En aquest temps de crisi hi ha una qüestió que preocupa a molts economistes, i aquesta és la possibilitat d'una deflació. La deflació, entre altres coses, va ser un dels molts motius que va provocar la crisi de 1929 i inici de la gran depressió. Però aquest tema ha estat àmpliament tractat i no cal tornar sobre el mateix.
El tema que vull tractar és una mica més crític. La deflació, a l'igual que la inflació és mesura amb un cistell de productes que tenen més o menys pes sobre els resultats i que al llarg del temps ha anat canviant amb més o menys encert.
Així doncs quantes vegades que ens deien que la crisi estava controlada (quan era alta i anava baixant) i les mestresses de casa ens repetien que els productes que compraven s'encarien molt més del que sortia al Telenotícies. I tots, de fet ho notaven. I entre altres coses anem a remolc del petroli. Ara que està molt més baix que a l'inici de la crisi ens trobem amb aquest perill de la deflació que comentava al principi i que a mi sempre m'ha preocupat.
Doncs bé, resulta que quan sembla que els preus haurien d'estar sense cap puja o fins i tot amb el perill de que comencin a baixar i els interessos tocant el zero (que és com regalar diners) ens trobem el de sempre: preus que es mantenen, però que:
- El menú continua a 9,95 però a les postres en comptes de 5 profiteroles hi ha 3 (i amb la resta de plats hi ha un descens semblant).
- La pega dolça de 85 cèntims sembla que ara és la mitat de llarga que abans.
I com aquests segur que darrerament heu trobat un bon grapat d'exemples... així doncs sembla que la deflació, si arriba i sense oblidar tots els seus perills, potser serà més estadística que real, una mica com l'inici de la crisi que es crea als bancs i especuladors (fins i tot els particulars que volien aprofitar el corrent per especular amb un piset o dos) i acaba fent fora uns quants milers de treballadors que no en tenien res a veure, talla el finançament d'empreses que podien anar prou bé i fa disminuir el consum.
I recordeu que un bon grapat en sortiran molt i molt beneficiats i sembla que tornarà a repetir-se la mateixa història de sempre.
El tema que vull tractar és una mica més crític. La deflació, a l'igual que la inflació és mesura amb un cistell de productes que tenen més o menys pes sobre els resultats i que al llarg del temps ha anat canviant amb més o menys encert.
Així doncs quantes vegades que ens deien que la crisi estava controlada (quan era alta i anava baixant) i les mestresses de casa ens repetien que els productes que compraven s'encarien molt més del que sortia al Telenotícies. I tots, de fet ho notaven. I entre altres coses anem a remolc del petroli. Ara que està molt més baix que a l'inici de la crisi ens trobem amb aquest perill de la deflació que comentava al principi i que a mi sempre m'ha preocupat.Doncs bé, resulta que quan sembla que els preus haurien d'estar sense cap puja o fins i tot amb el perill de que comencin a baixar i els interessos tocant el zero (que és com regalar diners) ens trobem el de sempre: preus que es mantenen, però que:
- El menú continua a 9,95 però a les postres en comptes de 5 profiteroles hi ha 3 (i amb la resta de plats hi ha un descens semblant).
- La pega dolça de 85 cèntims sembla que ara és la mitat de llarga que abans.
I com aquests segur que darrerament heu trobat un bon grapat d'exemples... així doncs sembla que la deflació, si arriba i sense oblidar tots els seus perills, potser serà més estadística que real, una mica com l'inici de la crisi que es crea als bancs i especuladors (fins i tot els particulars que volien aprofitar el corrent per especular amb un piset o dos) i acaba fent fora uns quants milers de treballadors que no en tenien res a veure, talla el finançament d'empreses que podien anar prou bé i fa disminuir el consum.
I recordeu que un bon grapat en sortiran molt i molt beneficiats i sembla que tornarà a repetir-se la mateixa història de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada