Avui ens han regalat una entrada per anar a veure una pel·lícula de pre-estrena. Té dos avantatges. El primer és que resulta gratuïta. El segon és simplement que una pre-estrena sempre té quelcom de màgic. És veure una pel·lícula que encara no és a cap cine. Clar que tot es qüestió de matinar una mica, per aconseguir l'entrada.
La Rambla, al matí té un encant especial. Encara no hi ha massa gent, només els que es preparen per passar el dia fent d'estàtues, alguns nens que s'ho "curren" per recollir alguns diners amb alguna finalitat molt més bona de la que mai més no tindran, i canten el que poden i saben. Tot té un toc que només es pot trobar a La Rambla de Barcelona. La llibreria de la Generalitat, plena de llibres que fan país i que et reben amb una senyera a la porta que t'omple d'orgull, són molt més perillosos del que no sembla. Tots volen que els compris, que els deixis reposar als prestatges de casa un cop llegits o fullejats. Només alguns són els escollits. Uns altres esperaran altres ciutadans que els voldran adoptar per llegir-los.
El carrer Petrixol té mobles, una mica de roba, quadres i xocolata. Ara feia temps que no tastava una xocolata de les que fan als establiments especialitzats d'aquest carrer. Tot un món en si mateix. Una crítica, com havia de ser: és una llàstima que la inflació d'aquests establiments sigui inversament proporcional a l'amplada del carrer i cobrin per una xocolata molt bona el preu de dues xocolates molt bones. Però potser és el cost d'oportunitat i gaudir d'aquest plaer en aquest lloc és inigualable. És un ambient molt agradable que permet unes sensacions diferents de les que transmet qualsevol altre lloc dels que preparen aquest plaer dels déus.
Per si de cas, deixo una foto de l'experiència. Evidentment qui surt a la foto és l'Anna, la meva dona, ambientada amb el seu barret, per a l'ocasió.
I l'últim detall. Hi ha una quantitat (això no és nou) de productes increïbles als quioscos. I a més a més regalen revistes i diaris pel mateix preu. Avui hem trobat un parell d'interessants. Un bolso que regalava una revista de moda, i un programa de comptabilitat, ja adaptat al nou Pla General de Comptabilitat que regalava un llibre (petit, però llibre) i una revista de pseudo-economia (d'aquestes que expliquen com fer-se ric sense ser l'amo de l'editorial que fa la revista).
Quan vaig anar a comprar l'ordinador, el dilema entre un Acer i una altra marca semblant, segons el venedor, era que Acer, em va dir, té un servei postvenda molt dolent. I em vaig arriscar. M'agradava molt més l'Acer. A més havia tingut un feia anys i amb un problema amb la bateria, que aleshores eren molt més dolentes, em van atendre per telèfon molt bé.Vaig mirar foros de discussió sobre el tema i tothom deia el mateix. Jo encara tenia el mateix record d'aquell portàtil de 1999.
Justament hi ha hagut un problema amb la webcam: quan s'hi fiquen fotografies a la carpeta d'imatges que ve predefinida per el "meravellós" Windows Vista la webcam deixa de funcionar per fer fotografies, encara que funciona per videoconferència.Aquest problema sembla que és més comú del que hauria de ser pel que he vist, però vaig escriure al servei postvenda d'Acer i immediatament em van contestar amb una possible solució que no va funcionar i els ho vaig comunicar. Immediatament, una altra vegada, em van donar una altra solució, una mica laboriosa però que ha funcionat.Espero no haver de fer servir gaire aquest servei, però vull deixar constància de que tant al 1999 com ara Acer m'ha contestat amb rapidesa i eficàcia, per la qual cosa s'ha de desmentir que el servei postvenda d'Acer sigui tant dolent com m'havia volgut fer creure el venedor de la botiga. Com a mínim, pel que jo els he necessitat, han respost com se suposa que ho ha de fer una empresa seria.
Fa fred. No és cap novetat, però tenint en compte que estem a Barcelona (ciutat d'Europa) fa certa gràcia que com a mínim quan anem a fer les compres de Nadal, a més dels ninos de Pare Noel que pengen -encara- d'algunes finestres de la nostra ciutat, les llumetes que fan tan bonic, i tota la ambientació nadalenca, faci una mica de fred. Així podem portar guants, bufanda, abric i es crea més l'ambientació, tan idònia per a aquesta època. S'ha d'aprofitar ja que, malauradament, passa aviat i cal gaudir-ne. També podrem entrar a una cafeteria o fins i tot a una xocolateria del carrer Petrixol i copsar l'ambient d'aquests dies únics.
Realment és una llàstima que no sigui Nadal tot l'any i puguem tenir sempre aquesta alegria. I encara diria més: és una llàstima que no pogués ser Nadal per tothom, tot l'any i ser tots feliços tothom i sempre, fins i tot aquells que no els agrada el Nadal o encara no l'han descobert.
