diumenge, 27 de gener de 2008

La crisi que diuen...

"Aquells que oblidin la història estaran condemnats a tornar-la a viure". Aquesta és una cita que, em van explicar una vegada uns amics, van veure al peu d'una estàtua de una ciutat de Polònia. Tot i que vaig veure la foto, no recordo la ciutat ni com anava tot plegat exactament, però si vaig desar la cita a la memòria.

Això es pot aplicar a molts aspectes de la vida. Un d'ells és potser l'economia, i sembla que darrerament tothom ha oblidat altres crisis i coses que s'han anat dient i que semblaven ximpleries i res més.

La borsa darrerament ha anat pujant i pujant, i ningú, o potser gairebé ningú recordava el que vol dir el preu de les accions de la borsa, que simplificant podem dir que és el valor de les empreses a les quals aquell índex fa referència i evidentment el benefici futur esperat. Aquest valor ha anat pujant i pujant sense límit i només era qüestió de que "esclatés".

Per altra banda, com tothom sap, a l'economia hi ha comportaments cíclics, tant si agrada com si no, i el creixement indefinit no existeix, malgrat els desitjos de certs polítics. Amb tot això s'ha afegit la crisi de les hipoteques "fàcils" dels Estats Units que ha fet enfonsar certs sectors bancaris d'aquell país, guia i gurú de les economies de molts. I quan tot ha començat a petar per diversos llocs, ara tothom ben amoïnat per que diuen que entrem en una crisi de mides insospitades.

Potser no les sospitaven ells, o potser s'equivoquen fins i tot en això. NO estem entrant en una crisi tant magnifica com uns diuen i altres polítics voldrien que fos, simplement patirem una recessió on l'economia s'ajustarà i si no aprenem les continues lliçons que ens dona la història, l'economia mateixa i el planeta -en forma d'ecologia i sosteniment-, potser si que hi haurà un moment que la crisi serà important, però potser llavors serà massa tard per poder-ho expressar en un pobre post d'un bloc que només vol contribuir a que això no passi.

I sap greu, ja que hi ha uns polítics que voldrien demostrar que quan no hi són hi ha crisis que hi són per falta del seu savoir faire. També seria moment que sabessin que sense ells tots vivim millor i que la seva economia de creixement destructiu només porta al caos, però d'això en parlem un altre dia, que ara venen eleccions i la cosa s'escalfa.

Per cert, pels mes amoïnats per la borsa, clicant al gràfic s'accedeix a la de casa nostra.

dimecres, 23 de gener de 2008

El català a la pre-campanya

Ja ha començat la pre-campanya electoral! Bé, això no és cap notícia, ja fa dies que corren amunt i avall els polítics -anava a dir els nostres polítics- però potser esperem a veure que fan. Com deia fa dies que es diuen tot allò més romàntic i bonic que saben. Tant se val, la qüestió és que tornaran a fer servir la llengua com a moneda de canvi. I que canviaran? Doncs anem a pams, sense fer-ho massa llarg:

Hi ha dos que canvien, un que parla en castellà i l'altre en català. El problema és que el que parla en castellà vol que el que parla en català ho faci la mitat del temps en català i l'altra mitat en castellà, ja que així podrà entendre aquell 50% s
ense dificultat, i amb l'obscura intenció de només anar-hi quan toqui castellà, tot reclamant que per anar bé el percentatge s'ha d'incrementar. Per cert, que segons ell, encara que sigui en negociacions íntimes, també ho farà en català.


Al seu torn, el que negocia en català, com que sap idiomes, és respectuós amb el menys instruït -que no sap el segon idioma- acabarà accedint i així les llengües que es parlen seran: tres quartes parts dels intercanvis en castellà i una quarta part en català.

Tot i que encara no li semblarà bé al que trafica en castellà tot argumentant que si l'altre continua parlant un 25% del temps en català perilla que aquest s'acabi imposant i per tant això pot acabar com el rosari de l'Aurora.

Bé, doncs aquesta és la situació de discussió de la llengua... en pre-campanya electoral.

Potser el proper post serà sobre economia, molt més interessant, tot sabent com està la borsa aquests dies i que serà "l'altra moneda de canvi" dels "tot va malament quan nosaltres no hi som".


dissabte, 19 de gener de 2008

Recomanació cinematogràfica

Avui només deixaré una recomanació a una pel·lícula i un link per veure arguments, intèrprets i demés detalls. La vaig veure dijous passat de pre-estrena a Barcelona i em va agradar molt:

EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA

Entre altres surten el Javier Bardem i Giovanna Mezzogiorno, que fan un molt bon paper.

Us la recomano per anar-la a veure... això sí, com passa sovint amb el cinema, haurà de ser en castellà, per més que diguin els defensors de la llengua espanyola, d'igualtat d'idiomes res. El cinema, en el 97% és en castellà.

Penseu-hi abans de votar a les properes eleccions!

dissabte, 12 de gener de 2008

Aquests dies...

Aquests dies, com que som al gener, i aquest és un mes intens de confecció d'impostos tinc poc temps per escriure. Són les coses de dedicar-se a l'economia i especialment a l'assessorament fiscal. I quan menys ho esperem surt feina i coses per fer per tot arreu.

A més a més per poder fer alguns impostos he sortit a comprar una bola màgica...


I per cert hi ha una web en forma de bloc d'allò més interessant. L'he deixada als enllaços per tenir-la sempre accessible, però tot i així la deixo aquí. Així fem país.


Visca Catalunya!

dilluns, 7 de gener de 2008

Casa Simon Llauradó - Sitges


Tot i que tinc algunes fotografies pròpies, aquesta és molt bona i la pàgina a la que pertany també és molt interessant i recomanable: poblesdecatalunya.cat. Deixo l'enllaç clicant a la mateixa fotografia i a les adreces d'interès. I també a la pròpia web de Pobles de Catalunya.

Aquesta casa la va fer construir el meu besavi, en Simon Llauradó i Clarà (1872-1917) i es troba a Sitges, al Passeig de la Ribera, número 20, i actualment és un Hotel.

Mes endavant donaré més detalls. De moment la informació que dona la pròpia pàgina és prou aclaridora.

A la viquipèdia: Casa Simon Llauradó


diumenge, 6 de gener de 2008

Crònica d'una cavalcada de reis

Barcelona té quelcom màgic. És la única ciutat en el món que té un pailebot que es diu Santa Eulàlia, tot tenint en compte que aquesta santa va ser la patrona de Barcelona fins cap allà el segle XVI quan el Consell de Cent va decidir canviar-la a Nostra Sra. de la Mercè.

I aquest pailebot és l'actual mitjà de transport per als Reis Mags en la nit més màgica que es viu a la ciutat, la nit de reis. La nit que tots anem a dormir ben d'hora per tal que ses majestats ens deixin tot allò que els hem demanat a les nostres cartes, que durant aquests dies han recollit els patges reials.


El 5 de gener de 2008 els reis han arribat puntualment al Port de Barcelona a les cinc de la tarda, a bord del vaixell que ha atracat al Moll de la Fusta. Prèviament han navegat davant de tothom que els esperaven al propi moll. Potser caldria només reforçar la seguretat dels nens i nenes que s'amuntegaven al moll i que fàcilment podrien caure a l'aigua, tot i que la Creu Roja i la guàrdia civil ho tenien prou ben vigilat.


Hi ha hagut un moment, si més no divertit, en el que just a l'arribada del pailebot sa majestat Melcior no se'l veia a bord. Uns instants després ha aparegut. Pot ser amb els nervis de l'arribada ha hagut d'absentar-se per força major. Tot plegat no ha estat res.


A l'arribada els esperaven les autoritats de la ciutat, encapçalades per l'alcalde Hereu. S'han fet els parlaments i han rebut el pa i la sal, símbol d'hospitalitat i la clau que obre totes les portes de la ciutat per tal que puguin entrar a totes les llars a deixar els presents per a tothom. I un cop fetes totes les activitats protocolàries en presència, sobretot, dels més petits, ses majestats s'han dirigit, en cotxes d'època, cap a la ciutadella des d'on s'havia de donar inici la cavalcada.


Un petit detall: a la rebuda dels reis i el pronunciament dels parlaments hi era entre el públic el president de la Generalitat, amb la seva família. És agradable veure que som un país que pot tenir la suficient normalitat i maduresa per tal que el seu president pugui ser entre el públic sense gaires problemes afegits a aquest fet. Això recorda més a països civilitzats com els nòrdics i no a altres poc madurs, encara que poderosos, on això seria impensable.


Després ha començat la cavalcada amb el recorregut de les carrosses dels reis, els patges, que encara recollien cartes d'última hora, espectacles pels més petits, i on s'han vist les habituals emocions entre els infants que esperen la màgia que s'ha de produir un cop més aquesta nit.

dissabte, 5 de gener de 2008

Els Reis Mags d'Orient


Ja som al 2008. Ja només queden els reis. Però abans ha arribat el Pare Noel i ha cagat el tió, això com a mínim, segur, segur. I per què ho dic?

Doncs començarem per la part fàcil: el tió. bé això és normal a Catalunya. Que el tió faci les seves feines per Nadal és habitual, però com que només són torrons, llaminadures i alguna que altre sorpreseta d'aquelles petites tot és normal.

I ara passem a la part complicada. I comencem pel final. A vegades és més fàcil.

Avui he sortit pel centre de la nostra ciutat, Barcelona. No ha estat gaire estona, però des del moment de sortir del metro he vist la majoria de la gent carregats amb bosses de botigues i grans magatzems amb regals. Sí, sí, no era la típica reutilització de la bossa de l'última vegada que vam comprar. Dintre sobresortien els regals embolicats amb els seus papers bonics i amb vius colors. Les cues per pagar a les botigues eren impressionants i la quantitats de regals no ho eren menys.

Així doncs la qüestió important és: què va portar el Pare Noel a tothom que deia que ells demanaven els regals a aquest personatge americanitzat? I si així ho van fer el dubte que em ve al cap, sense poder evitar que sóc economista és: si es diu que hi ha crisi, com poden haver-hi prous diners per tal que el Pare Noel compri els regals i després ho facin els reis.

Estem confonent a tothom... aquí es demanen els presents als reis mags d'orient. Així dividim la despesa i fem que tothom pugui tenir obsequis al llarg d'aquestes dates. Si els catalans volem tenir el doble de regals segur que hi haurà nens en algun lloc del planeta que no tindran i això no és just.

Reivindico que només es demanin els regals als reis i qui li agradi "el gordito de rojo" ho té molt fàcil. Només cal anar als Estats Units, que allí és qui porta els regals.

Fem-nos monàrquics per un dia i diguem: visca els Reis (Mags d'Orient).

Bons reis a tothom!