dijous, 20 d’agost del 2009

Economia domèstica d'estiu

Hi ha un tema interessant, des del punt de vista de l'economia "domèstica" relacionat amb l'estiu que comento tot seguit:

Els Calippos, aquells gelats de la casa Frigo, després imitats per la resta de marques, amb noms comercials d'allò més diversos però amb la mateixa forma (i desconec si el mateix gust). Aquests gelats o polos, segons el gust del consumidor, originàriament eren verds, amb gust de lima-llimona (dos gustos que sembla que han d'anar junts i sempre per aquest ordre) i que posteriorment van sortir de maduixa i de cola. Potser hi ha algun altre gust però ja no he arribat tant lluny. Personalment m'he quedat amb el Calippo de la casa Frigo i de gust original.


Bé, doncs, només amb aquest element, i amb aquesta poca amplitud de gustos i marques puc fer la reflexió econòmica que pretenia: els preus dels Calippos, o com darrerament miro, "la cotització del Calippo". Per entrar en antecedents, l'any passat, gairebé sense crisi, o només amb alguns bancs llunyans petant a tort i a dret i el totxo encara a bon preu, el Calippo, com ara, tenia diversos preus. El més car que vaig pagar va ser, al voltant de 2,50 euros. Això va ser en ple estiu en un establiment de Cambrils, davant del port d'aquesta localitat. A més érem uns quants que el demanàvem i pagava jo.

Aquest any sembla que les cotitzacions han baixat, però encara fan pensar en com és de lucratiu el cost d'oportunitat pels comerciants que el distribueixen, ja que suposo que el fabricant sempre el ven al mateix preu. Hi ha una botiga de sota casa que els venen a 1 euro, i es dediquen als gelats amb cons, en tarrines, orxates, etc. Bé imagino que aquest senyor que els té es guanya bé la vida, ja que entre totes les coses que ven el, negoci li ha anat molt bé i en un parell d'anys ha ampliat els productes i l'establiment. Una mica més amunt, arribant a una zona més comercial ja cotitzen a 1,10 i 1,20 euros. Cap al centre de Barcelona comença a pujar la cotització. Deu ser que al centre de Barcelona fa més calor que a l'Hospitalet. Aquí, com que els pisos són una mica més barats fa menys calor. O potser com que qui viu al centre pot pagar més per viure allí també pot pagar més pel apreciat gelat.

Però tornem a Cambrils, una localitat que té una zona turística i de platja prou petita per fer més interessant l'estudi de les cotitzacions.

Resulta que al forn de pa de dos o tres carrers endintre, des del port, valen 1,20 euros, a la botiga de llaminadures de camí cap a la platja, i al costat -gairebé- dels pollastres a l'ast valen 1,40 euros. Això és curiós ja que tan a prop de la calor dels forns haurien de ser molt més cars. Això ho demostra el fet que una botiga més propera, encara, a la font de la calor, però més llunyana de la platja, els ven a 1,60 euros. Quan ens apropem al port i a la platja pugen les cotitzacions com si haguessin de repartir dividends en qualsevol moment i es dispara cap a 1,80 euros. Aquí és on l'any passat valien 2,50 euros. Clar hi ha hagut deflació! No! Sorpresa! En obrir el primer de l'any actual vaig trobar que hi havien un parell de dits menys de producte que l'any passat. Deflació o inflació encoberta?? A més, els fans del Calippo sabran que la forma cònica del tub fa que la part superior, on faltaven els dos dits(!) és la més gruixuda i on hi ha més lima-llimona.

I la qüestió final: si el meu veí viu amb preus on la mostra és un Calippo, un euro, el benefici dels explotadors del cost d'oportunitat i en qualsevol cas de la localització de l'establiment (segurament amortitzat i de propietat) del que tenia el preu màxim a Cambrils, ha de ser proporcionalment major que els de l'Ibex 35 en època de totxos grassos.