Frau fiscal i persecució

Aquesta mateixa nit en Joan Barril al seu esplèndid programa "El cafè de la república" ha fet una introducció que com a ciutadà i com a assessor fiscal m'ha agradat d'allò més, ho compateixo i en el fons he tingut un sentiment d'agraïment en sentir una cosa que molts potser pensem i que també potser ningú no diu per ves a saber quines raons.

En definitiva ha comentat una qüestió d'actualitat sobre el frau fiscal i novetats legislatives, en les quals no entraré perquè no és el propòsit d'aquest post, que fan que tornem a parlar d'aquests temes una altra vegada. Bàsicament el fons del tema és a qui persegueix Hisenda quan ho fa.

Tothom coneix algú al qui li ha arribat una carta per una "paral·lela" de l'Agència Tributària o una revisió de mòduls (aquests no amb poca raó moltes vegades) o una revisió d'unes o altres retencions. Tot plegat mai no passa de mil o dos mil Euros, a vegades tres mil, i poques vegades arriben a sis mil. És una manera de "gratar" una mica d'aquí i una mica d'allí, però on sabem que hi ha i que és fàcil trobar. Seria com buscar aigua i foradar al costat del marge del riu en comptes d'anar a cercar nous pous o corrents subterrànies noves.

En canvi, on hi ha el frau, en els qui compten els diners per feixos de bitllets de 500 Euros ó 200 (si no en tenen prou amb els anteriors, perquè n'hi ha poquets, pel que necessiten) ningú no fa res de res.

Clar, com anem a demostrar que algú que no tenim controlat té una quantitat de diner negre que podem qualificar de "un bon grapat de feixos de bitllets dels més grossos". Clar és més fàcil anar al senyor que te un sou, una retenció, un pis amb hipoteca, un compte a "la Caixa" i dos fills i amb sort unes accions o fa uns donatius cada any a la Marató de TV3 o a la Creu Roja i mirar si això o allò està bé, comprovar-ho, tocar-li els nassos (encara que potser s'ho mereixi) i fer-li pagar una petita misèria que el farà anar malament un parell de mesos.

Doncs això és el què ha sortit avui al programa de ràdio en qüestió i m'ha agradat perquè aquestes són coses que es diuen en "petit comitè" del despatx, però que ningú s'atreveix a dir perquè no són políticament correctes. Clar que s'ha de perseguir tothom, i jo també hi estic d'acord, però també dic que s'ha de prioritzar als que fan mal de veritat, i per una vegada no miraré ningú.

Gràcies Joan Barril, per aquest comentari tan encertat i pel teu programa.

Notícia de la pàgina web d'Hisenda

Avui canviaré l'estil habitual i copio una notícia publicada a la pàgina web d’Hisenda:

Això sí que fa mal a l’economia i a tot el sistema dels que s’esforcen per fer que tot funcioni.

El link a la pàgina i a la notícia és:

http://www.aeat.es

Descubierto un fraude en el IVA de 60.000.000 de euros por la importación de vehículos de lujo

10-noviembre-2008.
Agencia Tributaria

La Policía Nacional y la Agencia Tributaria desmantelan una de las más importantes tramas en la compra de coches desde la UE. Hay ocho detenidos implicados en delitos contra la hacienda pública, falsedad documental y blanqueo de capitales. Utilizaron al menos 23 mercantiles, creadas para estos fines, que en cuatro años habrían manejado unos 365.000.000 € en operaciones y cuyo IVA no ha sido ingresado en las arcas públicas. Hay 37 vehículos de alta gama intervenidos, relojes de prestigiosas marcas, casi 170.000€ en efectivo, 49 viviendas, 27 plazas de garaje, 10 fincas rústicas, una embarcación de 16 metros de eslora y 81 cuentas bancarias bloqueadas.

