple.

La gent és amable, oberta i disposada a rebre al visitant i fins i tot són capaços de fer oblidar que hi ha un caos circulatori molt important, venedors ambulants (com els nostres) i obres a l'estiu (també com les nostres).

Hi ha una sensació estranya: pensar que una gran part de la nostra civilització, del que som, de la nostra llengua, del nostre coneixement, i fins i tot del nostre caràcter venen d'una ciutat fundada fa més de 2.700 anys justament en aquell punt entre aquells monts i al voltant d'aquell riu.

Roma és realment eterna.


dimecres, 13 d’agost de 2008

La web de l'Elsa


Com que estem de vacances només deixo un "link" a la web de l'Elsita, amb noves fotos de l'estiu...



Cada dia és més maca aquesta nena!

http://elsallaurado.spaces.live.com

Bones vacances !!


dijous, 31 de juliol de 2008

L'ATENEU BARCELONÈS

Aquest bloc porta el nom de "Un senyor de Barcelona", però clar hi faltava quelcom, alguna cosa que no era fàcil determinar. I finalment, fa uns dies, tot passejant pel carrer de Canuda de la ciutat vaig trobar-me cara a cara amb l'Ateneu Barcelonès que recordava de l'època universitària quan un company que hi anava sovint m'havia parlat.

Vaig entrar i amb un full d'inscripció per a la meva dona (veieu "Diari d'Isis") i un altre per mi vam decidir que ens faríem socis. Malauradament la secretaria era tancada, però avui [31 de juliol] finalment ens hem fet socis.


I com que encara només puc parlar d'espectatives, molt bones per cert, potser millor deixo alguna imatge de la pròpia pàgina web de l'Ateneu i la adreça web per anar fent boca:

http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/index.html

Es podria relacionar amb moltes idees o sensacions que es produeixen en visitar-lo, baixar l'escala i passejar per l'edifici, però caldria un capítol sencer per poder abastar la idea.
I encara no he visitat la biblioteca, una de les seves joies més preuades.

dimecres, 30 de juliol de 2008

La tele i els estius


És impressionant com canvien les coses. Fa anys la tele a l'estiu era, o això creiem, espantosa ja que només hi trobàvem tot allò que semblava que ningú no volia. Aquest any, de moment, sembla que no és així, potser pels 25 anys de TV3, però fa dies que hi ha sèries mítiques i fins i tot bones, d'aquelles que ja no se'n fan i que és tot un goig tornar-les a veure de nou. I per si falten idees, podríem pensar en el Filiprim del Sr. Bachs, el Magnum (que fa molt per l'estiu), sèries de "El Tricicle" (actualment hi ha "Dinamita") i tantes altres.

En definitiva, que no deixarem d'anar a Roma, però mentres tant, i si en algun moment pensem a mirar una estona la tele, podrem gaudir de programes bons, aprofitant que repeteixen els antics, amb la sort de que en tenim per una bona estona.

Per cert, el que no hi és a TV3, però que hi havia hagut ho podem trobar a la TD8 (del grup Godó), a BTV, i altres canals d'aquells que cada cop més seran més i més importants, i com no a Canal 33, K3, 300, etc.

Bon estiu!


dimarts, 22 de juliol de 2008

Estiu a Roma


Aquest estiu, si Déu vol, anirem a Roma. La ciutat eterna. I el millor de tot és que per una persona que s'estima Barcelona, una ciutat mediterrània, visitar Roma, especialment aquesta ciutat amb una de les històries més apassionants i interessants del món, bressol de la nostra cultura, és quelcom ben emocionant. I tot i que no és lluny i que actualment seria prou fàcil anar-hi, per aquelles coses de la vida això ha volgut esperar i, de conèixer només l'aeroport per un canvi d'avió de fa un bon grapat d'anys, a poder-la visitar pot ser tot un esdeveniment.

I per una altra banda, després d'un any mogut, molt mogut per diversos motius, feina, més feina d'última hora, activitats i més, el fet de veure com l'agost treu el nas per darrere el calendari és una bona notícia que cal celebrar amb una mica de sorra de platja, sol, cel blau, un bon refresc, un ventet suau i una visita a una ciutat prometedora plena de "pedres" que si parlessin segur que, a més de tota la història que explicarien, dirien: visiteu-nos i gaudiu de la ciutat, xopa d'històries, i amb un saludable empatx de cultura.


dijous, 17 de juliol de 2008

Programes interessants


Estem molt acostumats a pagar per programes que solen ser més o menys bons, però hi ha altres que ho són tant o més i a més a més tenen la virtut de ser gratuïts.


Uns exemples:

Mozilla Firefox: un navegador d'internet que supera en molt els altres. Després de provar-lo s'arriba a la conclusió que l'Explorer serveix només per baixar aquest.

http://www.mozilla-europe.org/ca

A més a més a la mateixa pàgina es pot trobar el "Thunderbird", un programa de correu electrònic en la mateixa línia. I un clar avantatge: tot, absolutament tot és en català, tot i que si es vol està en molts idiomes, una gran varietat.

I segon: l'alternativa definitiva a l'Office: "OPENOFFICE". Gratuït i amb tantes o més prestacions que el de pagament. Només cal acostumar-s'hi als menús i funcions:

http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org

I ara a provar-los!


dilluns, 7 de juliol de 2008

El Tour de França

Recordo quan estudiava a temps complet, amb estius d'estudiant, i totes aquelles coses que només ara som capaços de valorar que havia un petit plaer, una cosa que després no s'havia tornat a repetir mai més.

El Tour de França !

Sí. Era un petit plaer. Aquells juliols que a principi de mes s'emportaven els últims exàmens de la facultat i obrien pas a gaudir del temps, dels temps lliure (també), de la Barcelona de juliol i de tantes coses que la feina, sigui com sigui, no permet tenir. I també el Tour de França.

Tot just, com deia, havien acabat els exàmens i pensàvem que estàvem cansats de tot el curs (qui pogués tornar!) i havent dinat a la tele hi havia el genial Tour. El cel blau, el sol, la cançoneta dels cronistes de torn i de la sintonia, sempre en la mateixa línia, ens indicava que els
dos mesos centrals de l'estiu havien començat i ens permetien, tot comptant amb un bon sofà, fer aquella migdiada irrepetible i que podia acabar amb l'etapa (en sentit esportiu) del dia o bé amb la trucada d'un amic per anar a gaudir de la següent fase del dia: una bona estona amb una cerveseta fresca per esperar l'arribada del vespre.

I ves per on, avui (i no perque sigui Sant Fermí) estic tornant a fer quelcom semblant. Tinc davant el genial Tour, el portàtil fent-me companyia al sofà i no dormo perquè encara no m'ho acabo de creure. Tot i tenir una feina (assessor fiscal a Barcelona) que té una punta important anual al juliol estic en aquestes condicions esperant que en qualsevol moment soni el despertador... tot i que millor que fos el telèfon. Una bon beure per esperar el vespre seria genial.

I al vespre, al cine: Caos calmo, per gentilesa de l'FNAC.

diumenge, 22 de juny de 2008

Fins als 400 Euros del govern

Sí, això mateix. Resulta que es prometen (jejeje) 400 Euros a tots els espanyols, i jo no m'ho crec i dic: això anirà via renda... i sembla que així serà, però amb molts matisos.

Punt 1. Això serveix per reactivar l'economia. I com que ho cobrarà tothom els més adinerats i que no ho necessiten per reactivar l'economia ompliran el dipòsit del Mercedes i ja està. Després estan molts altres des de fa poca o gens falta fins va bé i algun "em treu d'un apuro".

Punt 2. Com funciona (de forma simple): De les retencions que tenim a la nòmina ens restaran (de forma que ho ingressarem de més) al juny 200 Euros (sempre que hi hagi prou retencions) i la resta repartit en els següents 6 mesos.

Punt 3. Hi ha gent que m'he deixat al "punt 1" i que són els que ho necessiten. Gent que guanya molt poc i jubilats amb pensions que fan riure per no plorar. Aquests, ni que ajuntessin les retencions de tot l'any no arribaran a tenir els 400 Euros en retencions, però que ni en somnis. I segurament (perque no m'he preocupat en esbrinar-ho) la diferència anirà per renda com una quantitat a retornar i així es justifica que ho percebran.

Punt 4. Els "peròs". Però molts d'aquests no tenen retencions o són baixes per motius obvis: canvis de feina o jubilacions que malgrat que sigui incorrecte tenen les retencions mal calculades i així, tenint en compte la no obligació a declarar, tenen més ingressos. Però clar, també haurien de tenir el 400 Euros (com l'amic del Mercedes) i resulta que si declaren, i donades les retencions que comentava, els surt a pagar. I aquí està la denuncia a que anava... els que els sortirà a pagar compensarà els 400 Euros que el govern va fer entendre que enviaria a casa en un xec i es quedaran com estaven.

Conclusió: Els que més necessiten els 400 Euros no els tindran. Però com que això suposo que no es pot dir, fem veure que no he dit res i pensem una mica sobre això.


dimecres, 11 de juny de 2008

El nou setge a Barcelona

Un nou setge a Barcelona. A l'edat mitjana l'enemic de "tota la vida" del nostre país, Gènova assetjava de tant en tant la ciutat i el país. Bloquejaven el comerç cap al Mediterrani i ja hi érem de nou... Després van ser els espanyols i el famós setge de Barcelona de 1714... Aquest va acabar pitjor. Bé de fet sembla que encara continua, però no parlaré de política.

I ara, a començament del segle XXI l'hem fet més modern i més tecnològic. Ja no són vaixells de guerra a la costa, ni batallons de Felip V i Lluís XIV. Ara tenim els camioners que bloquegen la ciutat i ens amenacen amb aquest nou setge. Al supermercat està tot una mica buit, però encara hi ha llençols, espardenyes, algunes llaunes i capses de cereals per l'esmorzar. Tot i que no hi ha llet per sucar-los. No es pot tenir tot.

Analitzem la situació: tot funciona amb benzina. Per moltes raons que donarien per uns quants llibres, i que deixo de banda, aquesta puja de preu. Així doncs hi ha vaga de qui necessita benzina i per tant tampoc no tindrem a les gasolineres, on no arriba per art de màgia. Així doncs necessitarem una bicicleta. Que adient, després de la festa de diumenge, eh! Però per moure la bicicleta i per poder sobreviure al setge dels camioners haurem de menjar.


