El mòbil català !!!

Avui, per tal de formular una queixa referent als serveis de facturació de Movistar he trucat al seu "servei d'atenció (o no) al client" i seguint indicacions d'una publicitat sobre tarifes que conservo on diu “Además te atenderemos en tu idioma” m'he dirigit a ells en català. Després de que l'operadora hagi descobert que no em podia entendre (segurament m'estaven atenent des d'algun país sudamericà) m'ha dit que em passaria amb algun operador que pogués entendre l'idioma en que estava parlant.

Després d'una llarga estona d'espera un contestador automàtic d'aquells que donen opcions de prémer el número corresponent a diferents alternatives em deia en anglès, alemany, francès i italià que podia ser atès en qualsevol d'aquests idiomes. El català no hi era, tot i que he esperat la repetició de la locució per verificar això últim. Finalment he trobat que com tantes vegades el nostre país i la nostra llengua pateix una falta de respecte que no hauríem de permetre.

Empreses com aquesta estan incomplint el nostre Estatut, les lleis més elementals de convivència del nostre país i a més a més ens estan mentint en la seva publicitat.

I una petita observació: seria tot un detall que, amb tots els beneficis que tenen aquestes empreses, en èpoques d'aquestes que diuen que són de crisi i que l'atur augmenta, contractessin persones del nostre país per atendre'ns en comptes de fer més diners emportant-se aquest serveis on hi ha treballadors que tot i que siguin igual de bons en l'atenció no poden entendre el nostre idioma.

Visca Catalunya!

El restaurant de la màfia

És curiós. La meva foto que actualment hi ha al bloc està feta a un restaurant, molt recomanable per cert, que hi ha a una placeta al costat de la Piazza Spagna de Roma, just davant de l'Ambaixada Espanyola a Itàlia, i mireu per on, avui a La Vanguardia surt una notícia, a les pàgines de color sèpia (centrals) on parlen d'un restaurant que sembla que a més de ser punt de trobada de famosos d'aquell país està vinculat (o estava fins que l'ha trobat el jutge) a la màfia.


Doncs bé, si no estic equivocat, un i altre sembla que estan gairebé de costat i aquest estiu hi vaig anar vaires vegades al que NO és de la màfia. Ara resulta que estic content per no haver-los donat els meus diners i tinc la desil·lusió de no poder tenir l'anècdota d'haver sopat a un lloc tan peculiar. Però que hi farem, com a mínim ha donat per aquest petit escrit.

El llibre de cares

Moltes vegades les idees bullen al cap com si aquest fos una olla a pressió i perilla que esclatin totes juntes en qualsevol moment. Unes són positives i d'altres, pot ser pel seny que en algun moment ens apareix als catalans, no ho són tant i ens fan reflexionar més.

En aquest sentit aquests dies m'he trobat amb una cosa nova. I aquesta cosa està a internet. Però internet és quelcom que faig servir des de fa més de deu anys. L'altre dia ho comptava, tot pensant quan vaig comprar aquell Pentium II que em va vincular a la xarxa. I així doncs què he trobat de nou? Doncs realment ha estat veure com es fa servir una eina que ja coneixia des de fa dos o tres mesos i a la qual no li havia donat gaire més importància: el Facebook [feisbuk].

Tal com deia fa algunes setmanes o mesos vaig descobrir el Facebook, i alguna altra pàgina d'aquest tipus que ara ni recordo com es diu i les vaig tafanejar. En aquest temps he tingut l'agradable sorpresa de trobar gent que feia molt o moltíssim temps que no en sabia res de res i que, com a mínim havien sigut bons companys, sinó amics i, alguns dels quals, estan dispersos al llarg i ample del món.

La sorpresa ha sigut veure tot un grup de gent anant amunt i avall, trobant, adherint, enviant, i no se quantes coses més, això i allò altre per internet gràcies al Facebook, tal com eren els xats en aquells inicis, carregats de paciència, de l'internet.

I el gran dubte, la preocupació o aquell seny de que parlava al començament: Això ho veu, o ho pot veure tothom, i no ens hem plantejat qui pot veure tota la nostra informació, ara o en el futur, i fins i tot de qui som amics i qui són els amics dels nostres amics i com es crea tota aquesta xarxa. I si ens ho plantegem arribem a un dubte que només pretenc que aquells que ho trobin prudent, simplement, s'ho plantegin.

I per cert, hi sóc al Facebook, i si m'ho demaneu us afegiré com a amics. De fet pensem que tot això és positiu, sense deixar d'oblidar que cada cop més som a l'aparador del món.

Bona nit a t0thom! O com diria al "mur": "me'n vaig a dormir així que publiqui això".

Una salutació

Això és només una salutació per a tots els companys de feina que avui han descobert el meu bloc i que segur que estaran molt contents de veure això.


Fins demà !

Napoli Prima e Dopo

Fins ara m'havia dedicat a escriure sobre moltes coses i en diversos estils. Faltava una cosa que crec que pot ser interessant i que no era la intenció de fer quan vaig crear el blog: una recomanació d'un restaurant. El que pot passar és que li agafi el gust a fer-ho i es faci habitual, tot i que ara com ara no ho puc saber.

Bé, es tracta d'un restaurant que es a Barcelona i que fan un menjar italià genial.

Es diu: Napoli Prima e Dopo.


Està al carrer Villarroel, 255, molt a prop de la Plaça Francesc Macià i just per sota de la diagonal. I en qualsevol cas us deixo la seva pàgina web:

http://www.napoliprimaedopo.com/cms/

Us puc recomanar la pasta, ben feta, al dente i de una bona qualitat, les pizzes que et traslladen a qualsevol pizzeria italiana de les que es recorden molt de temps i sobre tot, el Tiramisú, que és el primer que tasto fora d'Itàlia que és realment com els que es poden prendre a Itàlia.

Per cert, a la nit s'ha de reservar al telèfon 93 444 21 91