10 de noviembre de 2008. La Agencia Tributaria en colaboración con la Policía Nacional, han descubierto una trama que había defraudado 60.000.000 de euros en el IVA por la adquisición intracomunitaria de vehículos de lujo procedentes de Alemania, Holanda y Bélgica. En la operación han sido detenidas ocho personas implicadas en delitos contra la Hacienda Pública, falsedad documental mercantil y blanqueo de capitales. Utilizaron al menos 23 mercantiles, creadas para estos fines, que en cuatro años habrían manejado unos 365.000.000 € en operaciones y cuyo IVA no fue ingresado en las arcas públicas.

Las investigaciones se iniciaron en 2006 por parte de la delegación de la Agencia Tributaria en Alicante en colaboración con la Oficina Nacional de Investigación del Fraude (ONIF) y han concluido con la detención de cuatro personas en Alicante, una en Onteniente (Valencia), dos en Madrid y otra en Albalate de Zorita (Guadalajara). La operación ha sido desarrollada por la UDEF Central, adscrita a la Comisaría General de Policía Judicial, en colaboración con la Brigada Provincial de Policía Judicial de Alicante, la Jefatura Superior de Valencia y la Agencia Tributaria.

Operativa de la trama

El esquema clásico de la trama es el siguiente: un operador fraudulento registrado en el Registro de Operadores Intracomunitarios es situado en el primer escalón de la importación y simula realizar operaciones de compra de productos en la Unión Europea (UE). Al tratarse de operaciones intracomunitarias, están exentas de IVA. Este primer operador español recibe el nombre de trucha y suele ser una sociedad limitada, con poco o nulo capital y tiene como administradores o apoderados a sujetos insolventes.

Esta primera sociedad trucha transmite los vehículos en facturas con IVA a otras sociedades pantalla , que actúan como parachoques ante la acción de la justicia y el fisco. El IVA aquí repercutido no es declarado ni ingresado en la Hacienda Pública por las truchas . Las sociedades pantalla son sociedades instrumentales, vacías de contenido patrimonial y controladas por la misma organización que las primeras, actuando ambas en perfecta sintonía. El único propósito que persigue la organización delictiva con este tipo de entidades es el de servir de cortafuegos: cuantas más entidades de este tipo se colocan, más dificultades se generan para su descubrimiento.

El esquema concluye cuando los automóviles pasan a un empresario de la distribución que previamente los ha encargado, quien los vende a clientes finales u a otros distribuidores de España, en una acción concertada con truchas y pantallas. El IVA no ingresado en la primera fase por la trucha en las arcas de la Hacienda Pública se reparte entre todos los escalones de la cadena delictiva. Incluso, en ocasiones el IVA no ingresado se destina al abaratamiento de los precios de los automóviles, lo que supone una competencia desleal para las empresas que sí cumplen con sus obligaciones fiscales.

Registros practicados y efectos intervenidos

La investigación ha culminado con la detención de ocho personas. Se han practicado siete registros en Alicante, Madrid, Guadalajara y Valencia, en los que se han intervenido 37 vehículos de lujo (Porsche, Mercedes, Lexus, Maserati, Jaguar, BMW,…), dos yates, casi 170.000 euros en efectivo, relojes de prestigiosas marcas y diversa documentación. Además se han bloqueado 81 cuentas corrientes de la organización y se ha procedido a la anotación preventiva respecto de 86 inmuebles (viviendas, plazas de garaje y fincas rústicas)

El mòbil català !!!

Avui, per tal de formular una queixa referent als serveis de facturació de Movistar he trucat al seu "servei d'atenció (o no) al client" i seguint indicacions d'una publicitat sobre tarifes que conservo on diu “Además te atenderemos en tu idioma” m'he dirigit a ells en català. Després de que l'operadora hagi descobert que no em podia entendre (segurament m'estaven atenent des d'algun país sudamericà) m'ha dit que em passaria amb algun operador que pogués entendre l'idioma en que estava parlant.

