La manifestació

Aquesta tarda per fi ha arribat el moment de sortir al carrer a dir prou a tota la presa de pel que estem patint els catalans des de fa temps. Cap a les cinc de la tarda la Plaça de Catalunya de Barcelona s'anava omplint de més i més gent. Curiosament hem arribat i ens ha tocat un foradet que hi havia entre CiU i ERC, quines casualitats que te la vida. Tampoc no era qüestió de, amb la gentada que érem, posar-s'hi a buscar el lloc dels sense partit i no adherit a les institucions convocants.

Així doncs al costat de la senyera gegant! Un cop signat el manifest de rigor a esperar. Segons un company d'espera, d'ERC suposo, allò era com Catalunya, que no es mou perquè davant hi ha CiU. Una nota divertida, però hi ha més... Al cap d'una estona, no se sap d'on ni com, han arribat dues senyores, no massa grans amb un to de castellà que destacava a l'entorn, buscant quelcom que hem suposat que era el metro. Encara ric ara quan les imagino. Allò era el rovell de l'ou de la gent d'Esquerra i tot s'ha de dir que era realment difícil arribar fins allí. Que hi farem.

Els altres dos moments "estranys", si més no, han estat dos crits, podríem dir que de guerra, que deien: "Puigcercós, on és en Montilla?" i tot seguit s'ha sentit "Carod, botifler". Si pensem que aquests dos polítics eren a pocs metres d'on estàvem, la gent d'aprop no eren gaire oposats en ideologia.

I les gràcies que té la globalització, la modernitat i la nostra societat de consum del segle XXI. Molts dels que esperaven feien comentaris relatius a "podríem anar a El Corte Inglés a fer les compres de Nadal mentre esperem. La imatge que m'ha arribat al cap ha estat que si els avis que van fer les lluites de la revolució industrial, de la república o fins i tot de lluites més recents, aquells que no volien cedir ni un pam davant del capital, ho sentissin no s'ho creurien.

Evidentment aquesta no era una revolució ni tenia un sentit anticapitalista, però el fet de unir una manifestació amb consumisme encara sembla una cosa fora d'allò que qualificaríem de normal.

Els temps canvien i esperem que la nostra societat també, però que sigui per millorar.