L'última setmana de les vacances d'estiu d'aquest any l'hem passat a Roma, una ciutat que per molt temps que hi dediquéssim no ens l'acabaríem mai. Ha estat una setmana intensa de visites a monuments, ruïnes, esglésies, i moltes coses que tothom coneixem prou bé de tantes i tantes pel·lícules i reportatges.Per una altra banda, és sorprenent petits detalls com la gran quantitat de cotxes Smart que es poden arribar a trobar entre, per exemple, el Coliseu i un temple, o les gelateries amb tants bons gelats que pot haver-hi entre el Vaticà i la Piazza Venezia, o les poques línies que hi ha pintades a les zones pels cotxes dels carrers que podríem trobar entre la Piazza del Popolo i San Giovanni in Laterano. També és impressionant lo bones que poden arribar a ser totes les pizzes que venen a qualsevol carrer, ja sigui a la Piazza di Spagna, a Piazza Pasquino, al Trastevere o a qualsevol "pizza al taglio".
La ciutat és bella i alhora vella, es respira l'antiguitat i s'entreveu la història sense haver de mirar els monuments. Les ruïnes que aquí tindríem com un tresor tancat surten a qualsevol racó i moltes
cases aprofiten alguna cosa que van fer els avantpassats romans per recolzar un mur o un balcó.I el Vaticà, amb la Piazza San Pietro, la basílica, la cúpula, els jardins, els museus Vaticans, que són extremadament grans, tenen un esplendor inimaginable si no és veu. A dintre la fe es confon amb els turistes i reposa als cors dels fidels que visiten el temple.
La gent és amable, oberta i disposada a rebre al visitant i fins i tot són capaços de fer oblidar que hi ha un caos circulatori molt important, venedors ambulants (com els nostres) i obres a l'estiu (també com les nostres).
Hi ha una sensació estranya: pensar que una gran part de la nostra civilització, del que som, de la nostra llengua, del nostre coneixement, i fins i tot del nostre caràcter venen d'una ciutat fundada fa més de 2.700 anys justament en aquell punt entre aquells monts i al voltant d'aquell riu.
Roma és realment eterna.