Després d'una llarga estona d'espera un contestador automàtic d'aquells que donen opcions de prémer el número corresponent a diferents alternatives em deia en anglès, alemany, francès i italià que podia ser atès en qualsevol d'aquests idiomes. El català no hi era, tot i que he esperat la repetició de la locució per verificar això últim. Finalment he trobat que com tantes vegades el nostre país i la nostra llengua pateix una falta de respecte que no hauríem de permetre.

Empreses com aquesta estan incomplint el nostre Estatut, les lleis més elementals de convivència del nostre país i a més a més ens estan mentint en la seva publicitat.

I una petita observació: seria tot un detall que, amb tots els beneficis que tenen aquestes empreses, en èpoques d'aquestes que diuen que són de crisi i que l'atur augmenta, contractessin persones del nostre país per atendre'ns en comptes de fer més diners emportant-se aquest serveis on hi ha treballadors que tot i que siguin igual de bons en l'atenció no poden entendre el nostre idioma.

Visca Catalunya!

El restaurant de la màfia

És curiós. La meva foto que actualment hi ha al bloc està feta a un restaurant, molt recomanable per cert, que hi ha a una placeta al costat de la Piazza Spagna de Roma, just davant de l'Ambaixada Espanyola a Itàlia, i mireu per on, avui a La Vanguardia surt una notícia, a les pàgines de color sèpia (centrals) on parlen d'un restaurant que sembla que a més de ser punt de trobada de famosos d'aquell país està vinculat (o estava fins que l'ha trobat el jutge) a la màfia.


Doncs bé, si no estic equivocat, un i altre sembla que estan gairebé de costat i aquest estiu hi vaig anar vaires vegades al que NO és de la màfia. Ara resulta que estic content per no haver-los donat els meus diners i tinc la desil·lusió de no poder tenir l'anècdota d'haver sopat a un lloc tan peculiar. Però que hi farem, com a mínim ha donat per aquest petit escrit.

El llibre de cares

Moltes vegades les idees bullen al cap com si aquest fos una olla a pressió i perilla que esclatin totes juntes en qualsevol moment. Unes són positives i d'altres, pot ser pel seny que en algun moment ens apareix als catalans, no ho són tant i ens fan reflexionar més.

En aquest sentit aquests dies m'he trobat amb una cosa nova. I aquesta cosa està a internet. Però internet és quelcom que faig servir des de fa més de deu anys. L'altre dia ho comptava, tot pensant quan vaig comprar aquell Pentium II que em va vincular a la xarxa. I així doncs què he trobat de nou? Doncs realment ha estat veure com es fa servir una eina que ja coneixia des de fa dos o tres mesos i a la qual no li havia donat gaire més importància: el Facebook [feisbuk].

Tal com deia fa algunes setmanes o mesos vaig descobrir el Facebook, i alguna altra pàgina d'aquest tipus que ara ni recordo com es diu i les vaig tafanejar. En aquest temps he tingut l'agradable sorpresa de trobar gent que feia molt o moltíssim temps que no en sabia res de res i que, com a mínim havien sigut bons companys, sinó amics i, alguns dels quals, estan dispersos al llarg i ample del món.

La sorpresa ha sigut veure tot un grup de gent anant amunt i avall, trobant, adherint, enviant, i no se quantes coses més, això i allò altre per internet gràcies al Facebook, tal com eren els xats en aquells inicis, carregats de paciència, de l'internet.

I el gran dubte, la preocupació o aquell seny de que parlava al començament: Això ho veu, o ho pot veure tothom, i no ens hem plantejat qui pot veure tota la nostra informació, ara o en el futur, i fins i tot de qui som amics i qui són els amics dels nostres amics i com es crea tota aquesta xarxa. I si ens ho plantegem arribem a un dubte que només pretenc que aquells que ho trobin prudent, simplement, s'ho plantegin.

I per cert, hi sóc al Facebook, i si m'ho demaneu us afegiré com a amics. De fet pensem que tot això és positiu, sense deixar d'oblidar que cada cop més som a l'aparador del món.

Bona nit a t0thom! O com diria al "mur": "me'n vaig a dormir així que publiqui això".