Segons m'han dit els experts, a més d'aigua necessitarem proteïna i hidrats de carboni. Així doncs necessitarem arròs, farina, cereals (encara que sigui sense llet) i carn i peix que no es facin malbé: llaunes de tonyina, paté, i coses per l'estil.

Bé de tota manera els dels camions també hauran de pagar la hipoteca (Oh santa hipoteca!) i per tant per molt que acumulin tot això no deixen de ser "serfs de la banca" i per tant hauran de pagar el delme corresponent i hauran de tornar a treballar tard o d'hora, i per tant la vaga se'n anirà a fer punyetes.

Si ja ho deia en Adam Smith que hi ha una mà invisible que regula el mercat... fins que arriba el mercat de la propietat immobiliària i ho enfonsa tot. Però ara el govern els ho arreglarà tot, tot i tot i els donarà més dinerets per continuar jugant al seu particular "monopoly" i s'haurà acabat la crisi. I per tant, el setge.

Ole, ole!

dimarts, 10 de juny de 2008

Barcelona i la festa de la bici

Barcelona és molt més que qualsevol ciutat. En poc més de 4 anys el canvi que s'ha vist pel que fa al transport en bicicleta sembla increïble. Quan viatjàvem a Holanda pensàvem que mai podria passar quelcom semblant al que tenen allí, gràcies al terreny tan pla que hi ha, però finalment hem aconseguit una fita molt important: s'han començat a imposar les bicicletes i, encara que tingui moltes mancances, el sistema del "Bicing".

Realment podem fer tot allò que ens proposem a una ciutat com aquesta i ara que ens estem acabant el petroli potser per certs trajectes aquest serà un bon sistema.

I diumenge feia goig veure la quantitat de bicicletes que hi havia a la ciutat a la "Festa de la bici i els patins". Com sempre, bicis grans i petites, nens que s'ho prenien d'allò més seriosament per acabar el recorregut. Artilugis per portar els petits, gossos que no deixaven els seus amos, i tots els patinadors que seguien la cursa. I al final una gran festa que hauríem de tenir ben present tot l'any i no només aquest dia.


diumenge, 1 de juny de 2008

La Eurocopa ja arriba...

Bé, de fet no sé gairebé quan arriba ja que malgrat les recomanacions de tants i tants prospectes d'hipermercats, cadenes de botigues d'electrodomèstics i altres que potser oblido no he comprat un nou televisor amb pantalla plana, TDT, i noséquantescosesmés...

Perquè quan arriba l'Eurocopa, el mundial, o qualsevol altre esdeveniment esportiu en el que el futbol sigui principal s'ha de canviar la tele.

Ho reconec sóc poc esportista. No llegeixo la secció d'esports dels diaris, no miro el futbol, encara que el que jugui no sigui l'equip que m'agrada, tampoc no segueixo els partits de basquet i fins i tot si a la ràdio diuen que l'equip de Pau Gasol ha guanyat tan me fa i continuo afaitant-me com si res.

I el pitjor de tot... no faig tot això encara que sí tinc un sofà i un silló que són comodíssims i que em van costar tres vegades més que la tele.

Que hi farem, això de pensar que l'esport està més aviat al Decathlon que a Electrodomèstics Acme és molt poc esportiu.


dilluns, 26 de maig de 2008

El txiqui-txiqui d'Eurovisión

Sempre m'ha fet molta gràcia com un senyor que tinc que reconèixer que no sé qui és endevina els punts que els diversos països participants a Eurovisión donaran als altres competidors. Bàsicament això demostra que de concurs de la cançó té ben poc. Però això ja era de tots conegut i ho acceptàvem.

Després gràcies a les pel·lícules del Ronald Reagan va caure el mur de Berlin i tots aquells països oprimits pel comunisme de l'URSS han començat a participar a Eurovisión un darrera l'altre. I ara aquell senyor que continuo sense saber qui és s'ha hagut de modernitzar i encara endevina els punts que països encara poc coneguts i que confonem sovint donen als altres. Perque ho fan així, i els que estan en els primers llocs de la llista són Rúsia, Ucraïna, Azerbaijan, etc.

Ja no hi ha els de tota la vida: United Kingdom, France, Italy, Spain, i altres. I per aquest motiu, doncs, potser millor riem tots i així ens divertim. I surt el genial i meravellós Rodolfo Chiquilicuatre, català com no podia ser d'altra manera, i sense ser cantant, sense haver fet un reality-concurs, i tan sols amb les votacions de l'honorable guanya per anar a representar a Spain.

Ha fet un gran paper, potser és del millor que Espanya ha portat a la pantomima d'Eurovisión. I per poder llegir una lloança la he hagut d'escriure. Què trist!

Però no volíem "caspa"? Doncs ja la tenim, i coloraines ensucrades? Doncs també, el duo de les Disco i Gràfica, i una cançoneta alegre? Que haig de dir... I a més, tot i les crítiques de tothom, i està fent més diners que tots els triunfitos junts.

