La Creu de Sant Jordi

Tenim un problema. Ens quedem sense identitat.

Avui La Vanguardia publica, en portada i ben gran, la notícia de que, per no ferir sensibilitats, al món àrab l'escut del Barça és dibuixa sense la Creu de Sant Jordi. Així doncs, per si algun avantpassat meu va morir a mans d'algun dels musulmans que van dominar part de la península Ibèrica durant més de cinc-cents anys, encara que fins i tot hi hagi cap que contribuís a la sang que porto (que és possible), a Europa, de tradició massivament cristiana, la mitja lluna d'aquesta religió i cultura s'hauria de canviar per una estrella?, sol?, qualsevol altra cosa?

Fins i tot vaig sentir per la ràdio fa uns dies que el partit que un equip turc (Turquia, país laic per definició legal) va perdre contra un de Milà (Europeu de tradició cristiana) s'havia impugnat ja que aquest últim havia fet servir una samarreta que té amb la Creu de Sant Jordi. També són ganes de tocar el que no sona, però respectable.

Així doncs, a la nostra cultura, la que nosaltres i els nostres avantpassats, sota les condicions que siguin, però que conformen la nostra cultura, hem creat s'ha de canviar perquè ara hi ha uns que no els agrada. Potser a altres no els agraden altres coses, però respectem els símbols de tothom, sobre tot això!

Clar, d'aquesta manera, els Premis de la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya, hauran de ser els premis de "el palet vermell de la Generalitat". I com serà l'escut de Barcelona? Un palet vermell a dos quadrants i dues senyeres (que si molesten també els podem treure palets vermells) als altres dos quadrants... així doncs podem deixar un escut de tres palets vermells i punt. I ara anem més enllà, perquè si Sant Jordi és el patró de Catalunya (que haurem d'anar pensant en canviar per algú que porti un escut amb un sol palet del color que sigui), també ho és de països com ara Anglaterra, que tenen (oh, heretgia!) aquesta creu com a bandera, i a més conformen d'altres com la de el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord. És a dir que aquella bandera tan famosa que fins i tot queda bé al sostre dels mítics Minis haurà de ser sense un dels dos palets de la Creu (a triar entre el horitzontal o el vertical).

Quina bogeria. Respectem els símbols, i si la nostra tradició diu que als nostres escuts hi ha la cosa tal o l'element qual... doncs que hi sigui. I per molts anys.