Setembre a Barcelona

Comença el setembre i Barcelona es prepara per la seva festa major. Comença a fer menys calor a la nit i al matí i apareixen nous colors que anuncien la tardor que ja fa cua al calendari per portar-nos les festes, els castellers, els gegants: el del Pi i el de la Ciutat, i tots els altres; les orquestres, la música i la llum, els castells de focs i l'alegria.

Retornem a la feina, i la sortida del despatx presenta la Diagonal que poc a poc ens dona la benvinguda a l'oci de la tarda amb els seus llums que allarga fins a les sortides per la Zona Universitària i pel mar i ens ofereix dreceres per la Via Augusta, per la Rambla Catalunya i pel Passeig de Gràcia on ens reben les obres de Gaudí, amb la seva il·luminació i al final la Plaça Catalunya amb gent que riu i nens que encara persegueixen els coloms, poc porucs, que es deixen rodejar d'infants que els alimenten. La llums ens porta, per la Rambla, fins al port.

Els creuers dormen mentre els seus habitants momentanis gaudeixen de la ciutat que els rep i els convida a prendre un gelat, una paella, una amanida acolorida i un cafè.

I la nit s'ho mira amb les estrelles mentre la lluna riu i plegats, impacients, esperen l'arribada dels petards del dia final de la Festa Major.

Roma: unes vacances històriques

L'última setmana de les vacances d'estiu d'aquest any l'hem passat a Roma, una ciutat que per molt temps que hi dediquéssim no ens l'acabaríem mai. Ha estat una setmana intensa de visites a monuments, ruïnes, esglésies, i moltes coses que tothom coneixem prou bé de tantes i tantes pel·lícules i reportatges.

Per una altra banda, és sorprenent petits detalls com la gran quantitat de cotxes Smart que es poden arribar a trobar entre, per exemple, el Coliseu i un temple, o les gelateries amb tants bons gelats que pot haver-hi entre el Vaticà i la Piazza Venezia, o les poques línies que hi ha pintades a les zones pels cotxes dels carrers que podríem trobar entre la Piazza del Popolo i San Giovanni in Laterano. També és impressionant lo bones que poden arribar a ser totes les pizzes que venen a qualsevol carrer, ja sigui a la Piazza di Spagna, a Piazza Pasquino, al Trastevere o a qualsevol "pizza al taglio".

La ciutat és bella i alhora vella, es respira l'antiguitat i s'entreveu la història sense haver de mirar els monuments. Les ruïnes que aquí tindríem com un tresor tancat surten a qualsevol racó i moltes cases aprofiten alguna cosa que van fer els avantpassats romans per recolzar un mur o un balcó.

I el Vaticà, amb la Piazza San Pietro, la basílica, la cúpula, els jardins, els museus Vaticans, que són extremadament grans, tenen un esplendor inimaginable si no és veu. A dintre la fe es confon amb els turistes i reposa als cors dels fidels que visiten el temple.

La gent és amable, oberta i disposada a rebre al visitant i fins i tot són capaços de fer oblidar que hi ha un caos circulatori molt important, venedors ambulants (com els nostres) i obres a l'estiu (també com les nostres).

Hi ha una sensació estranya: pensar que una gran part de la nostra civilització, del que som, de la nostra llengua, del nostre coneixement, i fins i tot del nostre caràcter venen d'una ciutat fundada fa més de 2.700 anys justament en aquell punt entre aquells monts i al voltant d'aquell riu.

Roma és realment eterna.

La web de l'Elsa

Com que estem de vacances només deixo un "link" a la web de l'Elsita, amb noves fotos de l'estiu...


Cada dia és més maca aquesta nena!

http://elsallaurado.spaces.live.com

Bones vacances !!

L'ATENEU BARCELONÈS

Aquest bloc porta el nom de "Un senyor de Barcelona", però clar hi faltava quelcom, alguna cosa que no era fàcil determinar. I finalment, fa uns dies, tot passejant pel carrer de Canuda de la ciutat vaig trobar-me cara a cara amb l'Ateneu Barcelonès que recordava de l'època universitària quan un company que hi anava sovint m'havia parlat.

Vaig entrar i amb un full d'inscripció per a la meva dona (veieu "Diari d'Isis") i un altre per mi vam decidir que ens faríem socis. Malauradament la secretaria era tancada, però avui [31 de juliol] finalment ens hem fet socis.

I com que encara només puc parlar d'espectatives, molt bones per cert, potser millor deixo alguna imatge de la pròpia pàgina web de l'Ateneu i la adreça web per anar fent boca:

http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/index.html

Es podria relacionar amb moltes idees o sensacions que es produeixen en visitar-lo, baixar l'escala i passejar per l'edifici, però caldria un capítol sencer per poder abastar la idea. I encara no he visitat la biblioteca, una de les seves joies més preuades.

La tele i els estius

És impressionant com canvien les coses. Fa anys la tele a l'estiu era, o això creiem, espantosa ja que només hi trobàvem tot allò que semblava que ningú no volia. Aquest any, de moment, sembla que no és així, potser pels 25 anys de TV3, però fa dies que hi ha sèries mítiques i fins i tot bones, d'aquelles que ja no se'n fan i que és tot un goig tornar-les a veure de nou. I per si falten idees, podríem pensar en el Filiprim del Sr. Bachs, el Magnum (que fa molt per l'estiu), sèries de "El Tricicle" (actualment hi ha "Dinamita") i tantes altres.

En definitiva, que no deixarem d'anar a Roma, però mentres tant, i si en algun moment pensem a mirar una estona la tele, podrem gaudir de programes bons, aprofitant que repeteixen els antics, amb la sort de que en tenim per una bona estona.

Per cert, el que no hi és a TV3, però que hi havia hagut ho podem trobar a la TD8 (del grup Godó), a BTV, i altres canals d'aquells que cada cop més seran més i més importants, i com no a Canal 33, K3, 300, etc.

Bon estiu!