Si és que no sabem el que volem.

Sort en tenim d'Andorra i Portugal. Gràcies!

I, força Chiquilicuatre que per una vegada Eurovisión ha estat una mica divertit.




dissabte, 17 de maig de 2008

Suposem una immobiliària...

Suposem una immobiliària... que encara no ha tancat. Aquests senyors, si realment encara no han tancat ni els ha vingut la idea al cap voldran que el govern els cedeixi ajuts per subvencions, per reduccions fiscals: podem demanar (i donaré idees per evitar): Reduccions a l'Impost de Societats, desgravacions a la renda de qui compra un pis, d'IVA en diversos conceptes de l'activitat i de la venda, de despeses i tantes altres que podrien esdevenir possibles.

I tothom pensarem: clar és un motor important de l'economia que ens està afectant a tothom i potser seria millor per tots que la bombolla, un cop ha fet "puffff" no continuï traient l'aire que li queda. Però també hauríem de pensar que passava quan la bombolla era ben grossa i els venedors, quan veies un pis afectat i en males condicions i els ho deies, et deien: "no, si també voldràs que et posem l'olla Miele"(*). Vull dir que quan les coses els anaven d'allò més bé et tractaven tan malament com la seva mala educació els ho permetia, i ara que els venen maldades volen que tots (per que els pressupostos generals de l'Estat, de la Generalitat i dels ajuntaments són de tots els que hi contribuïm) els ajudem tant com sigui possible i més amb l'excusa de que l'economia no s'enfonsi.

Que l'economia vagi malament ens afecta a tots, però aquests pobres promotors, venedors de pisos i immobiliàries, i constructors que s'han comprat el Porsche per anar a la obra i que han portat un tren de vida fora de tot ordre lògic i raonable ara volen que els continuem pagant la benzina del seu cotxet, del vaixell que tenen al port de Palamós, del Masnou o de Cambrils, i les despeses de la casa de Sitges o de Sant Cugat.

Si tot això passa haurem de buscar les llistes on cal inscriure's per que pels mateixos set sous la nostra hipoteca també vagi a càrrec dels pressupostos generals de l'administració més fàcil de convèncer.

Salut!


(*) Cas real: dit per un responsable de Sasi en la visita a un edifici afectat per l'Ajuntament de Barcelona i que dintre tenia tantes possibilitats com parets li faltaven.


dimecres, 7 de maig de 2008

Les compres de fa un quart de segle

Actualment hem arribat a un moment en que tenim moltes coses i amb moltes varietats. Fins i tot malgrat les crisi que puguem patir en certs moments aquestes coses continuen iguals. Es tracta de consumir en major o menor grau una mica de tot. A més a més ens podem alegrar de que això sigui així per poder veure tot el que ha avançat l'economia de la nostra societat entenent com que aquest fet és quelcom positiu.

I tot això ve perque avui recordava quan fa només un quart de segle en comptes de tenir unes ulleres a joc amb això o amb allò altre en teníem unes i que probablement no feien joc amb absolutament res de res del que teníem. I això també passava per exemple amb els rellotges. Ara hi ha infinitat de marques i sembla que hi ha un pel dilluns, un altre per dimarts, i així successivament fins a arribar a diumenge que tenim aquell tan bo que, malgrat tots els que teníem per regals de "la Caixa", del paquet de magdalenes, el que vam compar per impuls, el del regal d'una persona especial en un moment especial, anem i comprem el que realment volíem i que tenia un preu molt mes elevat que tots els altres junts.

Fa això, just un quart de segle, preníem temps, un matí de dissabte, i ens apropàvem a la joieria de tota la vida, o al port -que cal dir que semblava tot molt més barat, malgrat no ser-ho sempre- i triàvem un entre aquelles marques de tota la vida: Radiant, Blumar, Seiko (si hi havia sort i diners) i alguna altra marca de tota la vida. Si la opció era el port, allò tenia tot el glamour d'anar mirant botigues plenes de coses i triant entre aquella varietat d'objectes de basar que aleshores ens semblava tan immens. I un cop triat l'objecte que havíem estat buscant i esperant tenir el conservàvem, en circumstàncies normals, durant molts anys... era gairebé per tota la vida.

Quins records. Ara tenim la sort d'haver-ho viscut i poder-ho explicar quan tot ha canviat tant que sembla impossible que allò fos una època tan propera en el temps.

diumenge, 20 d’abril de 2008

Festes de Primavera

Aquest cap de setmana s'han celebrat les Festes de Primavera de L'Hospitalet. Una cosa molt interessant i una festa molt maca per celebrar el renaixement de la natura després de l'hivern. Es celebra que torna el bon temps i els dies més llargs, i moltes coses molt agradables i que des del punt de vista de la nostra societat, i fins i tot antropològicament, són ancestrals.

Bé dons això està molt bé, i celebrar-ho està, com en altres, en la nostra cultura. Ara que, podem dir que donat el que es celebra diria que festes fins a certes hores són prou raonables, per allò dels dies més llargs. El que perd tota la raó de ser és agrupar una quantitat molt important d'elements maleducats, incívics i amb ganes de destrossar les ciutats, fer treballar els Mossos d'Esquadra i Policia Municipal i fins i tot serveis sanitaris de forma desmesurada. Fins i tot al dia següent les estacions de metro apareixen brutes com no estarien encara que, per l'ús normal, no es netegessin durant molts i molts dies.

