diumenge, 30 de desembre del 2007

La Felicitat i el Nadal

Tinc clar que l'ésser humà cerca la felicitat. Per a mi això ha esdevingut indiscutible. Una altra cosa és qüestionar-nos què és la felicitat i com assolir-la. Si anem a un extrem, el dolent o que a per a mi és dolent, la felicitat és pot aconseguir obtenint poder per crear armes i guerra. Això pot ser una manera de ser feliç per exemple per Darth Vader, de La Guerra de les Galàxies. Per a uns altres la felicitat pot estar en ajudar els altres o fins i tot en viure tranquils, cobrint unes necessitats bàsiques, o potser per a uns altres fent una feina que els agrada, per exemple donant classes a nens. Hi ha infinitat de coses. Fins i tot fent d'economista!

Bé d'això que només ocupa un paràgraf es podria dir molt, i fins i tot discutir molts punts. Però com dic, per a mi això és indiscutible. Una altra manera de ser feliç pot ser una religió, el fet de creure en Déu o fins i tot no fer-ho. Però tampoc no entraré a discutir sobre religió.

Així doncs per què em plantejo tot això, ara i aquesta nit? Doncs m'ho plantejo simplement perque hi ha un fet preocupant en la societat actual (tant de bo només fos això) que té a veure una
mica amb aquestes coses.

Ens trobem a l'època de Nadal. Una festa cristiana que s'ha popularitzat més enllà de la pròpia religió que la fonamenta i que s'ha estès com un període de bons sentiments i de "ser feliços" amb "bones actituds", entenent aquestes com el tòpic que representen. Però tot això té un "petit" problema. Recordem qui és la base del Cristianisme, i que ens diu "estimeu els altres com Jo us he estimat". I en aquest ben entès ho apliquem al Nadal.

I la crítica i preocupació: el Nadal s'ha convertit en un simple i infeliç sistema consumista. La gent empeny com sigui per entrar els primers a la botiga a comprar regals (que molts acabaran tornats o revenuts a internet) i torna a donar tants cops com pot per tornar a sortir els primers de la botiga, trepitgen per passar pel carrer i per no deixar passar. I tornem amb el mateix, tot per comprar regals i més regals. Inútils i estúpids en molts dels casos, regals que NO FARAN FELIÇ A NINGÚ malgrat les expectatives. I ells ho saben. Són regals d'un cert preu, d'una certa presencia, o d'un cert pensament de "què diran" quan l'obrin.

També comprem menjar, tot el que podem, i mengem fins a rebentar, i els hospitals estan fins a dalt de pacients amb indigestions mentre altres serien FELIÇOS amb un bocinet d'allò que ens ha fet mal a nosaltres. I així podríem continuar omplint pàgines i pàgines i blogs i més blogs i no ens ho acabaríem. Tot per intentar una felicitat de "cartró-pedra" que el dia 8 de gener serà "paper mullat". I per cert pensem en els infants que esperen, encara amb il·lusió, els reis, els pares Noels diversos, el "caga-tió" o allò que ens agradi més, tot i que no sigui de la nostra cultura o tradició, i que els seus regals siguin per ells i per posar un somriure als seus llavis, i no per als seus pares o qui pugui pensar en si és millor o pitjor en relació a qui sap què.

Així doncs proposo reflexionar sobre el Nadal i els seus orígens i m'agradaria convidar a tothom, des d'aquest humil blog a SER FELIÇOS de veritat. Encara que només sigui per uns dies.

Feliç 2008!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola!
Jo estic molt d'acord amb tu que el Nadal,en el fons, s'ha convertit en una gran hipocresia i que, al capdavall, compten més les aparences d'un regal o del vestit que ens posarem que la persona i el sentiment que li pugui produir. És trist que s'hagi convertit en això, perquè si el vius de cor és realment molt bonic. Malauradement però, si el Nadal, és així per a moltes persones és perque, en el fons, la vida diària i rutinària és aixi i per Nadal només ens posem el maquillatge.