Tenim un problema. Ens quedem sense identitat.
Avui La Vanguardia publica, en portada i ben gran, la notícia de que, per no ferir sensibilitats, al món àrab l'escut del Barça és dibuixa sense la Creu de Sant Jordi. Així doncs, per si algun avantpassat meu va morir a mans d'algun dels musulmans que van dominar part de la península Ibèrica durant més de cinc-cents anys, encara que fins i tot hi hagi cap que contribuís a la sang que porto (que és possible), a Europa, de tradició massivament cristiana, la mitja lluna d'aquesta religió i cultura s'hauria de canviar per una estrella?, sol?, qualsevol altra cosa?
Fins i tot vaig sentir per la ràdio fa uns dies que el partit que un equip turc (Turquia, país laic per definició legal) va perdre contra un de Milà (Europeu de tradició cristiana) s'havia impugnat ja que aquest últim havia fet servir una samarreta que té amb la Creu de Sant Jordi. També són ganes de tocar el que no sona, però respectable.
Així doncs, a la nostra cultura, la que nosaltres i els nostres avantpassats, sota les condicions que siguin, però que conformen la nostra cultura, hem creat s'ha de canviar perquè ara hi ha uns que no els agrada. Potser a altres no els agraden altres coses, però respectem els símbols de tothom, sobre tot això!
Clar, d'aquesta manera, els Premis de la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya, hauran de ser els premis de "el palet vermell de la Generalitat". I com serà l'escut de Barcelona? Un palet vermell a dos quadrants i dues senyeres (que si molesten també els podem treure palets vermells) als altres dos quadrants... així doncs podem deixar un escut de tres palets vermells i punt. I ara anem més enllà, perquè si Sant Jordi és el patró de Catalunya (que haurem d'anar pensant en canviar per algú que porti un escut amb
un sol palet del color que sigui), també ho és de països com ara Anglaterra, que tenen (oh, heretgia!) aquesta creu com a bandera, i a més conformen d'altres com la de el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord. És a dir que aquella bandera tan famosa que fins i tot queda bé al sostre dels mítics Minis haurà de ser sense un dels dos palets de la Creu (a triar entre el horitzontal o el vertical).
Quina bogeria. Respectem els símbols, i si la nostra tradició diu que als nostres escuts hi ha la cosa tal o l'element qual... doncs que hi sigui. I per molts anys.
Avui hi era el Quim Monzó a l'Fnac. Signava llibres, cosa d'altra banda ben habitual en un escriptor. La qüestió és que se suposa que ho sabia ja que havia rebut fa uns dies un e-mail d'aquesta empresa anunciant l'esdeveniment. Però no ho recordava.
Així doncs mentre mirava llibres a prop d'on era en Monzó algú m'ha demanat si jo era a la cua. Sorpresa! M'he espantat. Si la secció de llibres de l'Fnac del Triangle és al segon pis i les caixes al primer, hi havia un problema per sortir d'allí havent pagat les compres. Així doncs en anar a comprovar per què feien cua, he vist que la cua era per signar els llibres d'aquest genial escriptor.
Haig de reconèixer que no sóc gaire de perseguir signatures de famosos a qualsevol preu, però realment tenir un exemplar amb la seva dedicatòria fa, com a mínim, goig. així doncs avançant la compra del seu últim llibre he tornat on era la cua en espera del torn.
Al davant hi havia una noia que li ha fet signar un llibre que mai no ha estat escrit pel nostre personatge en qüestió, però aquest, fent gala de una simpatia infinita li ha signat.
Després comentant amb ell aquest tema, no explicaré els detalls del que ens ha explicat ja que no sé si són coneguts, però puc assegurar que en Quim Monzó té un humor fantàstic, és un personatge planer i vist la dedicatòria de una còpia del discurs d'inauguració de la Fira de Frankfurt 2007 que ens ha regalat, té una psicologia molt més profunda del que ja sabia per les seves aparicions públiques.
Només resta dir: Felicitats Quim, si ja m'agradava el teu estil i gaudia amb les teves intervencions públiques ara puc dir que has augmentat la meva admiració per la teva persona. Molta sort, que no et fa falta (però és un desig) amb aquest nou llibre: Mil Cretins.
I l'últim detall. Hi ha una quantitat (això no és nou) de productes increïbles als quioscos. I a més a més regalen revistes i diaris pel mateix preu. Avui hem trobat un parell d'interessants. Un bolso que regalava una revista de moda, i un programa de comptabilitat, ja adaptat al nou Pla General de Comptabilitat que regalava un llibre (petit, però llibre) i una revista de pseudo-economia (d'aquestes que expliquen com fer-se ric sense ser l'amo de l'editorial que fa la revista).
