Girona

Fa un parell de setmanes vam visitar la ciutat de Girona. Feia molt de temps que no havíem anat i com dos senyors de Barcelona i amb un cop d'A7 ens hi vam plantar per fer el turista.

Girona va ser una agradable sorpresa, acollidora, amb una tranquil·litat més semblant a la d'un petit poblet que no pas el d'una ciutat del seu veritable tamany. Vam creuar les muralles i ens va sorprendre un trenet turístic que feia la seva ruta habitual del matí. Les seves eternes escales ens van conduir fins a l'entrada de la catedral i el seu amable personal ens va oferir un servei d'audioguia que ens portava al secrets que no es poden veure habitualment i que són part del patrimoni històric que recullen els llibres que no sempre tenim a l'abast en el moment necessari, i vam descobrir racons que porten des de l'època del suposat temple romà, passant per l'evolució romànica, l'esclat del gòtic català, l'època barroca i la culminació amb la nostra societat més recent, i per acabar part dels seus tresors del museu.

El Call jueu de Girona és esplèndid, amb els seus carrers, el seu perímetre ben delimitat que sembla transportar qualsevol visitant a l'època de la Catalunya medieval, però amb tots els avantatges de la nostra societat, entre ells la gran netedat que té la ciutat, i no només al call. Els carrers són com un museu en si mateix que diuen: estem aquí per acollir-vos, donar-vos la benvinguda i convidar-vos a ser feliços tot el temps que passegeu pel nostre entorn.

I per acabar un recorregut complet per les muralles de la ciutat que permeten unes vistes panoràmiques impressionants i que porten fins a una tarda on una xocolata amb melindros ens diu fins aviat i aquí hi serem per molts més anys i molts més segles per rebre tots aquells que tinguin la curiositat i el desig de visitar-nos i compartir un dia en les seves vides i ser, si més no, una mica més feliços gracies a la tranquil·litat que us transmet Girona.