dijous, 12 de novembre de 2009

Una cita de Ciceró

Una cita molt interessant:

"Qui no coneix la història o ignora el que ha passat abans del seu naixement, tota la seva vida serà un nen."

Ciceró

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Eulàlia

Us presento a l'Eulàlia, la meva filla, una nova personeta que va néixer el dia 22 de setembre i ens ha portat llum, alegria, felicitat, i molt de sentit a la vida.

Aquí teniu una foto:


Veure-la néixer ha sigut una de les experiències més meravelloses de la meva vida.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Recordeu aquest anunci...

Es va fer molt famós, era de 1986 i segur que el recordeu:

http://www.tv3.cat/videos/467219


...

dijous, 20 d’agost de 2009

Economia domèstica d'estiu

Hi ha un tema interessant, des del punt de vista de l'economia "domèstica" relacionat amb l'estiu que comento tot seguit:

Els Calippos, aquells gelats de la casa Frigo, després imitats per la resta de marques, amb noms comercials d'allò més diversos però amb la mateixa forma (i desconec si el mateix gust). Aquests gelats o polos, segons el gust del consumidor, originàriament eren verds, amb gust de lima-llimona (dos gustos que sembla que han d'anar junts i sempre per aquest ordre) i que posteriorment van sortir de maduixa i de cola. Potser hi ha algun altre gust però ja no he arribat tant lluny. Personalment m'he quedat amb el Calippo de la casa Frigo i de gust original.


Bé, doncs, només amb aquest element, i amb aquesta poca amplitud de gustos i marques puc fer la reflexió econòmica que pretenia: els preus dels Calippos, o com darrerament miro, "la cotització del Calippo". Per entrar en antecedents, l'any passat, gairebé sense crisi, o només amb alguns bancs llunyans petant a tort i a dret i el totxo encara a bon preu, el Calippo, com ara, tenia diversos preus. El més car que vaig pagar va ser, al voltant de 2,50 euros. Això va ser en ple estiu en un establiment de Cambrils, davant del port d'aquesta localitat. A més érem uns quants que el demanàvem i pagava jo.

Aquest any sembla que les cotitzacions han baixat, però encara fan pensar en com és de lucratiu el cost d'oportunitat pels comerciants que el distribueixen, ja que suposo que el fabricant sempre el ven al mateix preu. Hi ha una botiga de sota casa que els venen a 1 euro, i es dediquen als gelats amb cons, en tarrines, orxates, etc. Bé imagino que aquest senyor que els té es guanya bé la vida, ja que entre totes les coses que ven el, negoci li ha anat molt bé i en un parell d'anys ha ampliat els productes i l'establiment. Una mica més amunt, arribant a una zona més comercial ja cotitzen a 1,10 i 1,20 euros. Cap al centre de Barcelona comença a pujar la cotització. Deu ser que al centre de Barcelona fa més calor que a l'Hospitalet. Aquí, com que els pisos són una mica més barats fa menys calor. O potser com que qui viu al centre pot pagar més per viure allí també pot pagar més pel apreciat gelat.

Però tornem a Cambrils, una localitat que té una zona turística i de platja prou petita per fer més interessant l'estudi de les cotitzacions.

Resulta que al forn de pa de dos o tres carrers endintre, des del port, valen 1,20 euros, a la botiga de llaminadures de camí cap a la platja, i al costat -gairebé- dels pollastres a l'ast valen 1,40 euros. Això és curiós ja que tan a prop de la calor dels forns haurien de ser molt més cars. Això ho demostra el fet que una botiga més propera, encara, a la font de la calor, però més llunyana de la platja, els ven a 1,60 euros. Quan ens apropem al port i a la platja pugen les cotitzacions com si haguessin de repartir dividends en qualsevol moment i es dispara cap a 1,80 euros. Aquí és on l'any passat valien 2,50 euros. Clar hi ha hagut deflació! No! Sorpresa! En obrir el primer de l'any actual vaig trobar que hi havien un parell de dits menys de producte que l'any passat. Deflació o inflació encoberta?? A més, els fans del Calippo sabran que la forma cònica del tub fa que la part superior, on faltaven els dos dits(!) és la més gruixuda i on hi ha més lima-llimona.

I la qüestió final: si el meu veí viu amb preus on la mostra és un Calippo, un euro, el benefici dels explotadors del cost d'oportunitat i en qualsevol cas de la localització de l'establiment (segurament amortitzat i de propietat) del que tenia el preu màxim a Cambrils, ha de ser proporcionalment major que els de l'Ibex 35 en època de totxos grassos.

diumenge, 16 d’agost de 2009

Sobre la independència de Catalunya...