I on passa això? Dons a les festes de la primavera de L'Hospitalet en els actes que es fan a la nit a l'Avinguda Josep Tarradellas.

Pot ser l'Ajuntament d'aquesta ciutat s'hauria de plantejar si fer una cosa d'aquest tipus, malgrat els beneficis econòmics per les empreses cerveseres i els cantants de moda de torn i altres serveis annexes es prou raonable vist la despesa pública innecessària que provoca i la baixa repercussió que té per tal de fomentar el nou esclat de la primavera.


dimecres, 9 d’abril de 2008

Equilibri... what else?

Avui podria parlar de moltes coses i d'avui potser en trauré idees per molts posts, però tot al seu temps.

A molts economistes ens agrada simplificar fins a l'extrem tot dient que l'economia és bàsicament això o allò altre. Bé, no seré menys, però crec que apart de moltes d'aquestes idees, com ara l'estudi de les expectatives o els incentius hi ha una cosa que també és important a l'economia: l'equilibri.

Com totes les coses al món busquem un equilibri. I els números que representen les coses que tenim, el preus, el creixement, la relació entre unes coses i altres, tot cerca un equilibri i en la seva manca és on s'ha d'estudiar per què passa el fet concret que ens preocupa.

I això és justament el que passa actualment amb l'economia. Com dic sovint, molts han intentat fer créixer el que tenien, tant i tant, que potser han arribat a extrems que han fet que ara tot hagi de tornar a una certa normalitat.

Bé, així doncs només deixaré una petita idea molt breu i simple, però crec que efectiva i que ha de servir per pensar en el que fem tots plegats per deixar un món millor del que ens hem trobat. I aquesta no és altra que buscar un equilibri en tot el que fem. I per aclarir-ho, això de l'equilibri, mirem una cosa que sembla que tothom domina actualment: la borsa.

La borsa representa el valor de les empreses al mercat. Evidentment, com tothom sap, la borsa no pot créixer indefinidament a grans passos. Si això passés voldria dir que cada dia les empreses valen molt més que el dia anterior, i així successivament. I, clar, que cada dia les grans corporacions valguin més és normal a la nostra societat, però si el valor incrementa molt d'un dia per un altre sense cap justificació què passarà? Doncs que al cap d'un temps, major o menor, s'ajustarà. I quan això passa de forma exagerada ens trobem les famoses "bombolles", com la tecnològica de fa uns anys o la immobiliària de l'actualitat.

Així doncs, l'únic que cal fer és actuar amb racionalitat. Si les coses és fan equilibradament evitem que després tothom tingui que patir les conseqüències de la irracionalitat de tots plegats. I només cal portar això a la vida del dia a dia: en el consum, en la demanda de crèdits, en la inversió en borsa, i en la vida en general, perque què és la economia sinó l'estudi del comportament de les nostres societats.


dimarts, 1 d’abril de 2008

Medicaments genèrics... o no

Fa uns dies em van explicar una anècdota sobre els genèrics. La redacto sense noms per tal que qualsevol similitud amb la realitat sigui pura coincidència.


En Pep pren un medicament regularment i sempre li recepten, a la Seguretat Social, un genèric que a la recepta suposem que diu "Genèric ACME". Clar, és un genèric, però a la recepta hi diu marca "ACME". El curiós del cas és que quan en Pep va a la farmàcia sempre li diu el farmacèutic: "ho sento senyor però no li podré donar el de marca "ACME", no el tenim. En Pep li diu, no passa res, el de marca "ACME" no l'he pres mai, mai l'he trobat i de fet no sé per què ho diu a la recepta, és un genèric".


La setmana passada en Pep va agafar dues receptes i va anar a la farmàcia, la que agafa de camí, com sempre, i aquesta vegada el farmacèutic de torn li va dir: "ho sento senyor però només li podré donar un de la marca "ACME", l'altra haurà de ser d'una altra marca". La resposta va ser semblant a totes les respostes que havia donat en els últims anys a tots els farmacèutics que li ho havien dit.


En Pep va pensar que per fi veuria un d'aquells medicaments de la famosa i desapareguda marca "ACME", i se'n va anar tot content.


Aquella nit repassant el tiquet que li havia lliurat el farmacèutic va veure la diferència: el de marca "ACME" val 50 cèntims més (sobre uns 2 Euros) que tots els altres que havia comprat en els últims, com a mínim 5 anys anteriors. L'altre genèric, el de marca "no-t'hi-fixis" encara tenia el preu de sempre.


Conclusió: el genèric de marca, que recepten a la Seguretat Social val un 25% més que la resta de genèrics. Però els recepten a la Seguretat Social! Potser hem trobat un sistema de finançament alternatiu a la Seguretat Social (o d'algú altre?), i millor no entrem a investigar en profunditat que... amb la Indústria Farmacèutica hem topat.


Així doncs podem dir que tots els genèrics són iguals però "hi ha uns genèrics més genèrics que altres".


