Economia keynesiana

És curiós el que passa amb l'economia mundial. Després d'una crisi s'apliquen certes polítiques i el món funciona durant quaranta anys sense gairebé problemes -en la zona occidental- de tipus econòmic. Després comencen una sèrie de crisis i es va tendint cap a unes polítiques neoliberalistes molt boniques i molt fàcils d'entendre per tothom, fins i tot pels "no economistes" que llegeixen llibres amb títols tipus "el-que-sigui-per-no-economistes".

Clar, són fàcils d'entendre ja que les polítiques neoliberals, simplificant, són com la naturalesa humana i en general la pròpia natura: lleis capitalistes on guanya el més fort. Continuem simplificant: si jo puc pagar més per contaminar que el meu veí per no contaminar, doncs contaminem. Vaja sembla mentida que hi hagi algú que no ho entengui.

Però clar el mercat potser no era tan meravellós com deien alguns i vet aquí que, com tot, pot fallar i falla. I això sense entrar a valorar els sentiments o els beneficis de la redistribució de la renda o el fet de que si el meu veí pot anar al metge -com jo- tots estarem millor i jo mateix tindré menys possibilitats de tenir malalties perque el meu veí està sa.

Així doncs resulta que quan l'economia mundial comença a anar malament perque molts han intentat fer coses una mica lletges per tenir molts, molts més diners, i ho han acabat fent petar com sempre acaba passant, resulta que ara els bancs centrals, com la Fed dels EEUU han de baixar molt el preu del diner, deixar dinerets als que l'han perdut fent entremaliadures, jugant amb la resta de països que anaven bé i que els condiciona el Dolar, i moltes coses més. I és a les hores que se'n recorden de les polítiques Keynesianes que ho solucionen tot, tot i tot.

I quan, d'aquí a un parell o tres d'anys ja no se'n recordi ningú sortiran dient que clar on van amb polítiques que fan que fan augmentar la despesa pública -i per tant els impostos-, que s'han pensat de augmentar la sanitat pública i gratuïta a tothom, incloent-hi els pobres, que és això d'invertir en coses tan poc productives com que la gent gran -que ja no produeix- pugui menjar... i així fins que ho tornin a fer petar.

Que hi farem: són les coses que té l'economia. Tot i la globalització haurem de continuar dient que John Maynard Keynes va ser, amb diferència, el millor economista del segle XX, i si continuem així del XXI.