El txiqui-txiqui d'Eurovisión

Sempre m'ha fet molta gràcia com un senyor que tinc que reconèixer que no sé qui és endevina els punts que els diversos països participants a Eurovisión donaran als altres competidors. Bàsicament això demostra que de concurs de la cançó té ben poc. Però això ja era de tots conegut i ho acceptàvem.

Després gràcies a les pel·lícules del Ronald Reagan va caure el mur de Berlin i tots aquells països oprimits pel comunisme de l'URSS han començat a participar a Eurovisión un darrera l'altre. I ara aquell senyor que continuo sense saber qui és s'ha hagut de modernitzar i encara endevina els punts que països encara poc coneguts i que confonem sovint donen als altres. Perque ho fan així, i els que estan en els primers llocs de la llista són Rúsia, Ucraïna, Azerbaijan, etc.

Ja no hi ha els de tota la vida: United Kingdom, France, Italy, Spain, i altres. I per aquest motiu, doncs, potser millor riem tots i així ens divertim. I surt el genial i meravellós Rodolfo Chiquilicuatre, català com no podia ser d'altra manera, i sense ser cantant, sense haver fet un reality-concurs, i tan sols amb les votacions de l'honorable guanya per anar a representar a Spain.

Ha fet un gran paper, potser és del millor que Espanya ha portat a la pantomima d'Eurovisión. I per poder llegir una lloança la he hagut d'escriure. Què trist!

Però no volíem "caspa"? Doncs ja la tenim, i coloraines ensucrades? Doncs també, el duo de les Disco i Gràfica, i una cançoneta alegre? Que haig de dir... I a més, tot i les crítiques de tothom, i està fent més diners que tots els triunfitos junts.

Si és que no sabem el que volem.

Sort en tenim d'Andorra i Portugal. Gràcies!

I, força Chiquilicuatre que per una vegada Eurovisión ha estat una mica divertit.