Salut !

divendres, 21 de març de 2008

El secret dels caixers automàtics

Tinc un amic que és un alt directiu d'una entitat financera de les més importants del país i que fa poc em va convidar al restaurant on dinen habitualment els empleats de l'empresa, un lloc d'aquells on per un mòdic preu, com als menjadors universitaris, es pot fer un bon àpat. Bàsicament em feia gràcia veure el lloc.

I vaig descobrir un fet insòlit, únic, que us relato breument. El restaurant estava ple nanets molt semblants a una mena de fullets de ciutat, tots dinant ràpidament i fent comentaris estranys i actuant amb molta presa. Em va sorprendre moltíssim i no vaig poder-me estar de demanar al meu amic qui eren aquells personatges.

Resulta que són els encarregats de fer les operacions que li demanem al caixer automàtic quan hi anem. Però no són uns informàtics o quelcom semblant, són els éssers que hi ha dintre i que agafen la targeta, la llibreta, fan els extractes que surt al final o ens donen els diners. Aquests fullets o nanets hi són sempre dintre i fan totes aquestes operacions habituals i moltes més que podem realitzar al caixer automàtic.

Però això és un secret, així doncs, no ho expliqueu a ningú no fos cas que s'esca
mpi i es descobreixi el que amaguen els caixers automàtics. I per cert mostreu el millor dels vostres somriures.

Economia keynesiana

És curiós el que passa amb l'economia mundial. Després d'una crisi s'apliquen certes polítiques i el món funciona durant quaranta anys sense gairebé problemes -en la zona occidental- de tipus econòmic. Després comencen una sèrie de crisis i es va tendint cap a unes polítiques neoliberalistes molt boniques i molt fàcils d'entendre per tothom, fins i tot pels "no economistes" que llegeixen llibres amb títols tipus "el-que-sigui-per-no-economistes".

Clar, són fàcils d'entendre ja que les polítiques neoliberals, simplificant, són com la naturalesa humana i en general la pròpia natura: lleis
capitalistes on guanya el més fort. Continuem simplificant: si jo puc pagar més per contaminar que el meu veí per no contaminar, doncs contaminem. Vaja sembla mentida que hi hagi algú que no ho entengui.

Però clar el mercat potser no era tan meravellós com deien alguns i vet aquí que, com tot, pot fallar i falla. I això sense entrar a valorar els sentiments o els beneficis de la redistribució de la renda o el fet de que si el meu veí pot anar al metge -com jo- tots estarem millor i jo mateix tindré menys possibilitats de tenir malalties perque el meu veí està sa.

Així doncs resulta que quan l'economia mundial comença a anar malament perque molts han intentat fer coses una mica lletges per tenir molts, molts més diners, i ho han acabat fent petar com sempre acaba passant, resulta que ara els bancs centrals, com la Fed dels EEUU han de baixar molt el preu del diner, deixar dinerets als que l'han perdut fent entremaliadures, jugant amb la resta de països que anaven bé i que els condiciona el Dolar, i moltes coses més. I és a les hores que se'n recorden de les polítiques Keynesianes que ho solucionen tot, tot i tot.

I quan, d'aquí a un parell o tres d'anys ja no se'n recordi ningú sortiran dient que clar on van amb polítiques que fan que fan augmentar la despesa pública -i per tant els impostos-, que s'han pensat de augmentar la sanitat pública i gratuïta a tothom, incloent-hi els pobres, que és això d'invertir en coses tan poc productives com que la gent gran -que ja no produeix- pugui menjar... i així fins que ho tornin a fer petar.

Que hi farem: són les coses que té l'economia. Tot i la globalització haurem de continuar dient que John Maynard Keynes va ser, amb diferència, el millor economista del segle XX, i si continuem així del XXI.

dissabte, 1 de març de 2008

Girona

Fa un parell de setmanes vam visitar la ciutat de Girona. Feia molt de temps que no havíem anat i com dos senyors de Barcelona i amb un cop d'A7 ens hi vam plantar per fer el turista.

Girona va ser una agradable sorpresa, acollidora, amb una tranquil·litat més semblant a la d'un petit poblet que no pas el d'una ciutat del seu veritable tamany. Vam creuar les muralles i ens va sorprendre un trenet turístic que feia la seva ruta habitual del matí. Les seves eternes escales ens van conduir fins a l'entrada de la catedral i el seu amable personal ens va oferir un servei d'audioguia que ens portava al secrets que no es poden veure habitualment i que són part del patrimoni històric que recullen els llibres que no sempre tenim a l'abast en el moment necessari, i vam descobrir racons que porten des de l'època del suposat temple romà, passant per l'evolució romànica, l'esclat del gòtic català, l'època barroca i la culminació amb la nostra societat més recent, i per acabar part dels seus tresors del museu.

El Call jueu de Girona és esplèndid, amb els seus carrers, el seu perímetre ben delimitat que sembla transportar qualsevol visitant a l'època de la Catalunya medieval, però amb tots els avantatges de la nostra societat, entre ells la gran netedat que té la ciutat, i no només al call. Els carrers són com un museu en si mateix que diuen: estem aquí per acollir-vos, donar-vos la benvinguda i convidar-vos a ser feliços tot el temps que passegeu pel nostre entorn.

