El Tour de França

Recordo quan estudiava a temps complet, amb estius d'estudiant, i totes aquelles coses que només ara som capaços de valorar que havia un petit plaer, una cosa que després no s'havia tornat a repetir mai més.

El Tour de França !

Sí. Era un petit plaer. Aquells juliols que a principi de mes s'emportaven els últims exàmens de la facultat i obrien pas a gaudir del temps, dels temps lliure (també), de la Barcelona de juliol i de tantes coses que la feina, sigui com sigui, no permet tenir. I també el Tour de França.

Tot just, com deia, havien acabat els exàmens i pensàvem que estàvem cansats de tot el curs (qui pogués tornar!) i havent dinat a la tele hi havia el genial Tour. El cel blau, el sol, la cançoneta dels cronistes de torn i de la sintonia, sempre en la mateixa línia, ens indicava que els dos mesos centrals de l'estiu havien començat i ens permetien, tot comptant amb un bon sofà, fer aquella migdiada irrepetible i que podia acabar amb l'etapa (en sentit esportiu) del dia o bé amb la trucada d'un amic per anar a gaudir de la següent fase del dia: una bona estona amb una cerveseta fresca per esperar l'arribada del vespre.

I ves per on, avui (i no perque sigui Sant Fermí) estic tornant a fer quelcom semblant. Tinc davant el genial Tour, el portàtil fent-me companyia al sofà i no dormo perquè encara no m'ho acabo de creure. Tot i tenir una feina (assessor fiscal a Barcelona) que té una punta important anual al juliol estic en aquestes condicions esperant que en qualsevol moment soni el despertador... tot i que millor que fos el telèfon. Una bon beure per esperar el vespre seria genial.

I al vespre, al cine: Caos calmo, per gentilesa de l'FNAC.