Fa no gaire em van fer arribar per correu-e un missatge que vaig trobar d'allò més interessant. Es tracta d'un text que podríem dir que és com una paràbola sobre la independència de Catalunya, i fa un paral·lelisme amb uns homes que prenen cervesa a un bar cada dia... (I ESTÀ EN CASTELLÀ!).

No us ho perdeu! El reprodueixo simplement havent-lo formatat:


Principio básico de la independencia de Catalunya

Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza. La cuenta total de los diez hombres es de 100€.

Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:

Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.

El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el más rico) paga 59€.

A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: "Ya que ustedes son tan buenos clientes," les dijo, "Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80€."

El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.
Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto. Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?

Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€.

Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.

El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: (ahorro 33%)
El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: ( ahorro 28%).
El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: ( ahorro 25%).
El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: ( ahorro 22%).
El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:( ahorro 16%).

Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes: los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también. Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.

"Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados," dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo "Pero él recibió 10!" "Sí, es correcto," dijo el 5º hombre. "Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo."

"Verdad!!" , exclamó el 7º hombre. "¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!"

"Un momento!", gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo.

"Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!"

Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante:

Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta.

Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga más impuestos son los que deberian recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable.

Para quienes comprenden, no es necesaria una explicación.




dimecres, 27 de maig de 2009

Super Pep!

Ja tenim el triplet!

Copa, Lliga i Champions... Avui m'ha arribat aquesta imatge, no sé d'on ha sortit però, a Roma una victòria com aquesta mereix aquesta imatge!


FORÇA BARÇA!!!!

diumenge, 17 de maig de 2009

FELICITATS BARÇA


Ja tenim la Copa del Compte de Barcelona

i

La Lliga

Ja només falta la Champions!


FORÇA BARÇA


dimecres, 22 d’abril de 2009

Sant Jordi


Feliç dia de Sant Jordi!!!!



dissabte, 28 de febrer de 2009

Un violinista al metro

Aquest text corre des de fa temps per internet i aquesta última versió traduïda per l'Anna m'ha semblat bo copiar-la per difondre-la al meu blog.


Un home es va asseure en una estació del metro a Washington i va començar a tocar el violí, un fred matí de gener. Durant els següents 45 minuts, va interpretar sis obres de Bach. Durant el mateix temps, es calcula que van passar per aquesta estació alguna cosa més de mil persones, gairebé totes camí de les seves feines.

Van transcórrer tres minuts fins que algú es va parar davant del músic. Un home de mitjana edat va alterar per un segon el seu pas i va advertir que hi havia una persona tocant música.

Un minut més tard, el violinista va rebre la seva primera donació: una dona va llançar un dòlar a la llauna i va continuar la seva marxa.

Alguns minuts més tard, algú es va recolzar contra la paret a escoltar, però de seguida va mirar el seu rellotge i va reprendre el seu camí.

Qui més atenció va deixar va ser un nen de 3 anys. La seva mare estirava el braç, però el nen es va plantar davant del músic. Quan la seva mare va aconseguir arrencar-lo del lloc, el nen va continuar tombant el seu cap per mirar l'artista. Això es va repetir amb altres nens. Tots els pares, sense excepció, els van forçar a seguir la marxa.

En els tres quarts d'hora que el músic va tocar, només set persones es van aturar i unes altres vint van donar diners, sense interrompre el seu camí. El violinista va recaptar 32 dòlars. Quan va acabar de tocar i es va fer silenci, ningú no va semblar advertir-ho. No hi va haver aplaudiments, ni reconeixements.

Ningú no ho sabia, però aquest violinista era Joshua Bell, un dels millors músics del món, tocant les obres més complexes que es van escriure alguna vegada, en un violí taxat en 3.5 milions de dòlars. Dos dies abans de la seva actuació al metro, Bell va curullar un teatre a Boston, amb localitats que amitjanaven els 100 dòlars.

Aquesta és una història real. L'actuació de Joshua Bell d'incògnit al metro va ser organitzada pel diari The Washington Post com a part d'un experiment social sobre la percepció, el gust i les prioritats de les persones. La consigna era: en un ambient banal i a una hora inconvenient, percebem la bellesa? Ens detenim a apreciar-la? Reconeixem el talent en un context inesperat?

Una de les conclusions d'aquesta experiència, podria ser la següent: Si no tenim un instant per aturar-nos a escoltar un dels millors músics interpretant la millor música escrita, quines altres coses ens estarem perdent?


* La fotografia està copiada de Google i correspon a la història que s'explica.


dijous, 26 de febrer de 2009

La deflació que pot venir???

En aquest temps de crisi hi ha una qüestió que preocupa a molts economistes, i aquesta és la possibilitat d'una deflació. La deflació, entre altres coses, va ser un dels molts motius que va provocar la crisi de 1929 i inici de la gran depressió. Però aquest tema ha estat àmpliament tractat i no cal tornar sobre el mateix.

El tema que vull tractar és una mica més crític. La deflació, a l'igual que la inflació és mesura amb un cistell de productes que tenen més o menys pes sobre els resultats i que al llarg del temps ha anat canviant amb més o menys encert.

Així doncs quantes vegades que ens deien que la crisi estava controlada (quan era alta i anava baixant) i les mestresses de casa ens repetien que els productes que compraven s'encarien molt més del que sortia al Telenotícies. I tots, de fet ho notaven. I entre altres coses anem a remolc del petroli. Ara que està molt més baix que a l'inici de la crisi ens trobem amb aquest perill de la deflació que comentava al principi i que a mi sempre m'ha preocupat.

Doncs bé, resulta que quan sembla que els preus haurien d'estar sense cap puja o fins i tot amb el perill de que comencin a baixar i els interessos tocant el zero (que és com regalar diners) ens trobem el de sempre: preus que es mantenen, però que:

- El menú continua a 9,95 però a les postres en comptes de 5 profiteroles hi ha 3 (i amb la resta de plats hi ha un descens semblant).

- La pega dolça de 85 cèntims sembla que ara és la mitat de llarga que abans.

I com aquests segur que darrerament heu trobat un bon grapat d'exemples... així doncs sembla que la deflació, si arriba i sense oblidar tots els seus perills, potser serà més estadística que real, una mica com l'inici de la crisi que es crea als bancs i especuladors (fins i tot els particulars que volien aprofitar el corrent per especular amb un piset o dos) i acaba fent fora uns quants milers de treballadors que no en tenien res a veure, talla el finançament d'empreses que podien anar prou bé i fa disminuir el consum.

I recordeu que un bon grapat en sortiran molt i molt beneficiats i sembla que tornarà a repetir-se la mateixa història de sempre.


divendres, 20 de febrer de 2009

Una gran notícia pel català!!!!

Avui a la ràdio ho han dit, i fa cinc minuts ho he provat i és cert! I crec que s'ha d'anunciar als quatre vents.

Hotmail ja està en català. Fins avui el tenia en anglès i cada cop que el tancava em sortia un missatge que em recordava que possiblement estava a Espanya i que podia canviar l'idioma a l'espanyol. Evidentment, des de fa molts, molts anys el Hotmail ha estat en anglès i finalment avui està en català.

Felicitats Microsoft, finalment han vist que això era necessari i ho han fet.

Amb quinze milions de catalanoparlants, molts més que d'altres llengües molt més reconegudes i fins i tot amb el president del país que l'estudia per poder-lo parlar correctament algun dia, ja tocava que el Hotmail (el correu calent) fos en català.

Clar que podia haver canviat al Gmail que sí està en català des del principi (vaig fer un compte per veure com era), però també sabia greu. Amb totes les molèsties que s'han pres els de l'spam per tenir la meva adreça, prou feinada els dono amb l'antivirus com per que ara canviï d'adreça sense previ avís.

Doncs sí, finalment tenim el Hotmail en català, així que us encoratjo a canviar l'idioma. S'ha d'anar al cantó superior dret, on diu (ara) "opcions" i una fletxeta cap a avall i clicar. Un cop als idiomes no el busqueu entre els que comencen per la "c" de català. Està al final de tot: després de la z, llengües de caracters orientals, àrabs, etc. Però hi és. I, si us plau, passeu-lo, que vegin que el fem servir. Igual aconseguim que el col·loquin entre ens que comencen per "c" de "català".

Visca Catalunya i visca el català!


dimecres, 18 de febrer de 2009

Aquí estic de nou...


Després de molt de temps que no he pogut fer cap post aquí estic de nou. El Nadal, acabar el màster, i molta feina, però el bloc torna a estar actiu. La qüestió és que m'ho havien demanat però les prioritats són les prioritats, i per fi ha arribat el moment d'aquesta, que també ho és.


Per cert, estic treballant en un projecte, una feina secundària però que pot resultar molt interessant. I què és? Doncs us convido a visitar la pàgina en construcció que us indico:


I ara pensareu: que és això de "galeon"? Doncs una pàgina gratuïta que està prou bé per la finalitat que té, i a més a més els buscadors la localitzen prou ràpidament, així que la he "adoptat".

També em proposo continuar explicant coses de Barcelona. Darrerament he visitat coses interessants com el carrer de les cabres i altres llocs interessants de la nostra ciutat, però això serà poc a poc.

I un cop feta aquesta introducció a la nova temporada 2009 que es presenta amb sorpreses, novetats i il·lusions continuarem aviat.


dilluns, 12 de gener de 2009

FELIÇ 2009

Aquests dies que no hi ha gaire temps per escriure, i les opinions es fan esperar... només un desig:


FELIÇ 2009 per a tothom!!!