I per acabar un recorregut complet per les muralles de la ciutat que permeten unes vistes panoràmiques impressionants i que porten fins a una tarda on una xocolata amb melindros ens diu fins aviat i aquí hi serem per molts més anys i molts més segles per rebre tots aquells que tinguin la curiositat i el desig de visitar-nos i compartir un dia en les seves vides i ser, si més no, una mica més feliços gracies a la tranquil·litat que us transmet Girona.

Els preus de la llet...

Volia titular el post així: "De perquè, tot pujant el preu de la llet, baixarà el preu dels tallats als bars". Però m'ha semblat massa llarg, així que ha quedat com un segon títol alternatiu.

La idea ha vingut tot prenent un cafè al Cafè de l'Òpera de la Rambla de Barcelona. Hi havia un cambrer d'aquells que certs polítics troben a faltar, molt andalús ell, amb molta gràcia i una memòria prodigiosa. Així doncs, com que ja era una hora d'aquelles que ve de gust, més que un expresso un cafè amb llet, he rectificat la comanda i com un flash la idea ha aparegut al meu cap.

Es tracta del següent: si la llet ha pujat molt, això ja ho sap tothom, i el cafè sembla que té un preu relativament estable, el cafè amb llet i per extensió el cafè s'haurien d'estabilitzar en els preus, fent que el seu creixement sigui inferior al de la inflació per un motiu evident que ara explico.

La construcció està en un moment que no és el millor que ha viscut, que diguem, i per tant tots aquells cambrers que tothom deia que un bon dia van deixar la safata pel totxo per multiplicar els seus guanys potser amb el temps hauran de fer memòria, que ja sabem que és bona, i recuperar l'ofici. Això vol dir que ja no veurem tants cartells de "se necesita camarero" i els seus sous, tot i que no eren els millors del món, es veuran ajustats per l'increment de la oferta.

Per una altra banda, com que els preus de l'hosteleria han augmentat prop d'un 70 ó 80 per cent en els últims anys i els propietaris dels bars i restaurants tenen grans beneficis -ho deixaré així i no entraré en detall, millor per tots- no els caldrà fer noves pujades de preus i finalment es complirà la hipòtesi de partida.


dimarts, 26 de febrer de 2008

L'Elsa Llauradó

Aquesta és la meva nebodeta Elsa Llauradó, la meva fillola. I com que estic molt orgullós de que hi sigui i ens alegra la vida encara que sigui amb una foto, aquí la tenim!

dimecres, 20 de febrer de 2008

Felicitats Kosovë !

Moltes felicitats Kosovë per la vostra independència! Sou un nou referent a Europa del que ha de ser la evolució dels pobles i de les mentalitats de tots. Els catalans ens alegrem molt pel triomf de la voluntat d'un poble que ha pogut triar l'inici del seu destí als nostres dies.


Clicant a sobre de la bandera, per anar aprenent com és, hi ha el link a la Viquipèdia, on parla de Kosovo. Us convido a fer-hi un cop d'ull, per la velocitat amb que es deu haver fet està molt bé.

Principis deontològics dels economistes

Deixo els Principis deontològics dels economistes per tal de que tothom els conegui i pensem que si els seguíssim una mica més tot aniria millor.

També és important pensar que com qualsevol altre professional, per exercir d'economista és obligatori estar col·legiat. Qualsevol que no ho estigui no pot exercir d'economista... en tot cas està fent quelcom il·legal.

Principis deontològics

Principi de Capacitació professional.
L'economista s'esforçarà per estar sempre al dia pel que fa a les tècniques i a la informació necessàries per a l'exercici de la professió, amb èmfasi particular sobre l'especialització escollida. A més, l'Economista vetllarà pel prestigi, el respecte i l'ús adequat dels termes, instruments i tècniques pròpies de la professió.

Principi de Legalitat.
L'economista, tant en les seves actuacions professionals com en les conseqüències que se'n derivin, vetllarà sempre pel compliment de les lleis.

Principi de Lleialtat.
L'economista serà lleial a qui presti els seus serveis professionals i evitarà sempre actituds innobles envers altres professionals. Abans d'exercir una acció penal o reclamació civil en nom propi o de tercers contra un altre company, l'economista ho comunicarà a la Junta del Col·legi d'Economistes de Catalunya per si aquesta considera oportú una mediació entre els companys en conflicte.

Principi d'Integritat i Veracitat.
L'economista es guiarà sempre per la veracitat en els assumptes professionals, amb una conducta íntegra en totes les seves actuacions. És a dir, no alterarà mai el sentit o significat dels temes i materials, que estiguin sota la seva responsabilitat, ni de les conclusions que se'n derivin.

Principi d'Independència.
L'economista ha d'actuar amb criteris d'independència intel·lectual, ja que això constitueix la garantia que els interessos dels clients i de les empreses seran defensats amb objectivitat. L'Economista té l'obligació, sigui quin sigui el lloc on desenvolupi la seva activitat professional, de defensar la seva independència pel que fa als criteris emprats per a l'emissió de la seva opinió, i en l'aplicació de les tècniques que li són pròpies d'acord amb les normes i procediments de la professió generalment acceptats, preservant sempre i per sobre de tot, la seva autonomia professional.

