La Gimcana de la Laia

És de tots conegut que avui, 12 de febrer -Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona- hi havia una solemne vaga d'autobusos a Barcelona des de les 11 del matí fins ben entrada la tarda. Per aquest motiu per arribar a la feina havia de fer un transbordament de línia de metro i després caminar una estona. Malauradament ja començo a estar acostumat.

La qüestió és que un cop era al metro i feia el passadís per anar cap a la línia 5 des de la 1, a Plaça de Sants he sentit per megafonia, parant molta atenció donada la qualitat de la locució, que el servei de la línia 5, cap on anava, només funcionava des de Cornellà a Can Boixeres i des de Sants Estació fins a Horta. Jo era a una para a l'interval sense servei!


Cap problema, per megafonia anunciaven ben alegrement que per anar pel tram sense servei "es pot fer servir la xarxa d'autobusos". [Suposo que la que estava en vaga].

I jo em pregunto: Fins on deu arribar l'estupidesa humana?

Bé, com que la experiència i la ciència diu que és millor esperar que caminar ho he fet per uns minuts, però veient l'evolució de la qüestió finalment l'alternativa ha estat caminar fins a Sants Estació per poder agafar allí el metro, finalment, per arribar al punt a partir del qual havia de continuar caminant.


Però sorpresa, per entrar al metro la alternativa més propera, i fins i tot més fàcil és fer-ho per dins l'estació de Sants. Així doncs un cop feta la cursa d'obstacles fins a l'estació de Sants -per les obres del TGV- arribo finalment al següent punt de la Gimcana de la Laia: arribar a la feina, la estació. Però que hi havia allí?? Ahh!! Cotxes oficials, els "matons" o "goril·les" dels polítics, segurament més polítics dels que podia veure, i molts, molts periodistes ocupant el pas. A més de les habituals aglomeracions i molts altres amb el meu mateix problema.

I tot perque arribava la ministra dels "esvorancs" -en TGV- per dir-li a en Montilla quan arriba el TGV -anomenat AVE a Espanya-. Si em comptes de dir-ho jo això fos el Polònia semblaria un acudit dels bons.

La resta del camí ha estat com esperava, dues parades de metro i una passejadeta de mig quilometro, i ja esta. Només un detall, en un dia com aquest m'ha fet gràcia veure el guàrdia de la zona blava al costat dels cotxes del seu xamfrà esperant l'hora H per començar la recaptació de la tarda. Per cert, el seu rellotge anava malament, ja eren les 16:05 hores.

Aquí tenim diverses conclusions: la ministra podia haver vingut en autobús en comptes del seu TGV particular que la trasllada des de la capital de l'Imperi. S'hauria estalviat una entrada de Port Aventura.

Segon, pot ser l'error ha estat meu i la solució era no haver agafat l'abric, i així no hauria tingut tanta calor en un dia fred.

I finalment, sembla que Einstein tenia raó quan deia alguna cosa així com que "hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana, tot i que de l'univers no n'estava segur".

Per cert, ara només cal que els economistes assessors fiscals fem una vaga, però tots, durant els mesos de maig i juny. I per què? Doncs és quan més pot tocar el que no sona, com faran els dels autobusos, que han determinat que el dia que més emprenya per fer les següents vagues és el dijous. I així ho faran.