Principi d'Objectivitat.
L'economista durà a terme les seves actuacions professionals tractant els fets i, en general, totes les dades d'un assumpte amb criteris objectius.

Principi de Confidencialitat.
L'economista no divulgarà mai la informació que reculli o rebi en el decurs d'un treball professional. Només estarà eximit d'aquest deure per consentiment exprés del client o per supòsits legals.

Principi de Salvaguarda d'informació privilegiada.
L'economista no utilitzarà de forma il·legal, en benefici propi o de tercers, la informació obtinguda en el decurs de les seves actuacions professionals.

Principi de Consentiment.
L'economista requerirà l'autorització escrita de les persones afectades en les actuacions professionals que impliquin algun tipus d'investigació econòmica o financera.

Principi de Diligència.
L'economista durà a terme la seva feina amb la màxima diligència possible, tenint cura de respondre als estàndards tècnics i professionals.

Principi d'Evidència i Custòdia.
L'economista documentarà degudament i suficientment totes les actuacions que dugui a terme. Aquesta documentació serà ordenada i custodiada, sota la seva responsabilitat, un mínim de cinc anys o, si s'escau, fins a la seva caducitat legal.

Principi d'Equitat.
L'economista tindrà el dret a percebre una retribució per les seves actuacions professionals, que s'ajustarà a allò que prèviament s'hagi pactat. La quantitat pactada, o establerta en el seu moment, haurà de respondre raonablement al treball realitzat, així com a les condicions de l'encàrrec i a la capacitat econòmica de les persones involucrades.

dimarts, 12 de febrer de 2008

La Gimcana de la Laia

És de tots conegut que avui, 12 de febrer -Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona- hi havia una solemne vaga d'autobusos a Barcelona des de les 11 del matí fins ben entrada la tarda. Per aquest motiu per arribar a la feina havia de fer un transbordament de línia de metro i després caminar una estona. Malauradament ja començo a estar acostumat.

La qüestió és que un cop era al metro i feia el passadís per anar cap a la línia 5 des de la 1, a Plaça de Sants he sentit per megafonia, parant molta atenció donada la qualitat de la locució, que el servei de la línia 5, cap on anava, només funcionava des de Cornellà a Can Boixeres i des de Sants Estació fins a Horta. Jo era a una para a l'interval sense servei!


Cap problema, per megafonia anunciaven ben alegrement que per anar pel tram sense servei "es pot fer servir la xarxa d'autobusos". [Suposo que la que estava en vaga].

I jo em pregunto: Fins on deu arribar l'estupidesa humana?

Bé, com que la experiència i la ciència diu que és millor esperar que caminar ho he fet per uns minuts, però veient l'evolució de la qüestió finalment l'alternativa ha estat caminar fins a Sants Estació per poder agafar allí el metro, finalment, per arribar al punt a partir del qual havia de continuar caminant.


Però sorpresa, per entrar al metro la alternativa més propera, i fins i tot més fàcil és fer-ho per dins l'estació de Sants. Així doncs un cop feta la cursa d'obstacles fins a l'estació de Sants -per les obres del TGV- arribo finalment al següent punt de la Gimcana de la Laia: arribar a la feina, la estació. Però que hi havia allí?? Ahh!! Cotxes oficials, els "matons" o "goril·les" dels polítics, segurament més polítics dels que podia veure, i molts, molts periodistes ocupant el pas. A més de les habituals aglomeracions i molts altres amb el meu mateix problema.

I tot perque arribava la ministra dels "esvorancs" -en TGV- per dir-li a en Montilla quan arriba el TGV -anomenat AVE a Espanya-. Si em comptes de dir-ho jo això fos el Polònia semblaria un acudit dels bons.

La resta del camí ha estat com esperava, dues parades de metro i una passejadeta de mig quilometro, i ja esta. Només un detall, en un dia com aquest m'ha fet gràcia veure el guàrdia de la zona blava al costat dels cotxes del seu xamfrà esperant l'hora H per començar la recaptació de la tarda. Per cert, el seu rellotge anava malament, ja eren les 16:05 hores.

Aquí tenim diverses conclusions: la ministra podia haver vingut en autobús en comptes del seu TGV particular que la trasllada des de la capital de l'Imperi. S'hauria estalviat una entrada de Port Aventura.

Segon, pot ser l'error ha estat meu i la solució era no haver agafat l'abric, i així no hauria tingut tanta calor en un dia fred.

I finalment, sembla que Einstein tenia raó quan deia alguna cosa així com que "hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana, tot i que de l'univers no n'estava segur".

Per cert, ara només cal que els economistes assessors fiscals fem una vaga, però tots, durant els mesos de maig i juny. I per què? Doncs és quan més pot tocar el que no sona, com faran els dels autobusos, que han determinat que el dia que més emprenya per fer les següents vagues és el dijous. I així ho faran.

dissabte, 2 de febrer de 2008

ANIVERSARI

Avui és l'aniversari de la meva dona.


MOLTES FELICITATS ANNA !!!!